Arxiu d'etiquetes: Intel·ligència Artificial

Dissenyen un mapa tipus “xarxa neuronal” per aprendre Química Sintètica basat en el paradigma de la Intel·ligència Artificial  

Publicat el per
  • Es tracta d’una eina gratuïta i accessible que segueix l’estructura d’un mapa conceptual perquè els estudiants treballin els diferents aspectes de la síntesi química de manera més àgil.
  • Els creadors són els professors universitaris Dr. Carlos Luque-Corredera (EUSS), Dra. Elena Bartolomé (ICMAB) i Dr. Ben Bradshaw (UB).

La creació d’un organitzador visual que imita el funcionament d’una xarxa neuronal (IA) per fonamentar  l’aprenentatge de la síntesi orgànica. Aquesta és l’eina que han creat els professors Dr.Carlos Luque-Corredera de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), Dra. Elena Bartolomé del centre de recerca ICMAB i Dr.Ben Bradshaw, de la Universitat de Barcelona (UB). El seu objectiu és simplificar i facilitar l’estudi de química sintètica als estudiants universitaris. Actualment no existeix cap eina didàctica així d’accessible en aquest camp, aplicable per a estudiants d’una gran diversitat de graus com Farmàcia, Química, Nutrició, Ciència i Tecnologia dels Aliments o Bioquímica. Es pot consultar gratuïtament al web syntheticmap.com i està disponible en català, castellà i anglès.

La química orgànica sintètica és la branca de la química que s’encarrega, entre d’altres objectius, del disseny i desenvolupament de les rutes sintètiques per a preparar nous productes químics, així com optimitzar els processos de síntesi ja existents. Molts d’aquests productes tenen diferent interès comercial, ja siguin per aplicació industrial o en el sector farmacèutic. “La química orgànica t’ensenya, no només la reactivitat bàsica de cada grup funcional característic que pot tenir una entitat molecular, sinó també les reaccions que es poden produir entre les diferents funcionalitats”, explica el Dr. Carlos Luque-Corredera, professor de l’EUSS i un dels tres impulsors del projecte, “de fet, la síntesi d’un ingredient actiu farmacèutic requereix múltiples transformacions, fent que el disseny d’una ruta sintètica pugui ser una tasca complexa”.

Luque-Corredera explica que entre la comunitat d’estudiants, la Química Orgànica Sintètica es troba estigmatitzada i es percep com una assignatura “molt difícil”, per dos motius: l’alt volum d’informació segregada que s’ha d’aprendre i l’alta exigència d’assimilació dels conceptes que es requereix alhora de resoldre els problemes. Aquesta necessitat de tenir una percepció holística de tots els conceptes de l’assignatura per poder dissenyar una ruta sintètica, implica que el procés d’aprenentatge significatiu de l’assignatura sigui un procés difícil i complex per l’alumnat.

“Es tracta d’una assignatura complicada, i així es demostra per diverses evidències de tipus acadèmic com ho són: alt percentatge de suspensos, baixa motivació alhora d’afrontar la matèria, i alta taxa d’abandonament prematur. Precisament aquests fets han estat els que ens han impulsat a crear una eina innovadora que facilités l’estudi d’aquesta disciplina”.

“Ens va semblar que el procediment mental que segueix una persona experta en l’àmbit alhora de dissenyar una ruta sintètica és podria semblar al funcionament d’una xarxa neuronal, ja que és com una seqüència on hi ha un producte de partida “input”, molècules intermedis “capes ocultes” i un producte final “output”. I aquí va venir la idea: crear un organitzador visual amb nodes i connectivitats, imitant la distribució d’una xarxa neuronal, i que fomenti l’aprenentatge de la Química Orgànica imitant el procés d’assimilació de la Intel·ligència Artificial”, apunta Luque-Corredera, “una mena d’algoritme que ensenyi a l’alumnat a tenir un mapa mental on tots els conceptes estan relacionats entre si”. Per a fer tot aquest estudi s’han basat en diferents teories de didàctica cognitiva com la Taxonomia de Bloom, i també han fet servir referències de la teoria de l’Aprenentatge significatiu o el Meaningful Learning.

El resultat és una eina virtual interactiva que fomenta l’assimilació dels conceptes i les diferents reaccions químiques per resoldre problemes de síntesi i que està accessible de manera gratuïta a través del web syntheticmap.com. “Els alumnes cada vegada volen menys paper, per això teníem clar que l’havien de poder adquirir a través dels canals digitals”, apunta Luque-Corredera. “Ha estat un repte important, però en només tres anys treballant amb aquesta plataforma, ja estem notant millores en l’alumnat que el fa servir”, conclou.

L’EUSS commemora el Dia Internacional de les Dones posant de manifest la discriminació algorítmica en la Intel·ligència Artificial

Publicat el per
  • El 8 de març va tenir lloc la conferència “Perspectiva socioestadística dels biaixos de gènere en els algoritmes” a càrrec de Juliana Castañeda Jiménez, enginyera i investigadora.
  • Estudiants i personal van participar en el vídeo “Algoritmes mal educats, reflex d’una societat” per a denunciar la discriminació algorítmica que reprodueixen els estereotips i biaixos de gènere de la societat.

Sabies que la primera versió del rellotge intel·ligent d’Apple, no tenia en compte els cicles menstruals de la dona? O que hi ha algoritmes de selecció de personal de grans companyies que no assenyalen les candidatures del sexe femení? Són alguns dels exemples que personal i estudiants d’enginyeria de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) han seleccionat per a conscienciar sobre com la tecnologia, en aparença un suport per a la nostra vida quotidiana, també es contagia de la segregació per gènere.

La campanya, que s’ha traduït en un vídeo protagonitzat pel personal i l’alumnat de l’EUSS, porta per títol “Algoritmes mal educats, reflex d’una societat” i es va presentar el 8 de març, Dia Internacional de les Dones. L’objectiu era sensibilitzar i alertar que, a vegades, les dades amb els quals s’entrena la intel·ligència artificial ja porten intrínsecs biaixos de gènere, raça o religió, el que provoca un cercle viciós de discriminació algorítmica que es repeteix en el temps.

“Hi ha intel·ligències artificials de reconstrucció d’imatges que vesteixen les dones en biquini. Fins i tot Youtube recomana els vídeos de dones esportistes per al consum eròtic!”, denuncien en el vídeo. “Sabem que els algoritmes en si mateixos impliquen un biaix, però en alguns casos poden acabar condicionant aspectes clau, ja que a vegades la tecnologia participa en la presa de decisions”, afegeixen des de la Comissió d’Igualtat de l’EUSS, els quals han liderat aquesta jornada. “Per exemple, el càlcul de riscos de les entitats bancàries per a concedir un crèdit és diferent en funció de si el beneficiari és home o dona”, apunten.

El mateix dia, a les 12 del migdia, a l’EUSS va oferir la conferència “Perspectiva socioestadística dels biaixos de gènere en els algoritmes” de la mà de l’Enginyera industrial i investigadora Juliana Castañeda Jiménez. En finalitzar, es va procedir a la presentació del vídeo. A més, durant tota la jornada es van repartir clauers amb llaços liles que s’han elaborat amb les impressores 3D del departament de Mecànica de l’EUSS.

No és la primera vegada que l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià reflexiona entorn de les diferències de gènere en diferents àmbits. L’any passat van compartir un altre vídeo protagonitzat per les estudiants i dones del personal del centre per sensibilitzar sobre les barreres invisibles que impedeixen el progrés de moltes dones en l’àmbit professional. “Estem formant als enginyers i enginyeres del futur i també és important que coneguin el que poden millorar des de l’arrel”, expliquen els membres de la Comissió d’Igualtat de l’EUSS.

Per a acabar, des de l’escola universitària es va fer una crida a corregir el problema denunciat, canviant la mirada, millorant les dades i, en definitiva, educant als algoritmes.