Arxiu d'etiquetes: Open Circuit

Entrevista a Patricia Zapata, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Publicat el per

La Patricia Zapata és Digital Business Analyst a VMLY&R, una agència creativa de consultoria digital. Una feina que avui s’allunya una mica del grau en Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), tot i que encara hi troba nexes en comú. “A un enginyer se li planteja un problema per al qual ha de buscar una solució. I això també és una mica el que faig ara”, assegura. Encara que actualment gaudeix del què fa, espera que en un futur l’enginyeria torni a tenir major presència en la seva vida.

La Patricia ens explica la seva experiència laboral en una nova entrevista de la sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience.

Per què vas triar estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

L’enginyeria sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic i era una de les opcions que tenia. Però no em veia en una enginyeria que fos purament tècnica. Aleshores vaig trobar el grau en Enginyeria d’Organització Industrial, en el qual es barrejaven altres conceptes que no eren purament tècnics. I em va cridar l’atenció.

Tenia poques expectatives de la carrera, va haver-hi una mica de “a veure què em trobo”. Però sí que es va complir això d’equilibrar la part més científica, més tècnica, amb petites assignatures que tenien un contingut més humanístic o comptaven amb una perspectiva més empresarial.

Quins records tens del teu pas per l’EUSS?

Tinc un molt bon record. Continuo passant per aquí i de tant en tant entro a saludar a la gent que segueix a l’escola. També tinc un parell d’anècdotes que recordo i que són gracioses. La primera, el moment en el qual m’oblido de fer la matrícula a segon de carrera i em diuen que ja no queden places per al torn de matins. Em va caure el món a sobre en aquest moment! Però anar a la universitat a la tarda va acabar sent un dels meus millors anys, perquè hi havia un ambient molt “guai” i vaig conèixer a gent que d’una altra manera no hagués conegut. I la segona, suposo que la graduació. Va ser un moment molt emocionant que va servir per a tancar la meva etapa en l’EUSS.

Com valores l’experiència de viure un programa de Mobilitat?

Vaig tenir la sort de poder anar-me’n a Sant Diego i va ser una experiència brutal. Realment, va ser un altre dels moments més destacats de la meva carrera. Em va encantar tot. I poder veure el que era la universitat americana, que a vegades fa que et sentis com en una pel·lícula, també em va agradar.

Com et va afectar la pandèmia estan estudiant a l’estranger?

Va tancar la Universitat i vaig haver de prendre una decisió: Podia quedar-me allí [els EUA] però amb tot tancat, o tornar. Però no vaig tornar precisament a Barcelona… me’n vaig anar a Mèxic! Estava més a prop i tenia un viatge programat. Com en principi havien de ser dues setmanes, vaig pensar que si podia tornar a la Universitat, estaria més a prop que si tornava directament a casa. Vaig ser allà un mes, però després ja vaig tornar a Barcelona.

Què et va portar a la consultoria de negoci?

Vaig trobar unes pràctiques en una consultora de negoci i, la veritat, em va agradar sobretot el fet de poder canviar de projecte i conèixer com funcionen altres empreses. A partir d’aquí, vaig seguir per la via de la consultoria i vaig acabar en l’empresa on estic ara.

A què et dediques actualment?

Actualment, treballo a VMLY&R, que és una agència creativa digital. L’empresa en si fa moltíssimes coses relacionades amb el món del màrqueting i de marca. La meva part de la feina és centrar-se molt en el que és l’experiència de l’usuari amb productes digitals, com poden ser aplicacions mòbils o web. Concretament, fem anàlisi de tota l’experiència de l’usuari durant la seva interacció amb aquests productes.

Al final, els enginyers el que fan és solucionar problemes. I, d’alguna manera, el que jo faig en el meu dia a dia és buscar la manera de solucionar els problemes que se’m plantegen. Per tant, alguna cosa en comú podríem trobar amb el que he estudiat.

Creus que en un futur tornaràs a l’enginyeria?

Jo crec que sí, a mi m’agradaria. No sé si com a professora d’enginyeria o treballant per alguna empresa. M’agradaria tirar cap a l’anàlisi de dades i crec que, d’alguna manera, s’acabaran entrellaçant aquests camins. Al final sóc enginyera i m’agradaria que en un futur l’enginyeria tingués més presència en la meva vida.

Entrevista a Núria Delriu, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

Publicat el per

En un nou episodi de la sèrie d’entrevistes #OPENCIRCUIT Alumni Experience presentem a Núria Delriu, graduada en Enginyeria en Organització Industrial per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS).

La Núria treballa actualment com Key Account Supply a Danone, després de dos anys dins de les àrees d’operacions i de cadena de subministrament. El seu pas per l’EUSS, assegura, li va permetre desenvolupar habilitats de planificació i organització, però, sobretot, la va preparar com a professional: “La uni em va canviar bastant a nivell de persona i em va ensenyar a gestionar moltes coses que necessites després en l’àmbit laboral”.

Què et va impulsar a estudiar enginyeria?

De petita no tenia cap objectiu de carrera. Mai l’havia tingut. Sí que és veritat que, a mesura que em vaig anar fent gran, per la meva manera de ser i el tipus d’assignatures que m’agradaven, vaig saber que acabaria fent una cosa més aviat tècnica. Una cosa relacionada amb les matemàtiques, la física i tot això. Però va ser a 4t de l’ESO, en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona, on vaig descobrir que existia aquesta enginyeria i que encaixava amb com era jo i amb què m’agradava fer. Perquè m’agradava aquesta part més tecnològica, però també la part empresarial. I aquí combinava les dues.

Creus que l’EUSS et va preparar per al mercat laboral?

A més de conceptes, a l’EUSS t’ensenyen una manera de pensar i et preparen per entendre com funcionen les coses en el món laboral. És una cosa que aplicaràs a la teva feina gairebé sense adonar-te. De fet, també ho fan altres persones que han estudiat enginyeria o enginyeria en Organització Industrial; és una manera de pensar que no s’aprèn en totes les carreres.

L’EUSS, però, també et prepara com a persona. Crec que aquesta universitat té una cosa molt important, perquè ja d’entrada et diuen que no solament som enginyers, també som persones. I crec que aquesta part més humanista de la carrera m’ha ajudat molt. La uni em va canviar bastant en aquest aspecte. Ho va fer a nivell de persona, i també em va ensenyar a gestionar moltes coses que necessites després en l’àmbit laboral.

En què consisteix el teu treball com Key Account Supply en Danone?

Soc el nexe d’unió entre la part logística, la part comercial i la part de planificació i demanda. Aquestes coses han d’anar unides per a produir suficient i lliurar el que el client vol i complir els seus requisits. És com la persona que està al mig perquè tot funcioni bé: la relació entre empresa i client. Treballem per projectes per a millorar aquest vincle.

Et veus al mateix lloc en uns anys?

Jo crec que aquí puc créixer. Dins de la mateixa empresa, participo en un programa [Graduate] que em permet formar-me i provar posicions diferents que m’aportaran coses diferents. Tot això em permetrà veure moltes coses per a decidir en uns anys què és el que més m’agrada. I tant de bo poder dedicar-me a això.

Què és el que més t’agrada ara de la teva feina?

El que més m’agrada és que, al final, els teus coneixements, evidentment sumats al treball de l’equip, fan que aconsegueixis un resultat. I després vas a un supermercat o parles amb els consumidors i dius, mira!, això ho hem aconseguit gràcies al treball que fem darrere. És guai poder veure en què es converteix tot el que estàs fent.

Quin record, guardes de la teva època com a estudiant de l’EUSS?

Jo molt bo. És veritat que soc una persona que m’exigeixo molt a mi mateixa i que durant la carrera em vaig exigir més del que ho havia fet mai. Matinava molt i estudiava molt, però ho recordo tot molt guai. Hi havia molt bon rotllo, vam fer un bon grup de molts d’amics, els professors… és a dir, no em donava mandra: M’agradava el que estudiava i estava molt a gust.

Per a mi l’EUSS és molt familiar. Cada professor m’ha aportat alguna cosa. És una Universitat molt petita i acabes portant-te amb tothom… crec que és el millor que m’emporto.

Vas poder gaudir d’una Beca de Col·laboració durant la carrera. Com valores l’oportunitat?

La veritat és que va ser una molt bona experiència. Vaig ser a la Biblioteca, on mai m’hagués imaginat treballant, i vaig aprendre les normes de com funciona, cosa que va ser una bona experiència. Després també vaig estar a una aula com aquesta on som ara [durant l’entrevista] en la qual els alumnes poden venir a estudiar fora de l’horari de classe i fer ús dels ordinadors per fer treballs en grup, sota la supervisió d’un becari. Jo vigilava, però al mateix temps podia estar treballant, així que la veritat és que molt bé.

Per què vas decidir sol·licitar un programa de Mobilitat a Austràlia?

Austràlia és un país que sempre m’havia cridat l’atenció. És un país que veig ple d’oportunitats, em cridava que estigués tan lluny… I encara que sempre pots agafar un avió i anar-te’n de viatge, em vaig plantejar la possibilitat de demanar la plaça allà. I va sortir, una cosa de la qual no em penedeixo en absolut.

Com et va afectar l’arribada de la pandèmia sent allà?

Vaig passar una pandèmia molt bona, vaig arribar aquí que pràcticament s’havia acabat. A Austràlia hi havia algun cas i algunes restriccions, però res comparat amb el que hi havia aquí. I no em puc queixar. Sí que va ser estrany això d’arribar aquí i haver de fer les últimes classes en línia, de matinada. Però com portava gairebé un any fora, estar dues o tres setmanes sense poder sortir tampoc em va molestar. Va ser un període d’adaptació que ja em va anar bé. Vaig estar amb la meva família en exclusiva i després vaig poder veure a la resta de gent que feia un any que no veia.
Anar a Austràlia a estudiar ha estat, sens dubte, una de les millors experiències de la meva vida.

Entrevista a Javier Cruz, grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

Seguim amb la nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience amb en Javier Cruz, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i actualment, Certified Machinery Safety Expert (CMSE®) a Pilz, companyia internacional líder en components, sistemes i serveis orientats a l’automatització de màquines i instal·lacions. La història del Javier va passar de la mecànica a l’electrònica i, avui, també ha fet el salt a la docència, ja que actualment també imparteix classes a l’EUSS. Segons ens explica, es dedica al que més li agrada i espera que aquells a qui ensenya també acabin trobant el seu camí.


En què consisteix la teva feina?

Ara mateix estic al departament d’Enginyeria i la meva feina consisteix a desenvolupar projectes. En concret, com estic a Pilz, és al que em dedico ara. Les diferents assignatures de datura i Aqués una empresa de seguretat industrial, faig projectes enfocats a la seguretat industrial en màquines.

Com arribes a Pilz?

Vaig arribar-hi a través d’una oferta a la borsa de treball de la Universitat. Vaig enviar el meu currículum, em va agradar la proposta, a ells la meva candidatura i aquí estic.

Com va ser el teu camí cap a l’electrònica?

Vaig començar amb enginyeria mecànica i, a mitja carrera, per algunes assignatures que fèiem, em va començar a agradar també l’electrònica. Vaig decidir apuntar-m’hi i fer les dues carreres al mateix temps.

M’agradava més la part pràctica de l’electrònica com a tal: poder tocar els diferents components i veure com funcionaven al final les diferents assignatures d’automatització, que és al que em dedico ara. És el que em va fer decantar per l’electrònica, perquè potser, a mecànica, em faltava veure una mica què passa al final de tots els càlculs que fèiem.

Què et va portar a ser enginyer?

Des de petit sempre m’ha agradat desmuntar les coses i veure com funcionen. Sempre he tingut clar que volia tenir un ofici tècnic.

Per què vas triar l’EUSS?

Em va cridar l’atenció que era una universitat petita, on les classes eren més  particulars i més personals. Tens més contacte amb el professor, amb els teus companys, en ser poca gent. El fet que hi hagi molta pràctica, també, no tanta teoria. Això és el que em va fer decantar per l‘EUSS i no per una altra universitat.

T’imaginaves en una empresa com Pilz?

Sí, m’imaginava treballant en una empresa gran, multinacional, com podria ser Pilz. M’ha aportat molt a la meva carrera, crec que va ser una bona decisió venir aquí. Al no estar en una empresa que es dediqui únicament a fabricar un tipus de màquina, sinó que en fem de diferents tipus i implementem la seguretat en cadascuna, puc veure molts sectors, molts tipus de màquina i molts ambients industrials diferents. I això és una cosa que m’agrada molt de la meva feina.

S’han complert les teves expectatives laborals?

És cert que al principi vas una mica perdut, com li pot passar a tothom quan arriba a la Universitat, però sí que s’han acabat complint les meves expectatives laborals. I fent el que m’agrada, que és el més important. Potser al principi tenia unes expectatives diferents, però pel camí m’he adonat que en realitat eren unes altres. I sí, s’han complert.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

Com alumne, recordo les classes pràctiques amb els companys i anar fent projectes, que al final veies funcionar. I la diversió de veure que tota la feina que havies desenvolupat acabava funcionant. Aquest és un dels millors records que tinc pel meu pas per la universitat.

Com va ser el pas d’estudiant a professor?

Quan vaig acabar la carrera va quedar una plaça vacant i em van donar la possibilitat d’impartir classes d’automatització industrial, que al final és al que em dedico i el que m’agrada. Ara també gaudeixo donant consells als meus alumnes perquè aprofitin les coses i per què així, potser, en un futur els sigui més fàcil aquest canvi entre el món universitari i el laboral. M’agrada tractar amb ells mantenint aquest tracte més personal.

Entrevista a Jordi Rocasalbas, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

En una nova entrevista de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences us presentem a Jordi Rocasalbas, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Jordi s’encarrega del desenvolupament de productes i serveis de tota la línia de lluminàries i d’estratègies de negoci, alguna cosa que va molt més enllà dels primers circuits que creava a la seva primera feina. Després del seu pas per Philips, a Holanda, i per diverses empreses més del sector, en Jordi s’ha anat especialitzant fins a portar l’Internet de les coses al món de les llums, com a director d’Innovació de l’empresa LEDS C4. “La meva trajectòria ha estat la suma de la  constància, però també d’estar en el lloc indicat i el moment adequat”, assegura.

Quin és el teu paper com a director d’Innovació?

Es tracta d’estar sempre al dia del qual va succeint quant a tecnologia, mercat o canal. Per exemple, sempre estic buscant noves línies de negoci, sigui sobre noves tecnologies o també de nous mercats. La meva feina també inclou veure que està succeint en altres països, o buscar noves maneres d’oferir serveis diferents. És a dir, que el meu paper no està enfocat únicament a la tecnologia, també està enfocat al que seria l’àrea de negoci de l’empresa.

T’imaginaves que acabaries treballant en aquest sector?

Quan estava estudiant no m’hagués imaginat mai que arribaria a fer el què estic fent ara mateix. Al final la meva carrera professional m’ha anat portant. I també ha estat la inquietud d’anar aprenent sempre. Sóc una persona a qui li agrada estar al dia i a l’avantguarda de tot. No m’hauria pensat mai que estaria parlant de l’Internet de les coses, per exemple, ni de l’Internet de les llums, ni de parlar d’obtenir dades o de crear informació a partir d’aquestes.
Jo vaig començar creant circuits o dibuixant-los, fent electrònica de potència, electrònica digital. També haig de dir que tinc un record molt bonic d’aquests inicis i que vaig aprendre molt. Al final el que t’ensenya és tocar i entendre tot el que fas. Són els fonaments que t’ajuden a entendre tot el que passa al teu voltant.

Per què vas decidir estudiar Enginyeria Electrònica?

Jo de petit sempre remenava moltes coses, m’agradava desmuntar-les, encara que no sempre aconseguia tornar-les a muntar. I vaig acabar estudiant Enginyeria Electrònica, però també una mica per casualitat. El meu pare em va ajudar i em va orientar. Em va dir: Mira, crec que la Informàtica o l’Electrònica són sectors en els quals hi haurà demanda laboral en el futur. I vist que jo ja tenia aquesta inquietud, em va ajudar a triar.
Una de les raons també per a triar l’EUSS és que el meu pare havia estudiat a l’Escola Professional Salesiana quan era jove. Sabíem que era una bona escola, de caràcter molt pràctic, que és una cosa en la qual marca diferències.

Creus que aquesta formació pràctica et va preparar per al mercat laboral?

El fet de ser autònom, que et preparin perquè duguis a terme la pràctica i que ho entenguis, és una cosa fonamental per a estar preparat de cara a l’empresa. I jo vaig tenir la sort que just sortir vaig poder començar a posar en pràctica tot el que havia estudiat.

Quina ha estat la teva trajectòria professional?

La meva trajectòria ha estat la suma de la constància, però també d’estar en el lloc indicat en el moment adequat. Vaig començar a treballar a Holanda, en Philips, una empresa que és líder a nivell mundial. I d’aquí vaig venir a treballar a una petita empresa a Santa Perpètua, en la qual fèiem electrònica, subcontractació de circuits i altres petites enginyeries per a altres empreses. Vam començar a fer tires de leds i electrònica de potència. I així, a poc a poc, vam anar adquirint coneixements, de tecnologia led i també d’il·luminació. Finalment, vaig fer un salt a Leds C4 fa quatre anys i mig, que és l’empresa en la qual treballo actualment.

Quin record, guardes de l’EUSS?

Tinc un record molt bonic. Al final coneixes gent nova i et relaciones, a més a la ciutat! Que jo sóc d’un poble. Tinc el record d’estudiar molt, perquè vaig estudiar moltíssim. I també tinc el record dels companys. Som una bona colla els que mantenim la relació i ens veiem sovint. Ens coneixem amb les famílies i els nens. I la veritat és que tinc un bon record de les classes, de les pràctiques… però també del temps lliure, de les hores de descans i del bar de la Maria, on anàvem a prendre’ns alguna cosa després de les classes. La veritat és que tinc un molt bon record d’aquesta època.

Entrevista a Sergi Dopazo, graduat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica

Publicat el per

La nostra sèrie d’entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experience ens porta fins a en Sergi Dopazo, llicenciat en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Actualment, en Sergi és enginyer d’automatització a DOGA, proveïdor de components pel sector agrònom i per a maquinària pesant.


Per què vas estudiar aquesta enginyeria?

Des que era petit jo sabia més o menys què volia fer, que bàsicament era una cosa relacionada amb la robòtica, la programació, l’electrònica… era un tema que m’apassionava i vaig decidir tirar per aquí. Cada cosa és una cosa nova. Hi ha un problema i has d’intentar solucionar-lo. I, sobretot, la robòtica és molt visible. A mi m’agrada veure quan un projecte ja s’ha acabat. Pensar que ho hem fet tot un equip, o l’he fet jo només… mola. Mola molt.

Quina tasca desenvolupes actualment a DOGA?

Doga fa sistemes de netejavidres, sobretot motors per al sector agrònom i per a maquinària pesant. Jo soc enginyer en Automatització i faig sistemes de visió, programo PLC, robots o escales, que és on els operaris o líders veuen la informació de la línia.

Quins reptes diries que es presenten al teu sector?
Ara ens ve un canvi molt interessant que és la Indústria 4.0 i implementar-la serà un gran repte. De fet, ja s’estan implementant algunes coses, però sempre n’hi ha més i aquesta serà una constant.

Quin record tens dels teus anys com estudiant a l’EUSS?

El que més em recordo és d’estar amb companys en grups d’estudi. En els moments d’estrès, anar en grup sempre et dona més força.

A l’EUSS hi ha un ambient molt pròxim, la gent que hi ha sempre està disposada a ajudar-te. És igual a quina hora vagis, els professors sempre estan disponibles per donar-te un cop de mà. I si tens dubtes, són allà fins que els soluciones.

Creus que l’EUSS et va preparar per a aquest món?

Tenen un aprenentatge molt pràctic, tenen molts contactes a moltes empreses i els professors també es mouen molt. La borsa de treball també és una gran oportunitat per a buscar empresa on treballar. La veritat és que l’EUSS té una bona sortida laboral. Això sí, sempre cal tenir una actitud treballadora, cosa que ja ens remarcaven molt a la Universitat: Tu pots ser molt bo en alguna cosa, però si no tens actitud treballadora, ni evolucionaràs, ni res.

Quin futur creus que li espera a l’enginyeria?

Crec que a l’Enginyeria venen reptes molt nous, com ja he dit, la Indústria 4.0 seria un, però l’Intel·ligència Artificial en seria un altre. Crec que aquest serà un camp que també tindrà molt a dir.