El passat divendres 21 de juliol va tenir lloc a l’EUSS una petita celebració del “Pas d’equador” del Programa de Desenvolupament Executiu (PDE), on alumnat i cos docent va poder compartir un sopar lleuger en un espai fora de l’aula, i alhora establir nous vincles entre els participants de la trobada.
En paraules d’un dels alumnes participants manifesta el seu elevat grau de satisfacció amb la proposta formativa dient “Està sent una experiència súper enriquidora, envoltat d’enormes companys en l’àmbit personal i professional”.
El Programa de Desenvolupament Executiu (PDE) és un programa adreçat a perfils amb un mínim de 5 anys d’experiència professional que vulguin desenvolupar la seva carrera com a directius o directives. És també un programa de capacitació per a persones emprenedores.
La participació al PDE dota la persona participant de les eines, capacitats i actituds necessàries per prendre decisions amb una visió integral des del punt de vista de la direcció general i des de la perspectiva de les diferents àrees directives de tota organització.
Les últimes dues setmanes el professor Jordi Cruz ha estat a la Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea amb el Prof. José Manuel Amigo Rubio. També ha tingut el plaer de treballar amb Oier Jurado Martin, futur doctorand amb un futur prometedor.
Ham estat treballant a la detecció d’adulteracions en safrà fent servir espectroscopia NIR, ATR-IR, Raman, i també imatge hiperespectral i multiespectral. Del treball realitzat n’esperen poder publicar un o dos articles i ens plantegen demanar un projecte nacional a la propera convocatòria de desembre 2023.
Arash Arjomandi filòsof i professor d’ètica empresarial de l’EUSS ha publicat un assaig al diari “La Vanguardia”, amb el títol: El porqué de la pintura abstracta. Us convidem a llegir l’article:
L’Andreu Moreno s’acomiada de la seva etapa com a director de l’EUSS, que va arrencar el curs 2014-1015. A partir del setembre seguirà amb nous reptes professionals: impartir la docència de noves assignatures i dedicar més temps a la recerca.
Doctor en Telecomunicació, l’Andreu havia estat professor d’assignatures com Electrònica del Vehicle, Informàtica Industrial i Comunicacions, Empresa, Organització d’Empreses o Tecnologies de la Informació i les Comunicacions. Durant aquests 9 anys al capdavant de l’escola universitària, considera que l’EUSS “s’ha consolidat com a institució” en el panorama universitari català.
Recordes què és el primer que vas fer el teu primer dia com a director, ara fa 9 anys?
Recordo que vaig tenir la impressió que començava una partida simultània d’escacs, en la que m’anaven passant pel davant molts temes i en cada cas calia prendre decisions.
Quina diries que és l’adjectiu que millor descriu el teu “mandat”?
Se’m fa difícil trobar un adjectiu, però em ve al cap la paraula consolidació, crec que durant aquest període l’EUSS s’ha consolidat com a institució en l’espai universitari català.
Durant aquests anys va néixer l’equip EUSS MotorSport (2017), que no ha deixat de créixer i que actualment es troba en fase de conversió al motor elèctric, tot un repte pels enginyers i enginyeres que hi participen. Com vas viure la seva creació?
Amb molt entusiasme i m’agrada remarcar sempre que la iniciativa va ser dels i les estudiants, i crec que en això rau la clau del seu èxit.
El març de 2020 va arribar una situació excepcional de pandèmia mundial, primer amb l’aturada del món i després amb restriccions que van canviar completament la manera de fer d’una universitat. Com ho vas viure com a director de l’EUSS?
Com tothom amb molta incertesa, no sabíem quina era la magnitud. Recordo la transcendència del moment en que vaig enviar el correu amb el que tancàvem l’edifici i a partir d’aquell moment l’EUSS passava a funcionar des de les nostres cases. Tothom hi va posar molt de la seva part i va ser un èxit col·lectiu, però també molt esgotador.
De fet, enmig de tot aquest context, l’EUSS va complir 25 anys i vau haver d’esperar dos anys més per poder celebrar-ho de manera institucional.
Sense cap dubte un dels millors moments, sinó el millor d’aquests anys, sobretot per la participació de tothom.
Què creus que n’hem après d‘aquest moment històric?
Que la humanitat té una capacitat molt gran d’adaptar-se a les circumstàncies, i que poques vegades agraïm el do de la vida.
El model híbrid implantat durant aquests últims anys ha arribat per quedar-se?
Penso que no, el model híbrid no ens permet desenvolupar en nostre model educatiu amb tot el seu esplendor, el model híbrid és un recurs però sempre després de la presencialitat.
El 2020 no només va ser un any incert, també va portar novetats a la vostra oferta formativa amb el Grau d’Enginyeria d’Automoció. Era una demanda dels nous estudiants? Com valores la seva implantació, 3 anys després?
Ha estat un dels èxits d’aquests darrers anys. Per una banda és un grau que atrau a moltes persones, i per altra, hem preparat un pla d’estudis molt ajustat a la realitat del sector de l’automoció avui en dia.
Com creus que ha canviat el món de l’enginyeria en aquests anys i de quina manera us heu anat adaptant des de l’EUSS?
L’enginyeria canvia com ho fa la societat, a l’EUSS anem adaptant les noves tecnologies, però penso que hi ha un nucli, tot allò que té a veure amb la persona, que no canvia i que el nostre model educatiu desenvolupa molt bé.
Hi ha algun cas d’èxit que t’agradaria destacar al llarg d’aquests anys?
Sense ànim de fer una llista es podria mencionar la formalització del model educatiu, els nous graus d’energies renovables i eficiència energètica i d’automoció, l’acreditació de les titulacions i l’acreditació institucional, … etc.
Creus que t’ha quedat alguna cosa pendent de fer com a director?
Moltes, tenim la sort de tenir una cultura de millora contínua molt interioritzada, i per tant, queden moltes coses per fer.
Què n’esperes d’aquesta nova etapa professional?
Ara començo una nova etapa amb il·lusió i amb dos reptes importants: impartir la docència d’assignatures noves per mi, especialment les lligades al món de l’automoció, i desenvolupar més la meva activitat de recerca.
David del Campo va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) perquè el seu objectiu vital era inventar coses noves. Actualment combina la seva feina com a responsable de projectes a l’empresa Chint Energy d’enginyeria fotovoltaica amb la passió per la cuina. Aquesta passió, que ha heretat de la seva família, el va portar a participar al programa televisiu Masterchef i a crear la seva pròpia marca de bombons: els ‘Campitos’. Ara, el seu objectiu és combinar el món de l’enginyeria amb la creativitat a la cuina. En aquest vídeo ens explica com combinen aquests dos àmbits que tenen més a veure del que un es pot imaginar.
Per què vas decidir estudiar enginyeria?
Vaig decidir estudiar enginyeria perquè sempre m’ha agradat molt dissenyar, estar pensant sempre en projectes que jo tenia a la meva ment. Creia que era, al final, el camí que em portaria on volia, que era desenvolupar i crear coses noves. Recordo que de petit sempre li deia al pare que volia ser dissenyador de cotxes. A casa sempre estava dissenyant amb allò que tenia per casa. Al final vaig decidir estudiar això perquè pensava que era el que m’obriria les portes a aquest món i, de fet, ho he aconseguit.
Haig de dir que, inicialment, no volia estudiar, no em veia preparat per a fer una carrera universitària. Quan van venir a explicar-nos que era una enginyeria molt pràctica on passes molt temps en el laboratori, em va recordar molt al grau superior i vaig pensar: “D’acord, ho intento”. Quan vaig arribar a casa i li vaig dir al meu pare que volia estudiar enginyeria es va sorprendre. Li vaig explicar que en la EUSS, la continuació del grau superior que estava fent era aquesta formació d’enginyeria i que em volia dedicar a això.
On treballes actualment?
Actualment estic en una enginyeria elèctrica desenvolupant projectes fotovoltaics. És un sector que ara mateix està en auge. Soc responsable de projectes. Visito les obres, coordino que tot estigui bé al costat dels instal·ladors i porto tot el projecte fotovoltaic.
Quina relació hi tenen la cuina i l’enginyeria?
La relació que pot tenir amb l’enginyeria és el punt de perfeccionisme, que és molt important. Et fa entendre el per què una cosa és així i tu poder crear les teves pròpies elaboracions i no seguir receptes. El saber cuinar no és saber seguir una recepta, sinó amb els teus coneixements desenvolupar noves creacions per aconseguir un resultat semblant o millor.
L’enginyeria és creativa?
Sí, l’enginyeria és molt creativa. Als estudis d’enginyeria o al dia a dia a la feina, has d’estar sempre imaginant i creant situacions o escenes que has de resoldre. Està molt bé buscar a internet com resoldre aquest problema. Però tu quan tens un problema, avui dia, que et diuen, per exemple, perquè s’ha aturat una obra, tu has de tenir la capacitat de resoldre’l. A l’àmbit de la cuina passa moltes vegades el mateix. Jo crec que sense els estudis d’enginyeria no hauria aconseguit els resultats que he obtingut avui dia a la pastisseria.
Què et va empènyer a apuntar-te a Masterchef?
El que em va impulsar a apuntar-me a Masterchef va ser voler canviar la meva vida. A mi l’enginyeria m’apassiona, m’encanta, però la cuina és estirar arrels. Sempre he volgut dedicar-me a la cuina com un hobby, però he vist que, a nivell professional, també té un espai a la meva vida. Mastechef era com fer el salt sense deixar l’enginyeria. Actualment intento compaginar la cuina amb l’enginyeria.
Què us ha ensenyat l’enginyeria a la cuina?
Que la perfecció no existeix. Sempre intentem cercar la perfecció, que sigui un deu, que sigui un onze. Moltes vegades ens obsessionem amb el resultat i ens oblidem del procés. Jo crec que gaudir del procés que té un projecte d’enginyeria o el que sigui, és molt important. Aquí també hi ha un creixement. Si t’obsessiones d’acabar una cosa no l’estàs vivint realment com ho hauries de fer. Des que vaig participar a Masterchef he après a gaudir molt més del camí, gaudir del que et dona l’experiència i, sobretot, aprendre sense obsessionar-me amb un resultat.
Per què vas decidir estudiar enginyeria a l’EUSS?
Una de les coses que em va empènyer a inscriure’m en enginyeria a l’EUSS va ser el model ‘Engineering by doing’ i ha estat una de les coses que més m’ha ajudat. Aprendre a resoldre els problemes sols, cercant informació, preguntant i fent proves al laboratori i la resta ha estat el més important a l’hora d’aprendre.
On et veus d’aquí a deu anys?
Fixat en els meus projectes de bomboneria i pastisseria. Sempre amb una part de R+D, de recerca aplicant el món de l’enginyeria o la tecnologia. M’agrada molt sorprendre i, al final, busques també sorprendre amb les noves tecnologies que hi ha. M’agradaria enfocar-ho així. Encara que, com he dit, m’encanta també la meva feina com a enginyer. Un dels meus somnis és obrir la meva pastisseria i, jugant amb el meu cognom, que és ‘del Campo’ he creat la meva marca, que es diu ‘Campitos’. Aquest és un dels meus projectes de vida, obrir una bomboneria i xocolateria enfocada al disseny i espero fer realitat aquest somni.
Què els diries als estudiants que tenen un ‘hobby’ com tu?
Jo els diria que continuessin cursant l’enginyeria, que són uns estudis molt complets i que els ajudaran moltíssim i, alhora, inverteixin temps a desenvolupar el seu projecte. Que no deixin mai d’estudiar i treballar en allò que ho poden fer pels seus estudis i que els seus somnis els treballin de forma complementària. Quan aquests somnis es facin més reals i tinguin les eines per poder desenvolupar-los que vagin a buscar-los.
Què recordes de la teva etapa a l’EUSS?
En entrar a l’EUSS he vist la taula de ping-pong i m’he recordat de tots els partits que fèiem allà quan, de vegades, ens escapàvem de classe. La veritat és que, com que és un grup reduït de persones, interactues molt amb els companys i fas molt bons amics. Jo avui encara els mantinc, i això és el que m’emporto. Les persones, que al final són el més important de la vida.
