Els graus en enginyeria en organització industrial, electrònica i mecànica se situen entre les 10 titulacions amb una inserció laboral més ràpida

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha publicat el llistat de les 25 titulacions universitàries de nivell grau, amb una inserció laboral més ràpida. Aquest llistat mostra el percentatge de persones que van aconseguir trobar feina en menys de 3 mesos després d’haver obtingut la titulació.

Tres titulacions en enginyeria, les quals s’imparteixen a l’EUSS, se situen en el top 10. Aquestes titulacions són: Enginyeria industrial i organització que ocupa la 4a plaça (amb un 84,5%); Enginyeria electrònica i automàtica la 6a (amb un 83,1%) i Enginyeria mecànica i disseny industrial la 10a posició (amb un 79,5%).

El pòdium el completen les titulacions d’infermeria, informàtica i telecomunicacions, per aquest ordre.

Veure el llistat complet a:

https://www.aqu.cat/ca/sobre-nosaltres/actualitat/noticies/Les-25-titulacions-amb-una-insercio-laboral-mes-rapida

L’EUSS i el Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya signen un conveni marc de col·laboració

EL passat 15 de juliol l’Andreu Moreno, director de l’EUSS, i en Josep Maria Vall, president del Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya (CIAC), van signar un conveni marc de col·laboració. Aquest emplaça ambdues parts a col·laborar en temes d’interès mutu en l’àmbit del foment de la indústria de l’automoció. La idea és que aquest conveni serveixi de paraigua de futurs convenis específics que més endavant es concretaran en diferents àrees.

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià està segura que prenent la plataforma del talent del CIAC com a punt de partida, les oportunitats de col·laboració entre les dues institucions seran molt nombroses i permetran establir una relació a productiva a llarg termini.

L’EUSS i el sector automotriu col·laboren en un estudi per decidir els equipaments prioritaris del futur laboratori del Grau en Enginyeria d’Automoció

  • Les entrevistes amb una dotzena d’empreses posen de manifest la importància creixent de l’electrònica en la indústria de l’automòbil.
  • El cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent, Ignasi Florensa, destaca l’obtenció de dades valuoses «que serviran com a base per a establir l’equipament ideal per al laboratori docent d’automoció».

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha consultat destacades empreses i organitzacions de la indústria de l’automoció per dotar el futur laboratori docent del Grau en Enginyeria d’Automoció dels equipaments més adequats a les necessitats del sector. D’aquesta manera, els i les estudiants de l’EUSS disposaran de les eines més actualitzades, que els aportaran els coneixements i les habilitats requerides pel món professional.

Amb les respostes obtingudes, el Departament de Mecànica i l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent han elaborat un llistat dels equipaments prioritaris que haurà de tenir el laboratori. Els que han assolit més consens són: software de simulació; un sistema de treball amb protocol de comunicacions BUS/CAN, consistent en maqueta i treball en situacions reals amb dispositius connectats a la xarxa; la toolbox Simulink de MATLAB, que simula el comportament dels sistemes dinàmics i que resulta clau per al treball amb dades o la programació d’elements.

Altres elements destacats per la dotzena d’empreses que han participat en l’enquesta són: components de vehicles, unitats de control electrònic (ECU) del motor, sensors propis del sector automotriu, elements de seguretat, kit de desenvolupament per als convertidors de potència, vehicles reals, microcontroladors i miniordinadors tipus Arduino i Raspberry específics d’automoció, banc d’amortidors, i diferents tipus de bateries.

El llistat d’equipaments s’ha elaborat tenint en compte les necessitats de cada assignatura del grau, i l’estudi ha servit també per arribar a conclusions respecte a la configuració d’algunes matèries. És el cas de les d’electrònica, que haurien d’estructurar-se partint de l’electrònica del vehicle o Classic Electronics, continuar amb els subsistemes intel·ligents del vehicle o Adaptative Electronics, i concloure amb conducció autònoma i vehicle connectat, el nivell més alt de l’electrònica, que inclou treball amb càmeres i processament d’imatge.

El cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent, Ignasi Florensa, fa una valoració molt positiva de l’experiència. «Les entrevistes ens han aportat moltes dades que serviran com a base per a establir l’equipament ideal per al laboratori docent d’automoció. Destaca la importància que l’electrònica té i tindrà en aquest sector. Probablement no es tracta d’una electrònica a nivell de component sinó més orientada a la gestió de xarxes i a l’arquitectura de sistemes. En aquest àmbit, la majoria de persones entrevistades han coincidit en la importància d’incloure aspectes de la normativa dels sistemes electrònics en automoció, ja que afecten la pròpia filosofia de disseny. Respecte als àmbits més mecànics, posen de manifest la importància de la simulació com a eina per reduir costos en tots els camps: des de confort, vibracions i soroll, fins al disseny de línies de producció».

Entre les organitzacions destacades del sector de l’automoció que han participat en l’estudi, hi ha: ETAS Bosch, Nissan, CIAC (Clúster de la Indústria de l’Automoció de Catalunya), Guilera, Applus IDIADA, Lear Corporation, Cluster Moto, Salesians de Sarrià, Centro Zaragoza – Instituto de Investigación sobre Vehículos, CT – The Engineering Group. Dels professionals enquestats, cinc són Alumni de l’EUSS.

Per portar a la pràctica les conclusions obtingudes, l’EUSS ha establert un pla de treball en què hi ha implicades les persones responsables de les assignatures del Grau en Enginyeria d’Automoció. Al juliol hi ha prevista una jornada de treball conjunta, per presentar les propostes de cada matèria, amb l’objectiu que el laboratori es comenci a dotar d’equipament per a l’inici del pròxim curs.

EUSS i Lovato Electric organitzen un webinar sobre Eficiència Energètica

El passat dijous 11 de març es va celebrar un webinar sobre l’Eficiència Energètica en el s. XXI. Aquesta conferència virtual va comptar amb la participació de la Rebeca Sala, Product Manager in Energy Management a Lovato Electric i de la Marta Lorenzo, Collaborator Chanel Regional Manager a Enel X.

El Víctor Gallardo, cap d’Estudis de l’EUSS i cap del departament d’electricitat va exercir com a moderador.

Aquesta activitat es va celebrar en el marc del Dia Internacional de les Dones i pretenia fer valdre i compartir el coneixement de dues enginyeres, i a la vegada, deixar constància de què l’enginyeria no només és cosa d’homes, malgrat que es tracta d’una carrera tècnica ara per ara amb una major presència masculina.

Durant la sessió, la Marta Lorenzo va explicar el context de la situació actual del camp de les energies i cap a on s’encaminen, destacant aspectes com la transició energètica, els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el pas de la revolució industrial cap a la disrupció tecnològica, l’eficiència energètica a les empreses, la Indústria 4.0 i els sistemes de gestió energètica.

Per la seva part, la Rebeca Sala va presentar cinc exemples d’èxit portats a terme per Lovato Elèctric. Accions a través de les quals que han aconseguit millores en el consum energètic dels seus clients, Com dotar-se d’equips i eines amb software per digitalitzar i monitorar l’ús de l’energia; prendre lectures en temps real i l’enregistrament al llarg del temps, valorar tendències de consum i permetre millores cap a un ús racional i eficient.

Aquest webinar va ser seguit per alumnes de l’especialitat d’enginyeria en electricitat, energies renovables i eficiència energètica, electrònica industrial i automàtica i, d’enginyeria en mecànica.

Entrevista amb l’Ignasi Florensa, cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent

  • Canvies la direcció del Departament de Mecànica per la de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent. Com afrontes aquesta nova etapa?

Doncs per una banda amb molta il·lusió per la nova responsabilitat. Tinc ganes de fer propostes, d’estudiar possibles projectes…. Però, d’altra banda, amb una mica de vertigen. Es tracta d’una àrea totalment nova per a mi i, a més, té molts fronts: la gestió de les pràctiques, establir i mantenir relacions amb empreses, l’organització de les jornades (Cultura Emprenedora, Pre-Ocupa’t i l’ Activat’t i Actua), interacció amb l’ alumni…, són molts aspectes a tenir en compte!

  • Quins objectius t’has marcat?

Jo diria que són diversos objectius que ja aquest any comencen a incorporar-se al pla operatiu. En primer lloc, m’agradaria estudiar la possibilitat de crear un consell assessor d’alumni. És a dir, més enllà d’escoltar la veu de les empreses penso que té molt valor per a nosaltres escoltar la veu dels i de les alumni que s’han integrat en el teixit empresarial. En segon lloc, m’agradaria estudiar la possibilitat d’implantar la formació dual en alguna de les titulacions de l’EUSS. Penso que aquesta modalitat encaixa molt bé amb la nostra filosofia i que, existint la possibilitat en el context universitari, n’hem d’estudiar la viabilitat. Finalment, penso que és molt important teixir aliances amb el teixit empresarial de l’àmbit dels nous graus: eficiència energètica, renovables i automoció.

  • A més, t’has incorporat a l’Equip Directiu. Què suposa aquesta nova responsabilitat?

Em genera un sentiment ambivalent. D’una banda, sento molta responsabilitat: a l’Equip Directiu es prenen decisions importants que afecten el futur de l’EUSS. Em preocupa ser capaç d’encertar les decisions, tenir en compte l’opinió i visions diverses de tota la comunitat EUSS. D’altra banda, m’ho prenc com una gran oportunitat per poder proposar idees i projectes que penso que poden aportar valor. Ja abans de formar-hi part, proposava moltes coses, ja que em sembla que la mida de l’EUSS fa que, en certa manera, estiguem més a prop dels òrgans de decisió que en altres institucions universitàries. Ara que sóc dins de l’Equip Directiu, us asseguro que m’hauran de fer callar en alguna reunió.

  • La teva incorporació a Universitat – Empresa coincideix amb l’ampliació de la denominació del departament, que afegeix Innovació Docent? A què respon aquesta modificació?

Em sembla que no és res nou, es tracta d’una qüestió de visibilització. Penso que fer explícit aquest àmbit en el qual l’àrea ja fa temps que hi desenvolupava tasques ajudarà a fer visible molta feina que l’Andreu i el Salvador van iniciar i que crec que, sovint, no encaixava amb l’àmbit “universitat-empresa”. En segon lloc, crec que la innovació docent fonamentada en la recerca ha tingut i sembla que tindrà un paper rellevant a l’EUSS. L’àrea pot tenir un paper important en fomentar, sistematitzar i coordinar aquestes accions. Finalment, penso que pot ajudar a l’equip docent de l’EUSS a repensar i qüestionar les seves assignatures en col·laboració estreta amb el teixit empresarial del nostre entorn. M’agradaria, per exemple, crear equips amb docents i l’empresariat per a repensar pràctiques en assignatures.

  • Quina importància té la innovació en la docència tenint en compte els canvis que està obligant a fer la pandèmia de la Covid-19?

Està clar que la pandèmia ens ha fet canviar de manera bestial les pràctiques en moltes assignatures, però també ha estat així als serveis: em sembla que no hi ha cap persona a l’EUSS que pugui dir que la seva feina no ha canviat de manera sensible.

Respecte a la innovació docent, en aquest context em sembla que l’inici de la pandèmia va ser una situació d’urgència: vam aconseguir passar de docència presencial a una virtual d’un dia per l’altre. Vam innovar tot el conjunt de l’EUSS, però per supervivència i sense cap reflexió massa profunda. L’inici del curs 2020-21 ja s’ha fet de manera més reflexiva i em sembla que estem incorporant progressivament una manera de treballar que abans ens podia semblar molt llunyana. Quan puguem seria interessant reflexionar sobre les noves pràctiques docents que hem incorporat, les que hem deixat de banda…

  • I quina relació hi ha entre la innovació docent i potenciar els vincles amb les empreses dels sectors de les titulacions que ofereix l’EUSS?

Com he dit abans, em sembla que incorporar empreses a processos de reflexió epistemològica sobre els continguts a ensenyar és una gran oportunitat per a l’EUSS. Vull dir que, sovint, els  i les docents d’universitat sentim que ens han forçat a donar un contingut determinat en les nostres assignatures, però que aquest contingut ens “l’autoimposem”. De fet, la manera com tenim redactat el “currículum” en termes de competències ens dona molta més llibertat de la que prenem. Com a docents ens hem de sentir amb legitimitat per qüestionar l’ organització de continguts d’una assignatura. En aquest context, apareix una oportunitat clara: aprofitar aquesta llibertat per incorporar activitats d’ensenyament-aprenentatge relacionades amb les funcions pròpies de l’enginyeria al lloc de treball.

  • Com valores aquesta relació amb el món empresarial que es fomenta des de l’Àrea Universitat – Empresa?

Em sembla imprescindible que les empreses tinguin presència a l’EUSS. El nostre alumnat s’incorporarà al teixit empresarial i cal tenir en compte les seves necessitats per incorporar-les en la formació que impartim. Però em sembla que la col·laboració pot anar molt més enllà: les empreses també poden jugar un paper important en la formació del nostre alumnat en el marc de les pràctiques i m’agradaria també que en el marc de projectes reals en assignatures concretes.

  • En el darrer estudi d’inserció laboral que coordina l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), l’EUSS obté una valoració molt alta dels graduats i graduades en quasi tots els indicadors, cosa que la situa en els primers llocs del rànquing. Quines dades destaques com a més significatives?

Efectivament, els resultats són molt satisfactoris. Van en la línia d’anteriors enquestes on ja obteníem bons resultats, però en aquesta enquesta encara sortim més ben parats. Em sembla que és important que tot el personal de l’EUSS trobi un moment per mirar-la i gaudir dels resultats obtinguts gràcies a l’esforç de totes i tots. És bo veure que la feina dona fruits.

Pel que fa a els resultats concrets, em sembla destacable que les persones graduades de l’EUSS són les més satisfetes amb la utilitat de la formació pràctica rebuda. També és destacable la satisfacció relativa a les competències transversals: tant el nivell com la utilitat de la formació en expressió oral, en treball en equip, en gestió i en informàtica són els més alts de tots els graus catalans de l’àmbit de les tecnologies industrials.

També és important destacar que l’EUSS és el centre on el percentatge d’alumnes que treballa mentre estudia és més elevat: un 73,3% respecte a una mitjana del 64,4%.

  • Quina rellevància té un estudi d’aquesta mena?

Nosaltres li donem molt valor: és una avaluació externa que situa l’EUSS a un nivell molt elevat en el context de les escoles de formació en tecnologies industrials. En certa manera, és un indicador que algunes coses les fem bé.

  • La situació que vivim està canviant la relació entre el món universitari i l’empresarial?

La veritat és que la meva incorporació al càrrec ha estat ja en plena pandèmia i se’m fa difícil dir si ha canviat molt. Efectivament, la majoria de trobades amb empreses les hem tingut via Meet o Zoom, però en seguim tenint moltes. La Sílvia Nacenta, a qui vull agrair tota l’ajuda en aquesta fase d’aterratge a l’àrea, també m’indica que les demandes de pràctiques baixen sensiblement, però que, en canvi, les ofertes laborals es mantenen.

  • Cap a on anem o hauríem d’anar?

Pel que fa a l’àrea, em sembla que un punt important és incorporar els i les alumni com una de les veus que escoltem del món empresarial. Són persones que han passat per l’EUSS que hi tenen una implicació emocional i això ens pot donar una informació valuosa. També penso que hem de tendir a incorporar les empreses en el dia a dia de l’EUSS: implicant-les en assignatures, en projectes que desenvoluparan les empreses. Esperem que puguem fer-ho.