Una trentena d’investigadors en l’àmbit de la didàctica es troben a l’EUSS en una jornada de recerca

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha acollit una jornada de recerca en homenatge a la Dra. Marianna Bosch, investigadora de la Universitat de Barcelona (UB) que va celebrar 60 anys. Durant els dies 19 i 20 de març, una trentena d’investigadors i investigadores de diverses procedències (Madrid, Múrcia, Saragossa, Jaén, Xile, Copenhaguen, França, entre d’altres) han participat de la jornada que també s’ha pogut seguir en format online.

A través de diverses ponències s’ha recorregut les principals aportacions de recerca de la Dra. Bosch a través de treballs propis, tesis doctorals dirigides i col·laboracions en projectes internacionals. Una retrospectiva de la recerca més actual en el marc de la teoria antropològica del didàctic (TAD), que ha estat font per reflexionar sobre les pròpies pràctiques d’investigació, com es formulen i re-formulen els problemes i com una comunitat científica fa avançar la ciència.

La jornades han coincidit amb un moment difícil de la comunitat d’investigadors de la TAD per la pèrdua el dia 16 de març del fundador de la teoria, l’investigador francès Yves Chevallard. Ens fem nostre les paraules de la RSME (bolletí 928):

“La herencia de Yves Chevallard es inmensa. Nos deja una ciencia didáctica emancipada, capaz de estudiar las instituciones y las prácticas sociales donde el saber se crea y se difunde. Pero, sobre todo, nos lega un desafío ético y profesional: construir una escuela que no se limite a formar admiradores olvidadizos de tesoros intelectuales ajenos, sino usuarios competentes y ciudadanos capaces de usar la matemática para vivir mejor”. D.E.P.

Presenten els resultats d’una tesi doctoral sobre recerca forense amb estreta relació amb el professor de l’EUSS Jordi Cruz

La recerca forense ha viscut recentment una fita rellevant amb la defensa de la tesi doctoral de Fantasia Whaley aquest 19 de març. La tesi, titulada Evolution of Volatile Organic Compound profiles during Early Decomposition, s’ha desenvolupat en el marc d’una estreta col·laboració internacional que vincula el treball de la doctora Whaley amb l’activitat de recerca del Dr. Jordi Cruz, professor i investigador de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) a través de la seva estada de recerca a Florida.

El treball de Whaley aprofundeix en l’estudi dels compostos orgànics volàtils (VOC), les substàncies químiques que s’alliberen durant les primeres etapes de la descomposició i que conformen una mena de “signatura olfactiva” invisible. La recerca és fonamental per entendre com canvien aquestes olors amb el pas del temps, una informació vital per optimitzar l’entrenament dels gossos de cerca i rescat que treballen en escenaris d’emergències.

La unió d’esforços entre aquests experts ha permès aplicar tècniques avançades de quimiometria per desxifrar dades químiques complexes i contrastar-les amb la resposta real dels gossos detectors.

Un dels fruits més destacats d’aquesta col·laboració és l’article publicat a la revista ‘Chemosensors’ sota el títol Investigation of Distinct Odor Profiles of Blood over Time Using Chemometrics and Detection Canine Response, el qual es pot consultar online. En aquest estudi, Whaley, Albizu, Cruz, Dargan i DeGreeff analitzen amb precisió com evoluciona l’olor de la sang i quins components específics són els que els animals identifiquen amb més eficàcia. L’impacte d’aquestes troballes ha traspassat els laboratoris i s’ha compartit amb la comunitat científica global en fòrums de prestigi.

Destaca especialment la participació de l’equip a la 77a Conferència Científica Anual de l’AAFS a Baltimore, Estats Units, celebrada el febrer de 2025. En aquest congrés, van presentar la comunicació titulada The Evolution of VOC Profiles During Early Human and Animal Decomposition in Application for Canine Detection, on es van exposar les diferències i similituds en la descomposició humana i animal. Amb aquesta tasca conjunta, el Dr. Jordi Cruz i la resta de l’equip no només aporten coneixement acadèmic, sinó que ofereixen eines pràctiques i científiques per millorar la seguretat pública i l’eficiència de les unitats canines arreu del món.

El professor de l’EUSS Isaac Llopis parla sobre l’aporofòbia a Ràdio Sant Boi

L’Espai de la Ciència de Ràdio Sant Boi ha comptat aquest dimecres 25 de març amb la participació del professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) Isaac Llopis. El professor d’assignatures com Física o Antropologia ha parlat a l’espai radiofònic sobre l’aporofòbia, la por o rebuig a les persones vulnerables.

En l’entrevista, Llopis ha parlat de la importància de posar paraules als fets i a les experiències i, per tant, de definir la por a les persones en situació de vulnerabilitat. Per a l’autora del terme aporofòbia, la filosofa Adela Cortina, evolutivament el cervell és aporòfob. La societat s’organitza a partir de les relacions d’intercanvi d’experiències, vivències, riqueses o coneixements. L’aporofòbia és aquest rebuig a la relació amb aquell que no et pot donar res a canvi.

Llopis també ha explicat que semblaria que la tendència de l’aporofòbia és creixent al segle XXI a causa de les diferències socials que van en augment i els discursos d’odi. També ha explicat que l’aporofobia sol anar més enllà dels recursos econòmics. Un exemple molt clar és l’àmbit de la tecnologia i la gent gran, que sovint queda al marge de les innovacions.

Podeu escoltar l’entrevista sencera a l’Espai de la Ciència aquí.

El professor de l’EUSS José Pascual Chico publica un article sobre microxarxes renovables aïllades

El professor de l’EUSS Jose Pascual Chico, en col·laboració amb el grup de recerca ‘Power Electronics and Control Systems de la UPC’, ha publicat a la revista ‘IEEE Journal of Emerging and Selected Topics in Industrial Electronics’ l’article titulat Remote Voltage-Imbalance Control for Grid-Forming Inverters in Islanded Microgrids: Control Design and Experimental Performance Comparison.

Aquest estudi presenta una solució tecnològica clau per a la gestió de microxarxes elèctriques autònomes mitjançant un disseny de control avançat per a inversors formadors de xarxa (Grid-Forming Inverters). La innovació principal permet corregir desequilibris de voltatge de manera remota, garantint l’estabilitat del subministrament en zones aïllades o instal·lacions crítiques on la xarxa principal no arriba.

Mitjançant proves experimentals, la recerca demostra que aquest nou mètode supera els estàndards actuals, oferint una robustesa sense precedents que facilita la integració massiva d’energies renovables i assegura una infraestructura energètica més resilient per al futur.

Els alumnes de 5è de primària de l’Escola Antoni Tàpies visiten l’EUSS per fer experiments

En el marc del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, una cinquantena d’alumnes de cinquè de primària de l’Escola Antoni Tàpies de Sant Boi de Llobregat han canviat les aules per un matí d’experiments a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS).

Aquesta visita forma part del programa  Let’s go Engineering,una iniciativa de Schneider Electric que busca trencar barreres i apropar el món de l’enginyeria als més joves de forma pràctica. Com destacava recentment Mariona Martí en la seva publicació sobre el projecte, aquestes experiències són fonamentals per despertar vocacions STEM i obrir les ments dels infants a un futur tecnològic que, potser fins ara, els semblava llunyà o desconegut.

La jornada s’ha dividit en tres etapes pensades per convertir la curiositat en coneixement real. En un primer moment, l’equip EUSS MotorSport ha captivat l’atenció dels nens i nenes explicant com es dissenya i es gestiona un cotxe de competició real del projecte Formula Student. Els infants no han deixat passar l’oportunitat de plantejar tots els seus dubtes sobre la Formula 1, demostrant que la passió per la velocitat pot ser la porta d’entrada ideal a la mecànica i l’electrònica.

Tot seguit, i malgrat que el temps no acompanyava, el claustre de la universitat ha vibrat amb l’enlairament d’un coet sota la supervisió del professor Pablo Sevilla. Aquesta demostració ha transformat conceptes físics complexos en una experiència visual comprensible, que s’ha completat amb un seguit de reptes científics dissenyat pel Departament de Recerca on els alumnes han hagut de pensar i actuar com a autèntiques i autèntics investigadors.

La visita ha acabat amb un recorregut pels laboratoris de la universitat, permetent als infants trepitjar l’espai on es cuina el progrés tecnològic i inspirant-los a imaginar-se com els enginyers i les enginyeres del futur.