Ignasi Florensa ofereix una conferència sobre didàctica de la matemàtica en un cicle de seminaris de la Universitat de Hannover

El director de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), Ignasi Florensa, ha estat convidat aquest 10 de juny a impartir una conferència online en el KHDM-Webseminar zur Hochschuldidaktik der Mathematik, organitzat per la Universitat de Hannover.

La xerrada titulada Study and Research Paths (SRP) as a teaching device that questions knowledge at the university level ha situat inicialment els asistents en la noció de Recorregut d‘Estudi i Investigació (la traducció al català de SRP) a través del seu origen i les principals eines d‘anàlisis i gestió d‘aquest dispositiu. A continuació, ha mostrat diferents implementacions i modes de compatibilitat dels REI en cursos universitaris. Finalment, ha analitzat¡ en quin sentit les implementacions successives reconfiguren els coneixements en diferents assignatures dels estudis d’enginyeria i ha mostrat la tensió que els REIs permeten posar de manifest entre les pràctiques basades en l’enginyeria i les tasques matemàtiques que es troben en els primers anys.

El Webseminar, que es realitza de forma recurrent, està dissenyat com un espai de debat i xarxa internacional per abordar els reptes pedagògics específics que s’enfronten a l’hora d’ensenyar matemàtiques a les facultats i enginyeries. A través de la participació en esdeveniment com aquest, l’EUSS potencia la seva visibilitat en la xarxa d’investigació internacional en l’àmbit d’educació superior.

Els docents de l’EUSS José-Pascual Chico i Ángel Borrell publiquen un mètode matemàtic innovador per millorar l’eficiència de la xarxa elèctrica

José-Pascual Chico i Ángel Borrell, professors i investigadors de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), han publicat l’article A Sliding Mode Control For a Three-Phase SAPF Using A Non-Linear Transformation a la prestigiosa revista científica ‘IEEE Journal of Emerging and Selected Topics in Industrial Electronics’. L’article, juntament amb investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), tracta sobre un mètode matemàtic innovador per netejar “les impureses” de la xarxa elèctrica i millorar-ne l’eficiència.

Els aparells electrònics que fem servir diàriament a les nostres llars i indústries, des d’ordinadors fins a carregadors de vehicles elèctrics o il·luminació LED, consumeixen energia de manera irregular. Això genera una mena de “soroll” o distorsió a la xarxa elèctrica, conegut tècnicament com a harmònics, que perjudica la qualitat del subministrament i pot fer devaluar el rendiment d’altres equips connectats.

Per solucionar aquest problema existeixen els filtres actius de potència (anomenats SAPF, per les seves sigles en anglès), uns dispositius d’electrònica de potència que actuen de manera similar als auriculars amb cancel·lació de soroll: detecten les distorsions de la xarxa i injecten un corrent invers per neutralitzar-les. Tot i la seva utilitat, els mètodes de control tradicionals d’aquests filtres patien problemes complexos d’interferències entre les fases elèctriques i pèrdues innecessàries d’energia.

En aquest sentit, la investigació de Borrell i Chico proposa una estratègia de control completament nova basada en un “truc” o transformació matemàtica no lineal. Aquesta tècnica aconsegueix separar virtualment els eixos del sistema elèctric perquè no interfereixin entre ells, eliminant per complet les anomenades pèrdues per lliscament que patien els models anteriors.

Gràcies a aquest redisseny el filtre funciona de manera molt més eficient i s’amplia el seu rang efectiu de control. Amb aquesta recerca, els investigadors aporten una eina clau per dissenyar xarxes elèctriques més robustes, estables i preparades per gestionar de forma òptima l’energia neta i els desafiaments del futur.

El professor de l’EUSS Antoni Pérez impulsa una recerca per humanitzar la salut digital en depressió

La depressió és una de les malalties mentals més esteses i complexes de la nostra societat, i tot i que la tecnologia ofereix cada vegada més aplicacions i plataformes digitals per ajudar a gestionar-la, moltes d’aquestes eines digitals acaben fracassant perquè es dissenyen sense tenir en compte les necessitats reals de qui les farà servir.

Per trencar aquesta barrera, un equip multidisciplinari de recercadors, entre els quals destaca Antoni Pérez-Navarro, docent i investigador de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha publicat un innovador estudi a la prestigiosa revista científica ‘PLOS One’, titulat: Stakeholder perspectives on depression management: A design thinking exploration for person-centered digital health.

A través de la metodologia del design thinking es realitza una exploració de manera conjunta de les perspectives de tots els actors implicats en el dia a dia de la depressió —des de pacients i els seus familiars fins a persones titulades en medicina, psicologia i dedicades al desenvolupament de tecnologia— amb l’objectiu de definir com han de ser les eines de salut digital del futur per estar realment centrades en la persona. Aquest treball és una mostra de la necessitat d’interdisciplinarietat en la recerca, on l’enginyeria i la programació s’uneixen amb la psicologia i la medicina per donar resposta a un repte social de primera magnitud.

A través de tallers dinàmics de cocreació, l’estudi ha aconseguit identificar elements clau que sovint s’esbiaixen en el desenvolupament de programari. L’impacte d’aquesta publicació es tradueix en una valuosa transferència de coneixement cap al sector sanitari i tecnològic, que posa una guia metodològica contrastada en mans tant de professionals de la salut  com de la tecnologia perquè les futures solucions tecnològiques siguin humanes, intuïtives i realment útils per a la cura de la salut mental de la ciutadania.

El professor de l’EUSS Jordi Cruz, distingit pels Mossos d’Esquadra per la seva tasca de recerca amb el cos policial

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha dut a terme una col·laboració amb la policia científica dels Mossos d’Esquadra per ajudar en la implementació de millores en processos analítics vinculats a la química forense. Fruit d’aquesta col·laboració, el professor i investigador de l’EUSS Jordi Cruz ha rebut aquest mes de maig la medalla de bronze amb insígnia blava dels Mossos d’Esquadra. Es tracta d’una de les distincions més importants que atorga el cos policial a personalitats de l’àmbit civil.

La col·laboració amb els Mossos d’Esquadra es va iniciar arran d’un estudi previ de Cruz, que va despertar l’interès del cos policial. Durant els darrers dos anys, l’investigador ha assessorat de manera contínua el laboratori de química forense del cos de Mossos d’Esquadra. Amb Cruz, els Mossos han perfeccionat tècniques relacionades amb els models quimiomètrics a través de l’espectrometria.

La recerca amb els Mossos d’Esquadra ha estat avalada per la revista de referència Analytical Chemistry, que ha publicat la investigació de l’equip de Jordi Cruz. Per al professor de l’EUSS, aquest treball conjunt exemplifica “la transferència real de coneixement entre universitat i institucions públiques”. “És un orgull com a investigador poder treballar amb la policia catalana aportant la meva experiència en el camp de la recerca”, afegeix Cruz. Per tot aquest treball, aquest dimecres 7 de maig, coincidint amb el Dia de les Esquadres que celebra la policia catalana, el professor de l’EUSS ha rebut la medalla de bronze d’insígnia blava. Es tracta de la distinció més elevada que pot rebre una persona sense ser del cos policial i sense haver patit una agressió o atac. El reconeixement, més enllà de l’impacte científic, “és un agraïment a la contribució acadèmica”, explica Jordi Cruz. L’acte d’entrega de la medalla ha estat, per a l’investigador, “un moment molt especial” que consolida la seva recerca com “una de les investigacions més importants” de la seva carrera.

El docent de l’EUSS Jordi Cruz publica un article sobre una nova metodologia per detectar el safrà adulterat sense destruir-lo

El safrà, conegut popularment com l’”or roig” de la gastronomia pel seu elevat valor de mercat i el seu laboriós procés de recol·lecció manual, es barreja amb freqüència de manera il·lícita amb espècies molt més barates i accessibles, com el pebre vermell o la cúrcuma, enganyant els consumidors i perjudicant els productors legítims.

El docent i investigador de l’EUSS Jordi Cruz col·labora des del 2023 amb científics de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i la fundació Ikerbasque en una investigació publicada a la revista científica ‘Food Control’ sota el títol Detecting saffron adulteration with non-destructive approaches: Fourier-transform infrared and visible near-infrared spectroscopy, data fusion, and chemometrics.

Fins ara, per destapar aquest tipus de frau alimentari, els laboratoris havien de recórrer a tècniques químiques tradicionals complexes que requereixen una llarga preparació de les mostres, l’ús de reactius contaminants i, sobretot, la destrucció total del valuós safrà analitzat.

La innovació central d’aquesta recerca consisteix en l’ús de l’espectroscòpia, una tecnologia que utilitza llum en el rang infraroig, infraroig proper i visible per analitzar el producte de forma instantània. En lloc de separar físicament els components, la llum interacciona amb la mostra i genera una “empremta dactilar” òptica que recull tota la seva informació química i estructural.

El gran secret d’aquest mètode és el que es coneix com a fusió de dades combinada amb la quimiometria, és a dir, l’ús d’algoritmes matemàtics capaços de creuar la informació de diferents tipus de llum per eliminar el soroll analític.

Amb aquesta metodologia s’aconsegueix detectar barreges fraudulentes amb nivells de contaminació d’entre l’1% i el 10% de pebre vermell o cúrcuma.

Aquest descobriment obre la porta al disseny de petits escàners portàtils que inspectors o empreses podran utilitzar en qualsevol punt de la cadena de distribució per verificar l’autenticitat del safrà en temps real, a un cost molt baix i sense fer malbé ni un sol bri de l’espècie.