Arxiu de la categoria: Recerca

Comencen les ‘Píndoles de Recerca’ del curs 2025-2026

Publicat el per

El Departament de Recerca proposa, com ja és tradició, el cicle ‘Píndoles de Recerca’, que tindrà lloc a les aules de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) durant les pròximes setmanes. Unes xerrades que enguany comencen aquest dilluns 24 de novembre a les 19:00 h de la mà del professor Keivan Amirbagheri.

Les ‘Píndoles de Recerca’ són unes petites xerrades a l’aula que busquen apropar a l’alumnat els treballs d’investigació que es desenvolupen a l’EUSS. Les xerrades són obertes a tothom, es trobin en aquell moment a l’aula o no, i tenen una durada d’uns 10 o 20 minuts.

L’objectiu és incrementar l’interès dels i les estudiants de futurs treballs d’investigació, donar idees pels seus treballs de fi de grau i comunicar àmbits professionals on encaminar-se o continuar la seva formació com a especialització dins el grau o en el futur.

Les primeres ‘Píndoles de Recerca’ te les detallem a continuació:

  • ‘Digital Supply Chain’, per Keivan Amirbagheri (24/11 a les 19 h – AE31)
  • ‘Distribució òptima de l’esforç per la compensació de tensió de desequilibri en microxarxes aïllades’, per Carlos Ortega (25/11 a les 17 h – AE26)
  • ‘Optimizing Project Scheduling’, per Keivan Amirbagheri (2/12 a les 12 h – AT20)
  • ‘Aporofòbia: significat i conseqüències’, d’Isaac Llopis (9/12 a les 10 i 12 h – AE21 | 10/12 a les 8 i 10 h – AE21)

El professor de l’EUSS Andreu Moreno col·labora en un article presentat en un simposi internacional sobre arquitectura de computadors

Publicat el per

Andreu Moreno, professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), ha col·laborat en l’article Hierarchical Dynamic Multilevel Graph Partitioning for Load Balancing in Distributed Agent-Based Simulations, presentat al IEEE/SBC International Symposium on Computer Architecture and High Performance Computing (IEEE/SBC SBAC-PAD 2025) celebrat del 28 al 31 d’octubre a Bonito em Mato Grosso (Brasil).

Les aplicacions d’Alt Rendiment (HPC) que gestionen grafs massius requereixen una distribució optimitzada dels vèrtexs entre els elements de processament per garantir l’equilibri de la càrrega i minimitzar la comunicació entre processos mitjançant la reducció de les arestes tallades. Tot i que els enfocaments de particionament de grafs multinivell (MGP) com Zoltan i ParMETIS ofereixen particions d’alta qualitat, sovint tenen dificultats amb les xarxes del món real. El ParHIP, malgrat ser millor en aquests casos, no ofereix un balanceig dinàmic.

Per solucionar aquesta limitació en entorns dinàmics, aquest article presenta una nova metodologia anomenada HDMGP (particionament de grafs multinivell distribuït, jeràrquic i dinàmic), que és un framework dissenyat per gestionar i balancejar la càrrega de grans simulacions amb grafs reals, demostrant en proves inicials una qualitat comparable a la del MGP de referència i, crucialment, un temps de reparticionament fins a 8,8 vegades més ràpid que el recàlcul complet de la partició.

Els professors de l’EUSS Àngel Borrell i José-Pascual Chico publiquen un article sobre els desequilibris de tensió entre microxarxes elèctriques

Publicat el per

Un grup d’investigadors, que compta amb la participació dels docents de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) Àngel Borrell i José-Pascual Chico, ha desenvolupat una nova tècnica de control que ajuda a bloquejar la propagació de desequilibris de tensió entre microxarxes elèctriques aïllades, un problema que afecta la qualitat i la fiabilitat de les xarxes d’energia moderna. Aquest avanç s’ha publicat a la revista IEEE Transactions on Smart Grid.

El treball aborda una situació típica en microxarxes basades en inversors electrònics: quan en una microxarxa es connecta una càrrega desequilibrada, el desequilibri de tensió pot estendre’s a les altres microxarxes interconnectades, degradant l’estabilitat de tot el sistema. La recerca proposa un sistema de control innovador anomenat “control de seqüència negativa”, que actua per eliminar el desequilibri de tensió al punt de connexió de cada microxarxa, sense requerir informació detallada sobre la ubicació del problema.

Les proves experimentals demostren que la tècnica aconsegueix mantenir l’equilibri de tensió fins i tot en escenaris difícils, i redueix la interacció entre microxarxes, millorant la fiabilitat global del sistema elèctric. Aquesta troballa pot representar un salt endavant en el disseny de microxarxes robustes i preparades per a la transició energètica.

El professor de l’EUSS Pablo Sevilla publica un article sobre noves superfícies magnètiques i lluminoses

Publicat el per

El professor Pablo Sevilla de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha publicat l’article tiulat: ‘Magnetic and luminescent lanthanoid (Ln = Tb, Dy) 2D MOFs on functionalized silicon’ a la revista Journal of Materials Chemistri C.

Pablo Sevilla ha desenvolupat, junt amb un equip internacional, una nova tècnica per dipositar materials moleculars organitzats sobre silici, un pas clau per a la creació de dispositius magnetoòptics i tecnologies quàntiques. En aquest estudi s’han fabricat estructures bidimensionals (MOFs) basades en lantanoides, concretament disproni (Dy) i terbi (Tb), capaços de combinar propietats magnètiques i luminescents en una sola plataforma.

Els investigadors han aconseguit fixar aquestes xarxes moleculars sobre xips de silici mitjançant un procés controlat de funcionalització química. Les mostres de terbi mostren una intensa luminescència verda, mentre que tant les de terbi com les de disproni mantenen un moment magnètic estable. Aquestes característiques fan que aquests materials siguin candidats prometedors per a dispositius de memòria d’alta densitat, sensors optoelectrònics o fins i tot qubits per a computació quàntica.

El treball, en què el professor Pablo Sevilla ha tingut un paper destacat, representa un avenç en la integració de materials funcionals a escala nanomètrica sobre substrats tecnològicament útils com el silici, acostant la ciència dels materials a aplicacions reals en electrònica i fotònica del futur.

El professor de l’EUSS Àngel Borrell publica un article sobre la millora de la resposta de microxarxes elèctriques durant curtcircuits

Publicat el per

L’equip d’investigadors del grup de Sistemes d’electrònica de potència i control de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) al qual pertany el professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica de l’EUSS Àngel Borrell, ha publicat l’article titulat: Enhancing the Voltage-Support Capabilities of Grid-Feeding Inverters in an Islanded Microgrid under a Short Circuit a la revista IEEE Transactions on Power Electronics.

Les microxarxes elèctriques modernes, basades exclusivament en inversors electrònics (sense generadors convencionals), tenen dificultats per gestionar sobreintensitats quan es produeix un curtcircuit. Quan això passa, els inversors principals han de limitar el corrent per autoprotegir-se, provocant una caiguda de tensió que afecta tot el sistema. Els protocols convencionals de suport de tensió, dissenyats per a xarxes elèctriques robustes connectades a la xarxa general, no són eficients en aquest escenari de microxarxa dèbil.

L’aportació clau d’aquest treball és una nova estratègia de control per als inversors alimentadors que permet estabilitzar la tensió del sistema durant una falta. Mitjançant una anàlisi matemàtica innovadora en el domini complex, els investigadors han aconseguit determinar quina combinació d’injecció de corrents (actius i reactius, en seqüència positiva i negativa) és la més adequada per augmentar la tensió positiva i reduir la tensió negativa sense necessitat de conèixer amb precisió els paràmetres de la xarxa.

Els resultats experimentals demostren que aquesta tècnica millora notablement el comportament del sistema durant curtcircuits de diferents tipus, facilitant una major estabilitat i seguretat en microxarxes alimentades per energies renovables. Aquest avenç contribueix a fer més fiables les xarxes elèctriques locals i és especialment rellevant per a aplicacions d’autoconsum, instal·lacions aïllades i sistemes de distribució intel·ligents.