El professor de l’EUSS Jordi Cruz, distingit pels Mossos d’Esquadra per la seva tasca de recerca amb el cos policial

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha dut a terme una col·laboració amb la policia científica dels Mossos d’Esquadra per ajudar en la implementació de millores en processos analítics vinculats a la química forense. Fruit d’aquesta col·laboració, el professor i investigador de l’EUSS Jordi Cruz ha rebut aquest mes de maig la medalla de bronze amb insígnia blava dels Mossos d’Esquadra. Es tracta d’una de les distincions més importants que atorga el cos policial a personalitats de l’àmbit civil.

La col·laboració amb els Mossos d’Esquadra es va iniciar arran d’un estudi previ de Cruz, que va despertar l’interès del cos policial. Durant els darrers dos anys, l’investigador ha assessorat de manera contínua el laboratori de química forense del cos de Mossos d’Esquadra. Amb Cruz, els Mossos han perfeccionat tècniques relacionades amb els models quimiomètrics a través de l’espectrometria.

La recerca amb els Mossos d’Esquadra ha estat avalada per la revista de referència Analytical Chemistry, que ha publicat la investigació de l’equip de Jordi Cruz. Per al professor de l’EUSS, aquest treball conjunt exemplifica “la transferència real de coneixement entre universitat i institucions públiques”. “És un orgull com a investigador poder treballar amb la policia catalana aportant la meva experiència en el camp de la recerca”, afegeix Cruz. Per tot aquest treball, aquest dimecres 7 de maig, coincidint amb el Dia de les Esquadres que celebra la policia catalana, el professor de l’EUSS ha rebut la medalla de bronze d’insígnia blava. Es tracta de la distinció més elevada que pot rebre una persona sense ser del cos policial i sense haver patit una agressió o atac. El reconeixement, més enllà de l’impacte científic, “és un agraïment a la contribució acadèmica”, explica Jordi Cruz. L’acte d’entrega de la medalla ha estat, per a l’investigador, “un moment molt especial” que consolida la seva recerca com “una de les investigacions més importants” de la seva carrera.

El docent de l’EUSS Jordi Cruz publica un article sobre una nova metodologia per detectar el safrà adulterat sense destruir-lo

El safrà, conegut popularment com l’”or roig” de la gastronomia pel seu elevat valor de mercat i el seu laboriós procés de recol·lecció manual, es barreja amb freqüència de manera il·lícita amb espècies molt més barates i accessibles, com el pebre vermell o la cúrcuma, enganyant els consumidors i perjudicant els productors legítims.

El docent i investigador de l’EUSS Jordi Cruz col·labora des del 2023 amb científics de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) i la fundació Ikerbasque en una investigació publicada a la revista científica ‘Food Control’ sota el títol Detecting saffron adulteration with non-destructive approaches: Fourier-transform infrared and visible near-infrared spectroscopy, data fusion, and chemometrics.

Fins ara, per destapar aquest tipus de frau alimentari, els laboratoris havien de recórrer a tècniques químiques tradicionals complexes que requereixen una llarga preparació de les mostres, l’ús de reactius contaminants i, sobretot, la destrucció total del valuós safrà analitzat.

La innovació central d’aquesta recerca consisteix en l’ús de l’espectroscòpia, una tecnologia que utilitza llum en el rang infraroig, infraroig proper i visible per analitzar el producte de forma instantània. En lloc de separar físicament els components, la llum interacciona amb la mostra i genera una “empremta dactilar” òptica que recull tota la seva informació química i estructural.

El gran secret d’aquest mètode és el que es coneix com a fusió de dades combinada amb la quimiometria, és a dir, l’ús d’algoritmes matemàtics capaços de creuar la informació de diferents tipus de llum per eliminar el soroll analític.

Amb aquesta metodologia s’aconsegueix detectar barreges fraudulentes amb nivells de contaminació d’entre l’1% i el 10% de pebre vermell o cúrcuma.

Aquest descobriment obre la porta al disseny de petits escàners portàtils que inspectors o empreses podran utilitzar en qualsevol punt de la cadena de distribució per verificar l’autenticitat del safrà en temps real, a un cost molt baix i sense fer malbé ni un sol bri de l’espècie.

Didàctica amb K’nex i els biomaterials, al nou ‘Dimecres de la Ciència’

El Departament de Recerca de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha celebrat aquest dimecres 13 de maig el tercer ‘Dimecres de la Ciència’ del curs. En aquesta ocasió, s’han presentat investigacions en curs no finalitzades, una en l’àmbit de l’educació i l’altre en biomaterials. El primer treball presentat titulat ‘La potencialidad del material K’nex para diversas propuestas didácticas’ s’encaixa dins de l’estada de recerca de Jefferson Jiménez en el marc del programa sandwich de beques brasileny per fer estades pre-doctorals. El segon treball titulat: ‘”Y además, se puede funcionalizar”: Descrifrando el gran cliché de los biomateriales’, ha estat a càrrec del professor de l’EUSS Pablo Sevilla.

En la primera de les xerrades, Jiménez ha parlat de dues propostes didàctiques que s’han dessenyat en col·laboració amb la cap del Departament de Recerca de l’EUSS, Noemí Ruiz, i el director de la universitat, Ignasi Florensa.

La primera de les propostes s’està desenvolupat amb estudiants de 2n ESO de l’INS Arraona de Sabadell durant els mesos de març-abril-maig i connecta conceptes de la geometria sintètica i analítica amb la construcció d’estructures. L’altra, que s’ha desenvolupat al març amb estudiants de 3r de l’EUSS, complementa amb una part manipulativa les pràctiques de l’assignatura de Teoria d’Estructures i Construccions Industrials. Durant l’exposició d’aquest dimecres, s’han mostrat alguns anàlisis preliminars de les experiències.

A la xerrada de Pablo Sevilla, el professor de l’EUSS ha detallat què volia dir “funcionalitzar un material”. Ha mostrat diferents exemples, alguns d’ells tant quotidians com el vidre dels parabrises (tenen adherit un material hidrofòbic perquè les gotes rellisquin). També ha parlat de diferents tècniques per aconseguir aquest procés i ha presentat projectes del seu grup d’investigació BOBI – Bioinspired Oral Biomaterials and Interfaces.

En acabar la formació, ha tingut lloc la tercera reunió del Grup de Recerca del curs. Entre d’altres, s’ha presentat una comparativa a nivell de recerca amb altres centres d’Espanya similars a l’EUSS.

Fins on es pot polir un implant sense trencar-lo? El professor de l’EUSS Pablo Sevilla respon en un nou article

Gairebé una quarta part dels pacients amb implants dentals acaben desenvolupant periimplantitis, una infecció bacteriana que demana solucions ràpides i eficaces per evitar la pèrdua de la peça. Una de les tècniques més utilitzades és la implantoplàstia, que consisteix a polir la superfície de l’implant per eliminar els bacteris, tot i que aquesta acció genera el dubte de si debilitar el metall pot provocar que es trenqui durant la masticació.

Per resoldre aquest problema clínic real, un equip de científics que compta amb el docent de l’EUSS Pablo Sevilla ha dut a terme un clar exemple de recerca aplicada, publicada a la revista científica Journal of Functional Biomaterials, titulada: ‘Mechanical Fatigue of Titanium Dental Implants After Implantoplasty: An In Vitro Study Combined with Finite Element Simulations‘. A través d’assaigs de laboratori i simulacions per ordinador amb 250 implants de titani, l’estudi ha demostrat que polir l’implant només 0,2 mil·límetres és molt més perillós que fer-lo desaparèixer del tot fins als 0,4 mil·límetres (l’alçada de la rosca), ja que rebaixar-lo a mitges genera punts de tensió on el metall es pot esquerdar fàcilment, mentre que un poliment homogeni reparteix millor la força.

En canvi, rebaixar-lo més enllà, fins als 0,6 mil·límetres, redueix la resistència a límits crítics. Aquest treball posa de manifest el valor essencial de la transferència de coneixements entre l’enginyeria de materials i la medicina: en lloc de quedar-se al laboratori, la recerca es tradueix immediatament en una guia pràctica i segura perquè els odontòlegs puguin salvar els implants dels seus pacients a la consulta del dia a dia amb total seguretat mecànica.

El professor de l’EUSS Keivan Amirbagheri publica un article a la revista ‘Financial Innovation’

L’explosió de les finances digitals i la tecnologia financera, coneguda popularment com a fintech, ha generat en l’última dècada una quantitat tan ingent de literatura científica que, paradoxalment, ha acabat creant confusió entre els mateixos experts. Per solucionar aquest “caos” informatiu, el docent Keivan Amirbagheri, de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), ha publicat un estudi innovador a la revista Financial Innovation titulat ‘A systematic bibliometric literature review on digital finance and fintech literature: following the 2SLSS approach’.

En aquest treball, realitzat conjuntament amb investigadors de la Universitat de Barcelona i universitats alemanyes, es presenta una nova metodologia anomenada 2SLSS (Recerca i Selecció de Literatura en Dues Etapes). Aquest mètode actua com un filtre intel·ligent i rigorós que permet als acadèmics identificar de manera exhaustiva i reproduïble totes les publicacions rellevants d’un camp determinat, evitant els resultats contradictoris que sovint apareixen en altres anàlisis més simplistes.

Gràcies a l’aplicació d’aquest nou enfocament, l’equip ha aconseguit analitzar un total de 16.774 publicacions, convertint-se en el mapa més complet i detallat que s’ha fet mai sobre l’evolució de les finances digitals al món. Aquesta fita no només aporta una eina fonamental per a futures recerques, sinó que referma el compromís de l’EUSS amb la innovació metodològica i el rigor científic en àmbits tan estratègics per a l’economia actual com són la digitalització del sector financer.