Entrevista a Marc Tejedor, graduat en Electrònica Industrial i Automàtica

Marc Tejedor és enginyer Tècnic Industrial especialitzat en Electrònica Industrial. Graduat perl’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) i amb un màster en Bussiness Administration (M.B.A.), Tejedor està realitzant actualment el programa PDE (Programa de Desenvolupament Executiu). Sobre aquest últim assegura que és un mètode molt útil per a entendre problemes que afecten la indústria i aplicar-los en diferents àrees de treball. En el seu pas per l’EUSS va realitzar dues pràctiques en diferents laboratoris i les qualifica com “molt positives”. En aquest vídeo ens explica quin és el seu treball actual, quines característiques valora més de l’EUSS i aprofundeix en el programa PDE.

Com vas arribar a treballar en Bertrandt AG?

Quan vaig acabar les meves pràctiques a la universitat, vaig entrar a realitzar pràctiques a Seat, en un Centre Tècnic i concretament, en el departament de HMI, que és Human Machine Interface. Aquest departament s’encarrega de desenvolupar totes les interfícies gràfiques digitals que posseeix un vehicle: el quadre d’instruments o radio navegadors. En paral·lel, Seat també em va donar l’oportunitat de realitzar el projecte final de carrera i vaig fer una aplicació mòbil que es podia connectar a un vehicle. Quan vaig acabar la universitat vaig començar a treballar a Bertrandt AG.

És una multinacional de 10.000 treballadors que dona servei d’enginyeria als sectors aeroespacial, energies i automoció, sobretot. El rol que estic exercint actualment és el de coordinador de l’equip de test management. Som vuit persones i el meu treball en concret és la gestió d’aquestes persones, la gestió de l’operativa dels projectes en les quals treballen aquestes persones i supervisió, així com anàlisi de riscos, recursos o el que sigui necessari en funció dels diferents projectes que treballem pel client Seat CUPRA.

Com valores les teves pràctiques en els laboratoris de l’EUSS?

El balanç és molt positiu. Jo vaig fer les pràctiques en el laboratori amb Miguel Àngel Amer en el laboratori d’electrònica industrial, i després vaig fer pràctiques en el laboratori d’automatització i regulació amb Francesc Poyatos. Si hagués de destacar tres coses positives destacaria la primera de totes el know-how tècnic que m’he emportat a nivell que vaig aprendre moltes tasques que si no hagués fet les pràctiques no hagués après. La segona cosa positiva que jo destacaria és que em va ajudar molt a ser resolutiu o a millorar la meva productivitat a l’hora d’haver-me d’espavilar en com aconseguir fer els treballs. I el tercer punt seria que en les pràctiques que fèiem en els laboratoris de l’EUSS, hi havia una part en la qual aquests estaven oberts a la resta d’estudiants perquè poguessin venir a fer pràctiques, i seria la part més personal que em va permetre conèixer a moltes persones de diferents promocions que d’una altra forma no hagués tingut el plaer de conèixer.

Què és el que més valores del teu pas per l’EUSS?

Les competències transversals que aprens mitjançant el pla que t’ofereix l’EUSS. Em refereixo amb això a la part de comunicació, la part de realitzar presentacions, la part de treball en equip, la part de complir amb els objectius, organitzar-te o, fins i tot, et diria la possibilitat de maduresa que ofereix.

Què i com és el PDE que estàs realitzant?

El PDE o Programa de Desenvolupament Executiu és un programa en el qual el mètode d’ensenyament és a través dels casos. Al final els casos no deixen de ser situacions reals que s’han trobat en altres empreses que tenen un marc i un context propi, però amb problemes de rerefons que són molt comuns en la indústria en la qual estem treballant. El fet d’estudiar aquests casos amb la lectura, després amb el treball en grup i després quan el ponent t’explica exactament quina és la situació, et fa aprendre tant dels problemes, o errors que van cometre, com del triomf. Això el que m’ha permès és en moltes de les àrees del meu dia a dia poder aplicar-ho. Podria comentar, per exemple, que el PDE finalment m’ha ensenyat a valorar les necessitats que tenen la resta d’àrees d’una empresa, no sols la part operativa on estic jo. A l’hora de prendre decisions o proposar propostes, en comptes de tenir en compte només la meva visió, la qual cosa m’ha permès poder pensar en les necessitats que té l’altre i oferir potser una solució que satisfaci a més d’una àrea.

Què és el que més valores del pla formatiu de l’EUSS?

El pla de formació que té l’EUSS és que les assignatures tenen normalment una part teòrica i l’altra pràctica. Això el que fa és que amb la part pràctica aprens a interactuar amb diferents equips, amb diferents maquinàries i, a més, et trobes en situacions en les quals has d’aplicar conceptes que teòricament funcionen, però que després tenen molts impediments que no trobes fins que et poses a fer-ho. Això aconsegueix que, finalment, desenvolupis una capacitat de ser resolutiu i la capacitat de poder posar-te en la situació en la qual es poden trobar els operaris quan tu dissenyis algun tipus de prototip, programari, o al que es dediqui la teva indústria. Aquesta capacitat, comparant amb altres enginyers que han vingut d’altres universitats, amb altres plans formatius, ells no la tenen. Crec que és un avantatge competitiu molt positiva.

Has coincidit amb companys de l’EUSS en el teu treball?

Sí, he tingut l’oportunitat de coincidir amb diferents persones que han estudiat a l’EUSS. De fet, amb algun company de promoció com el Pau Dolcet, que ell és el client i jo treballo a vegades directament amb el seu departament. O, amb altres ex alumnes d’altres generacions com Ivan Capitan. Crec que és una cosa que és molt positiu perquè al final quan tu coneixes a algú que ha estudiat amb tu el primer que fas és compartir experiències. Llavors això el que fa és que el dia de demà, al final, treballem amb persones i treballem amb emocions. I llavors quan demanes alguna cosa a algú amb qui tens un vincle, és molt més fàcil a l’hora d’aconseguir resoldre el problema que tu tinguis, en el sentit que hi ha alguna cosa que ens uneix i tens una part empàtica que fomenta que això progressi, i intentes ajudar i que tothom surti guanyant.

8a Cursa solidària The Bosco Run

Salesians Sarrià, juntament amb Salesianes Santa Dorotea, organitzen per vuitena vegada la cursa anomenada The Bosco Run, enguany consolidant el recorregut pels carrers del barri de Sarrià. Una cursa familiar, amb diferents categories des dels 3 anys, els beneficis de la qual van destinats al projecte solidari Repassem Junts.

S’ha habilitat també un Dorsal 0 per qui vulgui fer aportacions. Les inscripcions continuaran obertes fins dijous 19 de gener a la web de l’escola i el mateix dia de la cursa, el matí de diumenge 28 de gener 2024.

La finalitat d’aquesta cursa és contribuir a finançar el projecte Repassem Junts (Premi Fem cultura amb els colors de la UNESCO, edició 2019), que ofereix suport acadèmic a nens i nenes del districte. Aquest projecte compta amb la col·laboració dels Serveis Socials i proporciona una estona d’estudi, de jocs i berenar saludable a aquests nens i nenes amb algun tipus de dificultat acadèmica.

L’EUSS organitza una conferència sobre el desenvolupament Aerodinàmic de vehicles de passatgers i camions

Dijous 14 de desembre el professorat de l’assignatura d’Aerodinàmica del Vehicle i Aerodinàmica de Competició va organitzar la ponència “Desenvolupament Aerodinàmic de vehicles de passatgers i camions” a càrrec d’Enric Aramburu, Fluids Engineering Product Manager a Applus+ IDIADA.

Enric Aramburu va parlar sobre com es treballa a IDIADA per millorar l’aerodinàmica de passenger cars & commercial vehicles i va mostrar altres aplicacions CFD, com refrigeració de frens, aeroacústica, bateries, etc.

Alumni EUSS entrevistat a l’Espai Ciència

En Pol Leyva va ser entrevistat el passat dimecres 13 de desembre a la secció “Espai Ciència” de La República Santboniana, per explicar el seu projecte ‘Beyond Reality AR’,
recentment guardonat amb el Premi al Projecte Guanyador en el VibeZ Festival de Barcelona.

Aquesta proposta va ser el seu TFG, on va dissenyar un dispositiu de realitat augmentada amb aplicació industrial que funciona a través dels gestos, i va estar tutoritzat pel professor Llorenç Servera.

Us deixem el tall de l’entrevista.

Article d’Àngel Borrell a l’IEEE Transactions on Power Electronics

El Dr. Àngel Borrell acaba de publicar un article titulat “Remote Multi-Nodal Voltage Unbalance Compensation in Islanded AC Microgrids” a la revista IEEE Transactions on Power Electronics, un treball realitzat en col·laboració amb la UPC de Vilanova i la Geltrú.

Les microxarxes (MG, en anglès) estan exposades a la deterioració de la qualitat del voltatge a causa de la presència de desequilibri de voltatge. Per fer front a aquest problema, les solucions existents basades en unitats de Generació Distribuïda (DG) interficades per electrònica de potència ofereixen dos tipus d’estratègies per a la compensació del desequilibri de voltatge, segons si la compensació es realitza en un node remot o en diversos nodes locals. El primer tipus es limita a un sol node, i el segon tipus es limita a aplicar-se a la sortida de les unitats de DG (localment).

En aquest treball, els autors presenten un esquema de control multi-nodal on les DG poden compensar el desequilibri de voltatge en diversos nodes remots del MG, superant així les limitacions de les estratègies de l’estat de l’art. En particular, el voltatge de seqüència negativa s’elimina en tants nodes remots com unitats de DG disponibles. Es presenta una aproximació sistemàtica per a la natura d’entrada múltiple/sortida múltiple (MIMO) del problema que cobreix tres aspectes. En primer lloc, es estableix una estratègia de control MIMO quadrada i es deriva una prova de viabilitat per avaluar si el problema es pot resoldre. En segon lloc, la interacció de creuament entre els múltiples controladors es minimitza seleccionant òptimament quines DG contribuiran a mitigar els desequilibris remots. En tercer lloc, s’analitzen la estabilitat i les dinàmiques transitòries. Els resultats experimentals de laboratori corroboren el rendiment del control.