Entrevista amb l’Helena Yelmo, alumni del doble grau en Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i en Enginyeria Mecànica, enginyera a SDG Group Iberia

Dins l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences, parlem amb l’Helena Yelmo, qui va simultaniejar els graus d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica i d’Enginyeria Mecànica a l’EUSS. Actualment, treballa en l’àrea de l’anàlisi de dades a SDG Group.

Per què va decidir estudiar un grau doble?

L’Helena comenta que «no sabia quina de les dues branques m’agradava més. Els dos primers anys són comuns, fas assignatures iguals per a les dues carreres i toques una mica de tot». Com que després d’aquests dos primers cursos encara no es decidia, «vaig encetar la doble simultaneïtat: al matí feia l’especialitat de Mecànica, i a la tarda la d’Electrònica».

En què consisteix la feina a SDG Group?

SDG Group es dedica al data analytics o anàlisi de dades. «Transformem i analitzem les dades d’una altra companyia i d’aquesta forma ajudem a prendre decisions de negoci a les empreses amb què treballem», explica.

Què va significar el Premi WonNow?

L’any 2018, en la primera edició del Premi WonNow, que convoquen Caixabank i Microsoft per reconèixer la tasca de les millors estudiants universitàries de graus tècnics, l’Helena Yelmo va ser una de les onze seleccionades. «El premi em va donar l’oportunitat de treballar a Caixabank en el món del data analytics, i a partir d’allà vaig decidir que volia continuar en aquest sector».

Els records d’estudiant a l’EUSS

Com els altres Alumni a qui hem entrevistat, l’Helena destaca de l’EUSS que «hi ha molt bona comunicació entre els alumnes i els professors. És un ambient molt familiar, de manera que tothom ajuda tothom, i si has de preguntar alguna cosa no hi ha problema, segurament trobaràs el professor; si no, li pots enviar un correu o quedar amb ell; ningú no et posa cap pega».

L’experiència com a becària

«Vaig ser becària del departament d’Elèctrica quatre anys i un any a Gestió Acadèmica, on m’ho vaig passar molt bé, perquè totes érem noies. Era molt graciós perquè sempre t’explicaven alguna cosa que havia passat», recorda. «On vaig agafar més experiència i vaig sentir que estava aplicant el que aprenia a les classes va ser al departament d’Electrònica. Hi havia un professor que ja estava jubilat, però que continuava venint a l’escola per ajudar, i era qui em deia què podíem fer. Vam arribar a construir una placa, hi vaig aprendre molt».

Sobre les dones en l’àmbit de l’enginyeria

Respecte a la presència femenina en el món de l’enginyeria, l’Helena reconeix que «falten dones enginyeres». Ara bé, «en el sector en què jo estic, que és més de negoci, n’hi ha moltes més que en l’industrial. A l’equip on jo treballo som més noies que nois, i cada cop n’entren més, així que estic tranquil·la en el sentit que no se’m demanarà un sobreesforç per demostrar la meva vàlua, sinó que se’m valorarà igual que a qualsevol altre company».

És una bona idea estudiar enginyeria?

Per últim, l’Helena Yelmo destaca els molts coneixements que aporta estudiar un grau d’enginyeria. «Et dona coneixements de moltes coses: de física, de mates…, de manera que pots acabar dedicant-te a alguna professió que no tingui res a veure amb l’enginyeria, i et dona molts recursos per fer coses que no t’imaginaves. L’enginyeria m’ha donat la base per poder dedicar-me a una feina que m’agrada, així que estic molt contenta».

L’Associació d’Antics i Antigues Alumnes Don Bosco organitza tres Jornades d’Acompanyament Professional

L’Associació d’Antics i Antigues Alumnes Don Bosco, juntament amb la col·laboració d’Alumni EUSS, ha organitzat tres jornades d’orientació preuniversitària dirigides a l’alumnat de batxillerat dels centres salesians d’Horta, Mataró, Sarrià, Rocafort, Monzón i Sant Vicenç dels Horts.

Aquestes jornades se celebren en dissabte (tres dissabtes consecutius) i en format online, i tenen com a objectiu acompanyar a l’alumnat en el procés d’elecció dels estudis posteriors al batxillerat, oferint el testimoni de professionals de diferents àmbits laborals.

En cada jornada s’aprofundeix en un sector professional. La primera d’elles, va tenir lloc dissabte 10 d’abril i es van tractar les professions científico-tècniques. En aquesta ocasió, es va comptar amb la participació d’enginyers i enginyeres, arquitectes i investigadors, antics i antigues alumnes d’escoles salesianes que van compartir la seva experiència professional. La propera sessió serà dissabte 17 d’abril i es dedicarà a les professions científico-sanitàries de la mà de professionals mèdics, farmacèutics i veterinaris. Al final, dissabte 24 d’abril, la jornada s’enfocarà a les carreres de l’àmbit social-humanístic.  

Recupera la 1a Jornada: professions científico-tècniques

Participa en la 2a jornada: professions científico-sanitàries

https://www.youtube.com/watch?v=1bNE-ek5q_Q

AMFE aplicat en educació: millora dels processos d’aprenentatge actius

La Dra. Elena Bartolomé, professora de l’EUSS acaba de publicar un article titulat: “Failure mode and effect analysis (FMEA) to improve collaborative project-based learning: Case study of a Study and Research Path in mechanical engineering” en la revista indexada International Journal on Mechanical Engineering Education.

Aquest treball va estar realitzat amb la col·laboració de la Paula Benítez, recentment graduada a l’EUSS en Enginyeria Elèctrica i Organització Industrial.

Figura 1: Subfases del REI en TMM; Esquema de preguntes i respostes (Q-A map), i alguns exemples d’activitats d’estudi i recerca: discussió entre iguals, estudi de la teoria, construcció de maquetes, anàlisi i simulació de màquines.

L‘Anàlisi de Modes de Falla i Efectes (AMFE, o FMEA en anglès) és una eina àmpliament utilitzada a la indústria per identificar possibles modes de fallada, els seus efectes i causes. En aquest treball, es va investigar la utilitat de l’AMFE en l’àmbit educatiu com a eina per millorar els processos d’aprenentatge actius. En el cas de l’ estudi seleccionat, els principis de l’AMFE es van adaptar per avaluar el risc de fallades en un curs de segon del Grau d’Enginyeria de “Teoria de Màquines i Mecanismes” impartit mitjançant un “Recorregut d’Estudi i Investigació (REI)”, una metodologia col·laborativa basada en projectes. El REI és un format d’instrucció d’aprenentatge actiu que s’inicia mitjançant una pregunta generatriu que condueix a una seqüència de preguntes i respostes derivades, i combina moments d’estudi i investigació.

Mitjançant l’aplicació de l’AMFE, l’equip docent va ser capaç d’identificar els modes de fallada més crítics del procés, per així prioritzar i implementar accions correctives per millorar el REI el curs següent.

Figura 2: (a) Modes de fallada al llarg dels REIs 2018/19 (vermell) i 2019/20 (blau), i Risk Priority Number (RPN)=OxSxD, producte de la probabilitat d’ocurrència (O), severitat (S) i probabilitat de detecció de cada mode; (b) Diagrama de Pareto-RPN: la línia  representa el llindar per prendre accions correctives segons el principi de Pareto 80-20; (c) Distribució de modes de fallada amb un determinat RPN i mitjana.

Aquesta és una de les primeres experiències d’aplicació de l’anàlisi AMFE en Educació, en particular en el camp de l’Enginyeria. Cal destacar, però que l’enfocament sistemàtic que ofereix l‘AMFE es podria molt bé aplicar per millorar els processos d’aprenentatge en altres àrees.

En conclusió, FMEA representa una eina senzilla i potent d’avaluació de riscos molt útil per identificar passos crítics en un procés educatiu i millorar la qualitat de l’aprenentatge.

Entrevista amb l’Adriana Navarrete, alumni del grau en Enginyeria Mecànica i en Organització Industrial, enginyera de producte a Acro Aircraft Seating

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences viatgem a Oxford (Anglaterra) per conèixer l’Adriana Navarrete, graduada en Enginyeria Mecànica i en Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS. Actualment, és enginyera de producte a l’empresa aeronàutica Acro Aircraft Seating.

A què es dedica Acro Aircraft Seating i en què consisteix la seva feina?

L’Adriana explica que la companyia britànica fabrica seients per a avió. «La meva feina bàsicament és portar projectes de millora del producte, que venen de la seva anàlisi un cop està en servei».

Què la va portar a marxar a Anglaterra?

«Jo sempre havia volgut marxar, veure món i descobrir altres cultures», recorda. La decisió de marxar a Anglaterra «va ser en part perquè ja sabia anglès, i vaig pensar que seria la manera fàcil de trobar feina. No descarto marxar a un altre país en algun moment», assenyala.

Sobre estudiar una doble titulació de forma simultània

L’Adriana Navarrete va cursar els graus d’Enginyeria Mecànica i Enginyeria en Organització Industrial de manera simultània. «Ho recomano moltíssim perquè t’obre la ment», afirma. «És una manera d’obtenir coneixements de dos graus diferents. Ho fas en un temps que no és una barbaritat, perquè afegeixes un any o any i mig». Ara bé, «no diré que és fàcil, perquè estudiar un grau ja és complicat, així que estudiar-ne dos és un challenge afegit».

És necessària la curiositat per estudiar enginyeria?

La curiositat és una característica que destaquen la majoria d’Alumni amb qui hem parlat. «Si ho fas per vocació, l’enginyeria requereix cert grau de curiositat. Per avançar i crear tecnologia, has de ser una persona observadora, curiosa i amb ganes de crear coses noves».

Què destaca dels anys d’estudi a l’EUSS?

L’Adriana recorda especialment «la proximitat del professorat i de tots els professionals que treballen a l’EUSS. Ho recordo com una família», i remarca el fet que «tots els professors t’ajuden de manera personalitzada, realment volen que surtis d’aquest grau amb el coneixement i que trobis les oportunitats per començar una carrera professional d’èxit, perquè a més a l’EUSS no som tants com a les grans universitats que hi ha a Barcelona, i això és un plus. Hi ha menys alumnes per professor; et coneixen pel teu nom, no ets un número».

Sobre la presència de les dones al sector de l’enginyeria

«N’hi ha molt poques», diu l’Adriana sobre les dones enginyeres. «Hi ha moltes iniciatives ara, però trobo que els referents que tenim són d’uns estàndards tan alts que fa por, i llavors moltes dones decideixen que és millor no entrar, perquè si la responsabilitat que tenim és trencar el sostre de vidre ens haurem de passar tota la vida lluitant», resumeix. Per tal de canviar aquesta tendència, «penso que seria molt necessari normalitzar la professió. No cal que siguis la millor de la teva classe per ser enginyera».

«Hi ha necessitat que hi hagi presència femenina, perquè la meitat de la població no pot decidir com és el futur de tota la població», adverteix. «No cal que totes les dones enginyeres acabin sent CEOs d’empreses tecnològiques», conclou.

És una bona idea estudiar enginyeria?

«Definitivament», respon l’Adriana Navarrete. «És necessari estudiar enginyeria. Tothom a qui agradin les matèries, que s’hi posi. Fa falta, perquè l’enginyeria és crear el futur».

Entrevista amb la Maria Llorca, enginyera electrònica industrial i automàtica a More Than Simulators

Obrim les entrevistes de l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences de 2021 coneixent la Maria Llorca, qui va estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a l’EUSS i actualment és Project Manager a More Than Simulators, empresa especialitzada en simulacions mèdiques.

Quines habilitats ha de tenir un PMO Manager?

La Maria destaca entre les principals habilitats que ha de tenir un Project Manager, perquè són les que a ella li han servit més en la seva activitat professional, «lideratge d’equips, perquè un projecte el componen moltes persones; la visió global i estratègica, perquè els objectius del projecte han d’anar alineats amb els de l’entitat; i la disciplina i el mètode, perquè al final un projecte sempre s’enquadra dins un abast, un temps i un cost, i el Project Manager és la figura encarregada que això es compleixi».

Què fa More Than Simulators?

Aquesta enginyera electrònica industrial i automàtica forma part de l’empresa More Than Simulators, especialitzada en el sector sanitari. «Ajudem entitats sanitàries i educatives a crear i desenvolupar els seus centres de simulació o hospitals simulats», indica. «Són espais educatius que imiten entorns clínics reals, en què el personal sanitari pot entrenar-se i formar les seves competències tècniques o no tècniques, habilitats individuals o d’equip, en un entorn segur i controlat per a ells i per al pacient».

Quines són les seves tasques?

Pel que fa a les seves tasques professionals, la Maria Llorca explica que «coordino el desenvolupament i la gestió dels equips que intervenen en aquests projectes, des de les parts interessades del client, passant per l’execució de les tasques i la gestió dels equips de camp, fins al tancament i el lliurament del projecte. Això sí, sempre tenint en compte que s’acompleixi la màxima del Project Manager: abast, temps i cost».

Com va sorgir la idea de posar en marxa el projecte

La Maria és fundadora de More Than Simulators, i ens explica com se li va ocórrer la iniciativa. «La meva família està molt relacionada amb el sector sanitari, tot i que la meva trajectòria professional sempre ha estat més vinculada al món tecnològic i l’enginyeria. Durant la meva formació en el Màster de Project Management, vaig notar que, en el sector de la seguretat del pacient, un coneixement tècnic, lligat a una metodologia de gestió de projectes sòlida podia aportar un factor diferencial i donava un valor afegit al client».

Tenint en compte la bona acceptació per part del mercat, «va ser una aposta encertada. En aquest moment, som líders del mercat a Portugal, i a la península estem treballant amb els principals grups hospitalaris, públics i privats, i amb la major part de les universitats».

Com els ha afectat la pandèmia de Covid-19

La pandèmia de Covid-19 està afectant tots els sectors econòmics a tot el món, i també ha afectat More Than Simulators. Ara bé, «tenim la sort que som una empresa amb una forta base tecnològica, que ha apostat des del principi per eines de productivitat digital, i això ha facilitat molt aquesta adaptació, molt més que les empreses més tradicionals».

Records de l’etapa a l’EUSS

Respecte a la seva etapa d’estudiant a l’EUSS, «la recordo amb molt d’afecte. Si hagués de triar dues paraules per descriure-la, serien proximitat i família. Vaig passar moltes hores en aquells passadissos, a la cafeteria, les aules, amb els professors… El que em va marcar, però, i ho continuo recordant, va ser la proximitat de tot l’equip docent. Sempre estaven disposats a ajudar-te, a resoldre qualsevol pregunta que tinguessis, amb tutories o fins i tot a darrera hora, per tal que sempre poguessis treure el millor de tu mateixa».

A més del bon ambient i el suport del professorat, la Maria Llorca destaca un valor molt important per a la carrera professional d’una enginyera: «Ens inculcaven constantment que l’enginyer ha d’estar contínuament en formació, i a més t’ajudaven a desenvolupar les ganes d’aprendre i la disciplina per continuar formant-te. Crec que han estat imprescindibles en la meva carrera professional aquestes ganes de sempre buscar una millor solució i créixer professionalment».

L’enginyeria electrònica com a sortida professional

La Maria té molt clar que l’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica és una bona tria com a sortida professional. «La formació i eines rebudes a l’EUSS durant la carrera m’han permès trobar amb facilitat un espai en el mercat laboral. A partir de la meva experiència, recomano aquesta sortida professional no només a qui vulgui desenvolupar funcions purament tècniques, sinó a qui li interessin els comandaments intermedis i llocs directius, on una formació de base tecnològica enginyera i d’una institució com l’EUSS està molt valorada», conclou.