La setmana del 17 al 23 de maig
es va procedir a recollir la satisfacció de l’estudiantat amb la docència i els
serveis, durant el segon semestre del curs 2020-2021. Per fer-ho es va llençar
una doble enquesta en format digital: una per valorar cada docent de cada
assignatura cursada i una altra per valorar els diferents serveis de l’Escola.
La participació va ser del
39,3% en l’enquesta de docència i del 34,0% en la de serveis.
La satisfacció mitjana de
l’alumnat amb el professorat va ser de 8,2 (sobre 10) i amb els serveis de 8,0 (sobre
10). Tots dos valors estan alineats amb els resultats dels darrers anys.
A continuació es mostren les gràfiques amb l’evolució d’aquesta satisfacció global a nivell de curs en els darrers 5 anys.
Analitzant els resultats de
l’enquesta de satisfacció amb la docència, s’aprecia que la mitjana a totes les
preguntes se situa en un interval força alt, va de 7,51 a 8,74 (sobre 10). La
pregunta amb la mitjana inferior ha estat la de si “a l’inici de la classe la
majoria d’estudiants hi són presents”, amb 7,51, i la mitjana superior s’ha
obtingut en la pregunta de si “el/la professor/a porta preparada l’assignatura
a classe”, amb 8,74.
Enguany s’han mantingut les
dues preguntes sobre l’adaptació de la docència a les restriccions sanitàries.
La mitjana de la pregunta “la docència a distància em permet seguir
l’assignatura” ha estat de 7,70 (millorant el 7,54 del semestre anterior),
i la mitjana de la pregunta “les activitats formatives de l’assignatura
s’han adaptat adequadament a la modalitat de docència semipresencial” ha
estat de 7,93 (superant el 7,71 del primer semestre). Aquests resultats ens
permeten concloure que s’ha fet una bona adaptació.
Durant el mes de març han arrancat les “Píndoles de Recerca” del curs 2020-2021, organitzades pel Departament de Recerca.
Les “Píndoles” són breus xerrades que imparteixen els investigadors i les investigadores de l’EUSS sobre el seu treball de recerca, en el marc de les assignatures més properes a la temàtica.
L’objectiu és apropar la recerca als i a les estudiants i donar-los l’oportunitat de participar en el cas que hi tinguin interès. Enguany a causa de la situació de docència semipresencial imposada per la COVID-19, algunes de les xerrades es faran Online.
Píndoles de Recerca: enguany algunes xerrades es faran Online.
Hi ha planificades 13 Píndoles, de temàtiques molt diferents, en l’àmbit dels Materials:
Materials Superconductors per a cables de segona generació, Imants
moleculars, Disseny d’experiments per l’estudi dels paràmetres d’un sistema,
Sistemes multicanal per a la monitorització contínua del creixement de biofilms,
la Química, Tècniques analítiques ràpides aplicades al control de qualitat en
la indústria farmacèutica, l’Organització, Cadena de subministrament
sostenible, AMFE aplicat en Educació: millora dels processos d’aprenentatge col·laboratiu,
els Smart Grids i la simulació, Eliminació de desequilibri de voltatge en microgrids,
Simulació amb sistemes basats en agents, el Medi ambient, Emissions vehiculars:
estudis del seu efecte en humans i l’atmosfera, Elements de captació i emmagatzematge d’energies
residuals del medi, Automatització de captació de dades per sensors autònoms.
La setmana del 14 al 20 de desembre es va procedir a recollir la satisfacció de l’estudiantat amb la docència i els serveis, durant el primer semestre del curs 2020-2021. Per fer-ho es va llençar una doble enquesta en format digital: una per valorar cada docent de cada assignatura cursada i una altra per valorar els diferents serveis de l’Escola.
La participació va ser del 44,9% en l’enquesta de docència i del 33,3% en la de serveis.
La satisfacció mitjana de l’alumnat amb el professorat va ser de 7,9 (sobre 10) i amb els serveis de 7,8 (sobre 10). Tots dos valors estan alineats amb els resultats dels darrers anys.
Analitzant els resultats de l’enquesta de satisfacció amb la
docència, s’aprecia que la mitjana a totes les preguntes se situa en un interval
força alt, va de 7,45 a 8,57 (sobre 10). La pregunta amb la mitjana inferior ha
estat la de si “el/la professor/a motiva i desperta interès per l’assignatura”,
amb 7,45, i la mitjana superior s’ha obtingut en la pregunta de si “el/la
professor/a porta preparada l’assignatura a classe”, amb 8,57. Destaca el fet
que el segon quartil comenci en 6,33 en el cas pitjor, i estigui per sobre de
7,0 en la majoria de casos, és a dir, un 75% de les respostes estan per sobre
aquest valor.
Enguany s’han afegit dues preguntes al qüestionari habitual per
valorar l’adaptació de la docència a les restriccions sanitàries. La mitjana de
la pregunta “la docència a distància em permet seguir l’assignatura” ha
estat de 7,51, i la mitjana de la pregunta “les activitats formatives de
l’assignatura s’han adaptat adequadament a la modalitat de docència
semipresencial” ha estat de 7,71. Aquests resultats ens permeten concloure
que s’ha fet una bona adaptació.
El professor de Física Antoni
Pérez-Navarro lidera un estudi sobre la incidència de les eines audiovisuals en
l’ensenyament de matèries científiques i tècniques.
L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià
ha habilitat un laboratori per aprofundir en la creació de vídeos.
El professor ha liderat un estudi que mostra l’efectivitat de l’ús de vídeos per millorar el rendiment acadèmic de l’alumnat d’assignatures científiques i tècniques, en particular, en l’assignatura de física. «El vídeo ajuda que l’alumne pugui entendre millor les coses a mesura que va estudiant», assenyala. «És un reforç per recuperar els detalls que se li han escapat durant la classe, i és important que l’hagi preparat el seu professor o professora, perquè l’alumnat valora la personalització».
L’EUSS utilitza els vídeos en els seus graus
d’enginyeria de forma regular des de fa anys. L’Antoni Pérez-Navarro, que també
és membre del grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization
(ICSO), de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i dels Estudis
d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació (EIMT) de la Universitat Oberta de
Catalunya (UOC), els va començar a introduir en l’assignatura de física el
2007.
En aquell moment, una peça de dos minuts li
suposava moltes hores de preparació, però després d’experimentar amb diferents
tècniques i formats, com tauleta, tauleta digitalitzadora, captura de pantalla
amb un document, bolígraf enregistrador, ha donat amb el model que millor
s’adapta a les necessitats de l’aprenentatge, alhora que és relativament
senzill de crear pel docent: el vídeo amb les mans, en què es graven les mans
del professor fent l’explicació, i només cal la càmera del telèfon mòbil i un
micròfon.
El professor explica que els vídeos no només
contribueixen a millorar el rendiment acadèmic, sinó que, curiosament,
incideixen en una major assistència a les classes. «Quan enllestia els vídeos,
els passava als estudiants, abans de la classe. Es podria esperar que no hi
anessin, però l’efecte va ser el contrari, fins i tot entre les persones amb
una assistència més erràtica». Aquest efecte es donava també en altres
assignatures en què el professorat incorporava els vídeos.
Els beneficis associats a aquesta pràctica van
portar l’EUSS a muntar un laboratori per a la creació de vídeos, i
específicament adaptat per facilitar la gravació de vídeos d’explicacions amb
les mans.
L’escola universitària està preparant nous projectes per a l’aprofundiment en la fórmula audiovisual, que es posaran en marxa tan bon punt s’estabilitzi la situació generada per la pandèmia de la Covid-19.
Una de les qüestions que ha posat en relleu l’estudi, dut a terme conjuntament amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és que els vídeos són útils tant per a l’ensenyament presencial com a distància.
En un primer moment, es va comptar amb la participació de 129 alumnes del Grau en Tecnologies de Telecomunicació i 423 del Grau en Informàtica de la UOC, durant tres semestres, i de 62 estudiants de Física de l’EUSS durant un semestre. Després es va aprofundir en l’estudiant de telecomunicació perquè eren aquells en què la introducció dels vídeos havia estat l’únic canvi en l’assignatura al llarg del període observat.
L’estudi es va fer abans que la pandèmia obligués a normalitzar l’ensenyament online. A la UOC no ha suposat cap canvi, però per a les universitats presencials ha significat un procés d’adaptació molt brusc. El fet que l’EUSS ja tingués experiència en l’ús dels vídeos ha estat un valor afegit. «L’assignatura en què es va fer l’estudi compta amb una bateria de vídeos que cobreix pràcticament tot el temari», comenta l’Antoni Pérez-Navarro. I el més important és que es tracta de material resultat «d’un procés d’aprenentatge sobre com fer vídeos amb el temps necessari, i no gravats a correcuita en una situació d’emergència».
«No hi ha marxa enrere» en l’ús dels vídeos en
l’ensenyament, assegura el professor. «Cada cop estem més acostumats a les
eines audiovisuals. La pandèmia n’ha normalitzat l’ús, i els mòbils n’han
facilitat la creació», afegeix. Malgrat que la seva preparació impliqui
haver-hi de dedicar hores, és un recurs que en estudis complexos, com són les
enginyeries, s’ha demostrat molt útil.
A l’EUSS, «hi ha un professorat extraordinari que es preocupa de donar les millors eines als seus estudiants, i es poden trobar molts tipus de vídeos», afirma Pérez-Navarro. En tot cas, «és important tenir present que un vídeo és un format diferent d’una classe presencial i, per tant, si es fa servir, ha de ser pensat com a tal», conclou.
El dimecres 1 de juliol va tenir lloc la reunió de notes del professorat per al tancament del segon semestre del curs 2019-20, per a tots els cursos i especialitats. Es va desenvolupar en modalitat telemàtica, intervenint el professorat de cada assignatura de cada curs i coordinat pel Cap d’estudis i els Caps de departaments d’especialitat. Cada assignatura exposava la valoració del curs relatiu a aspectes diversos com a resultats obtinguts (taxes d’èxit i de rendiment), valoració de l’aplicació de la guia docent, valoració global de l’assignatura, propostes de millora i el nivell de consecució de les propostes de millora fetes al curs anterior.
També es tractava sobre situacions d’alumnes en particular, en especial a l’alumnat que es trobava en 3a i 4a convocatòria, així com la verificació en l’assignació de les Matrícules d’Honor, juntament amb altres aportacions d’interès col·lectiu. Les diferents reunions es van desenvolupar amb normalitat en els horaris establerts per a cada curs i especialitat.
