Primer “Dimecres de la Ciència” i Reunió del Grup de Recerca del 2023-2024

Aquest dimecres 4 d’Octubre es va celebrar el primer “Dimecres de la Ciència” del curs 2023-2024 organitzat des de el Departament de Recerca, dedicat a l’Àrea de Química.

En primer lloc, la professora Dr. Montse Cortina va exposar el seu treball de recerca sobre l’estudi de contaminants plàstics, de la família dels alquinofenols, en ampolles i llaunes de begudes refrescants.

En segon lloc, en Dr. Ignacio Santín va presentar una xerrada sobre el seu treball en l’aplicació de simulacions realitzades par MATLAB en la millora dels processos de control en el tractament d’aigües residuals.

En acabar la formació, va tenir lloc la primera reunió del Grup de Recerca del curs. Entre d’altres, en aquesta es van explicar els Objectius de Recerca, en el marc del pla Estratègic triannual del centre.

Participació d’en Marc Bracons a l’“European Rover Challenge 2023”

En Marc Bracons, un alumne de l’EUSS, ha participat en el programa “UPC Space Program”. Juntament amb el seu equip, han desenvolupat un vehicle robotitzat, conegut com a “Rover”, amb l’objectiu de realitzar exploracions al planeta Mart.

Aquest projecte va ser presentat entre el 15 i el 17 de setembre a la competició “European Rover Challenge 2023” a Kielce, Polònia. L’equip d’en Marc va ser un dels únics 25 equips seleccionats i l’únic representant espanyol en aquesta competició.

Highlight ALBA 2023: magnetisme d’un MOF incorporant 8 terres rares

Recentment, la Dra. Elena Bartolomé ha publicat un article titulat “A metal-organic framework incorporating eight different size rare-earth metal elements: toward multifunctionality à la carte”, a la prestigiosa revista Advanced Functional Materials. Aquest treball multidisciplinar ha estat realitzat en una col.laboració entre l’Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC), l’EUSS, el Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (ICMA_CSIC), el Catalan Institute of Nanoscience and Nanotechnology (ICN2), l’Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC), la Universitat de Southhampton i el sincrotró ALBA.

Aquest treball ha estat seleccionat com a Highlight científic del 2023 del Sincrotró ALBA.


El treball descriu el descobriment d’un mètode per sintetitzar estructures metal·loorgàniques (MOF) basades en el lligand carborà que poden incorporar qualsevol combinació desitjada de múltiples terres rares. S’han reportat les propietats òptiques, tèrmiques i magnètiques d’un MOF multimetàl·lic que, com a prova de concepte, inclou 8 ions diferents de terres rares. L’espectroscòpia XAS i XMCD a la línia BOREAS d’ALBA es va utilitzar per caracteritzar les propietats magnètiques individuals dels 8 ions. Aquest innovador mètode de síntesi permet obtenir MOFs amb multifuncionalitat “a la carta”. Aquests MOFs multimetàl·lics recentment descoberts podrien tenir aplicacions potencials en camps com la computació quàntica, la lluminiscència, la antifalsificació i la termometria

Article publicat a Simulation Modelling Practice and Theory

El Dr. Andreu Moreno acaba de publicar un article titulat “A methodology for selecting a performance-convenient ABMS development framework on HPC platforms” a la revista Simulation Modelling Practice and Theory, en col·laboració amb investigadors del Departament d’Arquitectura de Computadors i Sistemes Operatius de la UAB, la UOC i l’empresa Mitiga Solutions.

La majoria dels desenvolupadors de simuladors basat en agents (ABMS) són experts en el domini específic de la simulació, però no tenen l’experiència per desenvolupar aplicacions paral·leles. Aquest article presenta una metodologia que utilitza un benchmark per ajudar els usuaris no experts a seleccionar l’entorn més adequat per generar la implementació paral·lela de millor rendiment per a un model ABMS determinat. Aquest benchmark considera les característiques comunes de les aplicacions ABMS paral·leles i inclou paràmetres per influir en els seus aspectes de rendiment rellevants.

La metodologia es basa en la definició d’un conjunt de classes de problemes que representen la majoria dels models ABMS coneguts i la realització sistemàtica d’una sèrie d’experiments per determinar quin entorn ofereix el millor rendiment per a cada classe. Aleshores, els usuaris només han d’identificar la classe que s’alinea estretament amb el seu model per prendre una decisió informada sobre l’entorn de desenvolupament adequat. La metodologia s’utilitza per avaluar els entorn de desenvolupament paral·lel ABMS coneguts (FLAME, RepastHPC i DMASON) en plataformes HPC reals. Els resultats obtinguts es validen mitjançant una aplicació real de modelització d’infeccions i seguiment de contactes.

Article publicat a Spectrochimica Acta Part A: Molecular and Biomolecular Spectroscopy

El Dr. Jordi Cruz acaba de publicar un article titulat “Near infrared sensors for the precise characterization of salt content in canned tuna fish” a la revista Spectrochimica Acta Part A: Molecular and Biomolecular Spectroscopy, en colaboració amb l’IRTA (Institute of Agrifood Research and Technology).

Les tecnologies no invasives podrien ajudar a garantir els estàndards de qualitat de la tonyina en llauna. L’objectiu d’aquest estudi era investigar la capacitat dels espectròmetres d’infraroig proper de sobretaula (FT-NIR) i de baix cost (LC-NIR) per determinar el contingut de sal i la textura en el tonyin en llauna. La distribució del contingut de sal també es va investigar utilitzant imatges hiperespectrals (HSI) i tomografia computada. Es van adquirir espectres del tonyin en llauna i es va realitzar un anàlisi de referència. Es van utilitzar regressions de mínims quadrats parcials i anàlisi discriminant per desenvolupar models predictius de contingut de sal i models de classificació de textura.

Els errors predictius del contingut de sal van ser del 0,10%, 0,22% i 0,22% per a FT-NIR, LC-NIR i HSI, respectivament. No sempre es va distribuir homogeniament el contingut de sal a la llauna, cosa que es va atribuir a les diferències en el contingut de sal entre les parts internes i externes del tonyin. Els sensors de baix cost podrien ser una solució adequada per estandarditzar la producció i possibilitar l’etiquetatge nutricional precís, però es necessiten algoritmes més sofisticats per identificar defectes de textura.