L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha acollit aquest divendres 17 de gener una nova reunió del grup de recerca en Sistemes d’Electrònica de Potència i Control (SEPIC).
La reunió de treball s’ha dedicat a presentar els avenços en optimització en temps real aplicada a gestionar la qualitat de subministrament de tensió en microxarxes de corrrent altern. La sessió també ha presentat el marc teòric i exemples aplicats sobre sistemes de potència simulats.
Un cop validada per l’Oficina de Qualitat Docent (OQD) de la UAB, i amb el vistiplau de l’aplicatiu del ministeri, tota la feina ha seguit el seu camí cap a l’AQU, que avaluarà l’adequació de la proposta formativa dels nous plans d’estudi que els departaments de l’EUSS han fet amb la feina de les seves coordinacions de titulacions redactant les noves memòries de títols universitaris de cadascun dels graus d’enginyeria del centre universitari.
Durant les festes de Nadal, del 21 de desembre al 5 de gener, el professor Keivan Amirbagheri ha realitzat una estada d’investigació finançada per l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) a la Universitat Tecnològica de Sydney col·laborant amb el Dr. José María Merigó Lindahl.
Durant aquesta estada, Amirbagheri ha treballat en la preparació de tres articles científics: dos emprant la metodologia d’anàlisi bibliomètrica i un utilitzant la metodologia de la mitjana ponderada ordenada. Els dos primers articles, titulats A Retrospective Overview of Environmental Research i Energy for Sustainable Development: A Bibliometric Analysis, es troben en les últimes etapes de revisió per ser enviats a les revistes ‘Environmental Research’i ‘Energy for Sustainable Development’, respectivament.
Amb l’arribada del final de semestre, també acaba l’estada d’alguns dels estudiants d’Erasmus que des d’aquest setembre han cursat estudis a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS). Per conèixer la seva experiència i la seva opinió sobre la universitat, hem parlat amb alguns d’aquests estudiants que també estudien castellà a l’EUSS. Són en Ruben Lowers i en Wilte Mooibroek, d’Holanda; el Lukas Huber i la Lea Zeitz, d’Alemanya; i en Rapahël Marion i en Pierre Simon, de França. Tots sis asseguren que a l’EUSS “els professors acompanyen realment els estudiants”.
Els alumnes estrangers expliquen que els agrada la universitat perquè hi ha moltes més classes pràctiques i “els professors són molt propers”. Aquests són dos aspectes que destaquen en diverses ocasions i que remarquen pel fet que “sempre pots parlar amb els professors o professores si tens un problema”.
Sobre les classes pràctiques, també afegeixen el fet que a l’EUSS hi ha diversos exàmens i avaluacions en una mateixa assignatura. “Això és positiu perquè no només tens una nota, sinó que pots fer mitja entre vàries”, diuen.
De l’EUSS també en destaquen el bon ambient: “És una universitat petita i això fa que sigui molt personal i la gent sigui molt amable”. “Aquí trobes que hi ha una connexió entre tots i això et fa sentir a gust”, hi afegeix un d’ells.
Per a tots ells, fer l’Erasmus a Barcelona és una oportunitat per “millorar les competències” i també per estudiar castellà. El que més els ha agradat de la ciutat és “la platja, el centre i la gent”. Tots ells ho resumeixen com “una gran experiència”.
El Dr. Isaac Llopis, professor de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), ha publicat un article a la revista jesuïta ‘Pensamiento’ titulat: Religión y consumismo: la convergencia de marcas y megaiglesias en la era post-secular.
L’article descriu en quin sentit els elements tradicionals de la religió s’han traslladat a la vida secular, com la publicitat i els mitjans de comunicació. El text convida a reflexionar sobre si, com a societat, continuem en un paradigma de secularització o si ens movem cap a formes religioses més experiencials i individuals.
Prenent com a font d’anàlisis el consumisme i les megaesglésies, mostra els indicis per assumir una nova realitat, on les marques ofereixen significat i devoció, ocupant espais que abans eren reservats a les religions. L’autor afirma que la societat ha perdut tradicions, creant un buit que s’omple amb veus que qüestionen l’autoritat. Finalment, interpel·la el cristianisme tradicional a pensar sobre els reptes futurs.