Durant els dies 7 i 8 d’octubre del 2021, els Doctors Andreu Moreno, Miquel Àngel Amer i Carlos Luque van participar en el congrés STE2021 – 2nd International Conference on Science and Technology Education, que va tenir lloc a la ciutat de Porto (Portugal).
En aquest congrés, Amer i Luque van presentar la ponència Study and Research Path (SRP) for learning chemistry in enginneering: Analysis of the quality of tap wàter i, per la seva part, Moreno va exposar en línia la ponència Study and Research Paths to improve Internet inquiry-based learning: study case of an ICT course in Engineering. Ambdues conferències explicaven l’avaluació dels avantatges d’usar la metodologia REI (Recorreguts d’Estudi i Investigació) en les assignatures de Química i Tecnologies de la Informació i Comunicacions.
El passat dimecres 2 de juny
l’alumnat de l’assignatura Oficina Tècnica i Gestió de Projectes va participar
en la conferència – debat “La gestió i la pràctica de l’enginyeria” a
càrrec de Joan Casanovas, graduat en Enginyeria Química i expert en la implantació
de la filosofia LEAN a Leancat. La conferència va ser fruit de la col·laboració
entre l’EUSS i el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials
de Barcelona (Enginyers BCN).
En la conferència es va destacar,
entre altres, la importància del factor humà en l’enginyera, del treball en
equip, però més encara de com és de rellevant el correcte treball amb l’equip
de persones.
Es van analitzar diferents
situacions externes, però també es van poder visualitzar altres de més properes
viscudes per les i els alumnes que participaven en el debat.
Joan Casanovas va facilitar que
qui volgués expressar la seva opinió la pogués fer de forma lliure i això va
generar molt de debat constructiu.
Al final del debat es va intentar
dibuixar, de forma col·lectiva, les característiques que hauria de tenir un bon
enginyer o una bona enginyera. Aquesta reflexió conjunta va servir de base
per tal que l’alumnat, de forma individual, presenti la seva pròpia reflexió
personal a l’assignatura.
Un cop finalitzat el debat Miquel Darnés, degà del Col·legi d’Enginyers BCN, va explicar les seves experiències prèvies relacionades amb el tema del debat i va animar a totes i a tots a què lluitin per a aconseguir ser feliços amb la feina que facin i que aquesta feina la facin amb qualitat. També va recordar que el Col·legi professional és el pilar que permet que una professió sigui forta, i que això és el que continuarà fent i estarà sempre al costat de qui es vulgui col·legiar. Per acabar, Cristina Olmos, assistant Team Manager del departament del Col·legiat, Comunicació i Màrqueting d’Enginyers BCN, va presentar el Col·legi i els seus serveis, va explicar la possibilitat de precol·legiació per a l’alumnat que hagi superat 120 crèdits ECTS i va agrair la participació de tothom.
El passat dimecres 28 d’abril es va celebrar una conferència sobre Enginyeria Naval, destinada a l’alumnat de l’assignatura Fonaments de Fluids i Tèrmica de 2n curs, tot i que es va fer extensible a la resta d’alumnat i professorat de l’EUSS.
La ponència va anar a càrrec d’en Josep
Maria Riera, expert modelista naval, qui va parlar sobre l’evolució dels motors
i les màquines marines des de principis del segle XIX amb l’aparició de la
màquina de vapor fins al segle XXI.
Els primers vaixells de vapor eren
remolcadors que entraven al port, els grans velers mercants, utilitzant
màquines d’un únic pistó, les quals eren molt poc eficients. Amb la innovació
de nous motors es van incorporar les màquines alternatives amb més d’un pistó i
diverses etapes seriades en funció de la pressió.
El carbó va ser el combustible per
excel·lència, els vaixells podien navegar i travessar l’Atlàntic en tres-quatre
dies. A partir de llavors, es va iniciar una carrera tecnològica per batre
rècords de velocitat i eficiència. Més tard, es van incorporar les turbines de
vapor, els motors dièsel de quatre i dos temps, les turbines turbo elèctriques,
l’ús de carburants líquids i el gas de diferents procedències. També van
aparèixer els primers motors que funcionaven amb energia nuclear i ara, el gran
repte per frenar el canvi climàtic i minoritzar la contaminació i la
incorporació de les energies renovables en el transport marítim.
Una conferència apassionant sobre
història, tecnologia i ciència que ens deixa molts interrogants i una clara
consciència de la importància de l’enginyeria en la clau del futur
industrial.
El 9 de desembre, la Comissió de
Pastoral -dins de l’àmbit de la solidaritat- va organitzar la conferència “Pere Casaldàliga:
l’esperança que fa feina. Desforestació, Pobles Indígenes i COVID19, una
relació inevitable”. Aquesta va anar a càrrec de Raúl Vico, expert coneixedor de l’obra del bisbe
de Pere Casaldàliga.
Pere Casaldàliga va lluitar més de 50 anys en favor dels petits camperols i pobles indígenes a l’Amazònia brasilera. El passat 8 d’agost ens deixava sense haver tornat mai més a Catalunya. El llegat de Casaldàliga, però, continua viu i les causes “que valen més que la nostra vida” són avui més vives que mai. El canvi (ara urgent) del paradigma ecològic; la construcció d’un nou model econòmic que tingui en compte totes les persones i la lluita en favor de la justícia i la pau són “causes” que ens impacten diàriament i amb les quals cal comprometre’s des de la responsabilitat personal i col·lectiva.
Raúl Vico va viure 10 anys a
l’Amazònia brasilera i encara avui treballa en els projectes socials, econòmics
i de caire ambiental que l’associació fundada per Pere Casaldàliga realitza al
Brasil fa més de 40 anys.
En la seva conferència, Raúl ens
va interpel·lar amb preguntes com: Com ha estat la tasca de Casaldàliga? Com
continua la feina al costat dels petits camperols? Quin model social, polític i
econòmic estan construint? Què tenim a veure amb la desforestació de l’Amazònia
o amb els Pobles Indígenes?
Després de l’exposició es va
obrir un farcit torn de preguntes.
La sala es va omplir de gom a gom d’assistents presencials (tot respectant les mesures Covid-19), mentre 77 oients es connectaven online i la sessió s’enregistrava per donar opció a alumnes de tarda.
El dimecres dia 9 de desembre, a les 12 h., la Comissió de Pastoral us convida a assistir a la Conferència “Pere Casaldàliga: l’esperança que fa feina. Desforestació, Pobles Indígenes i COVID19, una relació inevitable” a càrrec de Raúl Vico, expert coneixedor de l’obra del bisbe de Pere Casaldàliga.
Aquesta tindrà lloc a l’aula AE29 de l’EUSS i online: https://meet.google.com/xkr-sdiz-ymd
Pere Casaldàliga ha lluitat més de cinquanta anys a favor dels petits camperols i pobles indígenes a l’Amazònia brasilera. El passat 8 d’agost ens deixava sense haver tornat mai més a Catalunya. El llegat de Casaldàliga, però, continua viu i les causes “que valen més que la nostra vida” són avui més vives que mai.
El canvi (ara urgent) del paradigma ecològic; la construcció d’un nou model econòmic que tingui en compte totes les persones i la lluita en favor de la justícia i la pau són “causes” que ens impacten diàriament i amb les quals cal comprometre’s des de la responsabilitat personal i col·lectiva.
Raül Vico ha viscut deu anys a l’Amazònia brasilera i encara avui treballa en els projectes socials, econòmics i de caire ambiental que l’associació fundada per Pere Casaldàliga realitza al Brasil fa més de quaranta anys.
Com ha estat la tasca de Casaldàliga? Com continua la feina al costat dels petits camperols? Quin model social, polític i econòmic estan construint? Què tenim a veure amb la desforestació de l’Amazònia o amb els Pobles Indígenes?
