L’EUSS aposta per la formació, el debat i els criteris comuns per integrar la intel·ligència artificial a les aules de manera responsable
La irrupció de la Intel·ligència Artificial (IA) generativa a les aules universitàries està transformant la manera d’aprendre i d’ensenyar. Davant aquest nou escenari, l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), centre universitari d’enginyeria de Barcelona, ha decidit posar el focus en la formació i el desenvolupament de l’esperit crític dels estudiants per tal de regular-ne el seu ús. Aquest plantejament és fruit de la prova pilot que ha liderat Salvador Bernadàs, professor del Departament d’Electrònica de l’EUSS, en una de les seves assignatures.
“La IA a les aules és una realitat que no podem obviar, però el seu ús comporta molts riscos si els estudiants no saben utilitzar-la”, explica Bernadàs. Per al professor de l’EUSS, la IA pot servir per “accelerar la producció de continguts” sempre que “siguis expert en el camp concret”. Aquest és, precisament, el problema dels estudiants: que no tenen l’expertesa suficient per detectar els errors, incoherències o les paradoxes d’eines com el ChatGPT.
Per aquest motiu, des de l’EUSS hi ha el convenciment que cal “facilitar la reflexió i l’esperit crític davant les respostes de la IA perquè els futurs enginyers i enginyeres puguin desenvolupar-se professionalment amb èxit”.
Aquesta idea és el resultat de la prova pilot que s’ha fet aquest curs en el marc de l’assignatura d’Oficina Tècnica i Gestió de Projectes. El professorat va detectar l’ús de la IA en treballs i entregues per part de l’alumnat que reflectien “una confiança cega en les respostes de la IA”.
A partir d’aquest resultat, l’equip de l’assignatura va valorar que calia regular l’ús d’aquestes eines, però, sobretot, formar l’alumnat per utilitzar-les. La primera acció va ser organitzar una sessió per explicar el funcionament dels models d’aprenentatge automàtic: la introducció de dades pel seu entrenament, el paper de la creativitat en els resultats aportats i també les seves limitacions. La segona mesura va ser aplicar els criteris de la American Psychological Association (APA) en la citació obligatòria dels continguts assistits o generats per eines d’IA.
IA prohibida, limitada, permesa o obligatòria
La prova pilot de l’assignatura ha despertat l’interès de tot el claustre de professors i professores de la universitat. I, en aquest sentit, des de l’equip directiu s’ha decidit engegar un procés participatiu per regular l’ús de la IA a les aules i formar el personal del centre per conèixer amb profunditat aquestes eines.
Al llarg d’aquest semestre, el professorat ha començat debatent sobre quin paper ha de tenir la IA en les seves assignatures. Les matèries s’han etiquetat segons el grau de presència permesa d’aquestes eines: prohibida, limitada, permesa o obligatòria.
Per al cap d’estudis de l’EUSS, Víctor Martínez, aquest treball ha permès “obrir un debat que era inevitable” i començar a treballar per “uns criteris comuns”. “El que hem fet és anticipar-nos a un canvi estructural en l’educació superior”, hi afegeix.
Paral·lelament a tot aquest treball, la universitat també col·labora amb la resta d’Institucions Salesianes d’Educació Superior (IUS) d’Europa en un projecte de recerca sobre com la IA està transformant l’experiència educativa als diferents centres. “La intel·ligència artificial és un canvi de paradigma que afecta directament la relació entre docent i alumne”, assegura Andreu Moreno, responsable de Pastoral de l’EUSS. “Fer-ho de manera conjunta és una decisió estratègica: la riquesa d’aquesta recerca rau precisament en la diversitat”, conclou.
