El professor de l’Àrea de Química de l’EUSS Dr. Jordi Cruz en col·laboració amb investigadors de la Universitat de València com Dr. Roberto Sáez-Hernández, consolida la seva línia de recerca en tecnologies no invasives aplicades al patrimoni amb la publicació de dos nous articles aquest 2025.
En primer lloc, s’ha publicat l’article Machine learning tools for the classification of visible reflectance spectra of inorganic pigments historically used in wall paintings a la revista ‘Ge-conservación’. Aquest estudi se centra en l’ús de models d’aprenentatge automàtic (com SVM i xarxes neuronals) per classificar pigments grocs, verds i blaus a partir de la seva reflectància visible.
Més recentment, la investigació ha fet un pas endavant amb la publicació del treball An artificial intelligence-based semiquantitative method based on visible spectroscopy and imaging to analyse inorganic red pigments in wall paintings al ‘Journal of Cultural Heritage’. En aquest segon article, l’equip proposa un mètode semiquantitatiu innovador per analitzar pigments vermells i les seves mescles, combinant l’espectroscòpia amb tècniques d’imatge avançades.
Tant el personal docent com l’administratiu i de serveis de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) s’han trobat aquest dimecres 29 d’octubre per parlar sobre el paper de la intel·ligència artificial a l’aula. El treball entorn la IA Generativa s’ha dut a terme en el marc del pla formatiu per al personal de la universitat.
Després de la primera formació en IA Generativa que el personal va rebre l’any passat, aquest curs la universitat ha decidit anar un pas més enllà per començar a definir sobre com ha de ser la presència de la IA a l’aula i quin paper ha de tenir en treballs i d’altres.
Durant la formació, el personal, dividit en assignatures, ha debatut sobre els avantatges i desavantatges que té l’ús de la intel·ligència artificial. El professorat ha mirat de classificar les assignatures en quatre etiquetes diferents respecte a la IA segons les necessitats de cada matèria. Les etiquetes en les quals es podien classificar, seguint la formació del curs passat, han estat: IA generativa prohibida, IA generativa limitada, IA generativa permesa o IA generativa obligatòria.
A continuació, el professorat ha situat les assignatures dins de cada grau per dibuixar una fotografia inicial de quina presència ha de tenir l’IA a la universitat. En aquest sentit, el personal s’ha emplaçat a continuar treballant en aquest àmbit per definir un criteri coherent i vàlid per a totes les assignatures i graus.
El professor Andreu Moreno, en representació de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), ha participat aquest 18 d’octubre en un focus group sobre IA Generativa de les Institucions Universitàries Salesianes (IUS). Concretament, el focus group ha tingut lloc arrant del projecte de recerca de les IUS ‘Integrating GenAI in the IUS for comprehensive human development. Ethical challenges and opportunities’.
Durant la sessió, s’han abordat dos temes principals. En primer lloc, s’ha discutit com alinear la intel·ligència artificial (IA) amb els valors salesians. S’ha reflexionat sobre quins són els valors considerats salesians i com la IA influeix en ells. S’ha explorat si la IA fomenta aquests valors o si, per contra, representa una amenaça. A més, s’han analitzat les raons darrere d’aquesta percepció i les circumstàncies que entren en joc.
En segon lloc, s’ha compartit l’experiència pràctica amb documents institucionals, polítiques educatives i materials de formació relacionats amb les estratègies d’IA i els enfocaments ètics a les Institucions Universitàries Salesianes (IUS). S’ha discutit si s’ha regulat l’ús de la IA en aquestes institucions i en quin tipus de documents s’ha plasmat aquesta regulació. Així mateix, s’ha avaluat si la normativa existent és suficient i si es tenen plans per modificar-la. Finalment, s’ha compartit l’experiència pràctica en l’aplicació de les normes establertes.
El projecte va avançant amb una profunda i extensa recerca bibliogràfica, i amb l’elaboració d’un qüestionari que en les pròximes setmanes es passarà a les diferents IUS.
Ja fa mesos que la intel·ligència artificial (IA) ocupa tertúlies i debats després que s’hagi fet present en molts àmbits de la nostra vida quotidiana, també a la universitat. Per aquest motiu, aquest dimecres 23 d’octubre el personal docent i administratiu de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha rebut una formació d’IA Generativa de la mà del Dr. Robert Clarisó, docent dels estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.
Durant la formació, Clarisó ha definit els tipus d’IA que existeixen actualment i ha parlat de totes les possibilitats que ofereix la IA Generativa així com dels seus problemes. Sobre això, ha esmentat els biaixos d’informació de l’eina, la manca de raonament propi, els problemes de propietat intel·lectual, entre d’altres.
En una segona part, el docent de la UOC s’ha centrat en l’àmbit universitari i ha exposat diverses maneres d’utilitzar la IA a les aules. També ha demanat al claustre anar amb compte amb el seu ús, marcar línies vermelles i definir una normativa del seu ús. Per últim, ha donat algunes claus sobre el futur que pot oferir aquesta tecnologia. “Ens l’hem de prendre com una eina més que podem aprofitar molt, però encara està molt lluny de poder-nos substituir”, ha remarcat per acabar.
Es tracta d’una eina gratuïta i accessible que segueix l’estructura d’un mapa conceptual perquè els estudiants treballin els diferents aspectes de la síntesi química de manera més àgil.
Els creadors són els professors universitaris Dr. Carlos Luque-Corredera (EUSS), Dra.Elena Bartolomé (ICMAB) i Dr. Ben Bradshaw (UB).
La creació d’un organitzador visual que imita el funcionament d’una xarxa neuronal (IA) per fonamentar l’aprenentatge de la síntesi orgànica. Aquesta és l’eina que han creat els professors Dr.Carlos Luque-Corredera de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), Dra. Elena Bartolomé del centre de recerca ICMAB i Dr.Ben Bradshaw, de la Universitat de Barcelona (UB). El seu objectiu és simplificar i facilitar l’estudi de química sintètica als estudiants universitaris. Actualment no existeix cap eina didàctica així d’accessible en aquest camp, aplicable per a estudiants d’una gran diversitat de graus com Farmàcia, Química, Nutrició, Ciència i Tecnologia dels Aliments o Bioquímica. Es pot consultar gratuïtament al web syntheticmap.comi està disponible en català, castellà i anglès.
La química orgànica sintètica és la branca de la química que s’encarrega, entre d’altres objectius, del disseny i desenvolupament de les rutes sintètiques per a preparar nous productes químics, així com optimitzar els processos de síntesi ja existents. Molts d’aquests productes tenen diferent interès comercial, ja siguin per aplicació industrial o en el sector farmacèutic. “La química orgànica t’ensenya, no només la reactivitat bàsica de cada grup funcional característic que pot tenir una entitat molecular, sinó també les reaccions que es poden produir entre les diferents funcionalitats”, explica el Dr.Carlos Luque-Corredera, professor de l’EUSS i un dels tres impulsors del projecte, “de fet, la síntesi d’un ingredient actiu farmacèutic requereix múltiples transformacions, fent que el disseny d’una ruta sintètica pugui ser una tasca complexa”.
Luque-Corredera explica que entre la comunitat d’estudiants, la Química Orgànica Sintètica es troba estigmatitzada i es percep com una assignatura “molt difícil”, per dos motius: l’alt volum d’informació segregada que s’ha d’aprendre i l’alta exigència d’assimilació dels conceptes que es requereix alhora de resoldre els problemes. Aquesta necessitat de tenir una percepció holística de tots els conceptes de l’assignatura per poder dissenyar una ruta sintètica, implica que el procés d’aprenentatge significatiu de l’assignatura sigui un procés difícil i complex per l’alumnat.
“Es tracta d’una assignatura complicada, i així es demostra per diverses evidències de tipus acadèmic com ho són: alt percentatge de suspensos, baixa motivació alhora d’afrontar la matèria, i alta taxa d’abandonament prematur. Precisament aquests fets han estat els que ens han impulsat a crear una eina innovadora que facilités l’estudi d’aquesta disciplina”.
“Ens va semblar que el procediment mental que segueix una persona experta en l’àmbit alhora de dissenyar una ruta sintètica és podria semblar al funcionament d’una xarxa neuronal, ja que és com una seqüència on hi ha un producte de partida “input”, molècules intermedis “capes ocultes” i un producte final “output”. I aquí va venir la idea: crear un organitzador visual amb nodes i connectivitats, imitant la distribució d’una xarxa neuronal, i que fomenti l’aprenentatge de la Química Orgànica imitant el procés d’assimilació de la Intel·ligència Artificial”, apunta Luque-Corredera, “una mena d’algoritme que ensenyi a l’alumnat a tenir un mapa mental on tots els conceptes estan relacionats entre si”. Per a fer tot aquest estudi s’han basat en diferents teories de didàctica cognitiva com la Taxonomia de Bloom, i també han fet servir referències de la teoria de l’Aprenentatge significatiu o el Meaningful Learning.
El resultat és una eina virtual interactiva que fomenta l’assimilació dels conceptes i les diferents reaccions químiques per resoldre problemes de síntesi i que està accessible de manera gratuïta a través del web syntheticmap.com. “Els alumnes cada vegada volen menys paper, per això teníem clar que l’havien de poder adquirir a través dels canals digitals”, apunta Luque-Corredera. “Ha estat un repte important, però en només tres anys treballant amb aquesta plataforma, ja estem notant millores en l’alumnat que el fa servir”, conclou.
