Isaac Llopis, professor de l’EUSS: “El repte és que les assignatures humanístiques despertin en l’alumnat interès i diàleg”

L’Isaac Llopis va arribar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) el 2022 per ser professor d’assignatures com Física o Antropologia. Doctor en Física i llicenciat en Ciències Religioses i Filosofia, explica que, “després d’una típica trajectòria científica”, “l’orientació humanístico-religiosa va vèncer”. I a l’EUSS podia “ensenyar els dos pols que formen qui soc jo en l’àmbit laboral”. Abans d’arribar a ser professor d’universitat, va exercir deu anys de professor de secundària, “lloc on s’aprèn molt sobre la vida”, diu.

L’Isaac Llopis jugant a ping-pong amb l’alumnat de l’EUSS durant un torneig a la universitat.

En aquesta entrevista ens parla sobre com es combinen dos estudis que, a priori, semblen tan diferents; com viu la vida universitària; i quins són els seus futurs reptes a l’EUSS.

  • Com vas arribar a l’EUSS?

Després de ser professor de Secundària em va sorgir l’opció de donar Física i Antropologia a l’EUSS el curs 22-23 i no m’ho vaig pensar ni un moment. Era la manera ideal d’ensenyar els dos pols que formen qui soc jo en l’àmbit laboral, i crec que a pocs llocs podria fer-ho. A més, em permetia l’opció de fer recerca humanística, i seguir un procés d’aprenentatge que sempre he anhelat, i que des de petit he mamat molt dels meus pares. Sempre som estudiants, defineix la nostra essència més íntima, admiro les persones grans que segueixen amb il·lusió per aprendre.

  • Estudiar filosofia, ciències religioses i física…. Com es lliga això?

Al cap i a la fi, es tracta del simple anhel de saber. La ciència explica molts fenòmens, i ho fa d’una forma elegant i amb pretensió d’exactitud. Però hi ha misteris sense resoldre, i la humanitat ha anat creant llenguatges i símbols per tractar de descriure allò que no permet mesurar, el que ignorem, i el que les diferents cultures han venerat o temut. No soc l’únic físic i filòsof de la casa, està clar que ens posa en una categoria superior de freakisme, però si pogués tirar enrere tornaria a estudiar cadascuna d’aquestes carreres.

  • Com a professor, què és més difícil d’ensenyar: antropologia o física?

Per mi ensenyar antropologia, que no deixa de ser una assignatura de filosofia, és un repte enorme, i és on poso els meus esforços setmanals. Els alumnes de primer saben (o haurien de saber) que s’hauran de posar les piles amb les assignatures tècniques (mates, física, informàtica…), però en veure antropologia en el seu horari es relaxen i la tendència és a desconnectar d’ella. El repte, fins i tot personal, és despertar en ells interès, diàleg, i que les hores de classe siguin productives, però no productives en el sentit que solem utilitzar (rendiment, profit personal), sinó que ajudin a pensar, a reflexionar, a fer-se preguntes, a ser ésser humans i no màquines que memoritzen, aprenen mètodes, passen exàmens i obtenen títols. Som molt més que això, som únics!

  • Parla’ns una mica de la gran desconeguda: Veritat, Bondat i Bellesa. Què s’ensenya en aquesta assignatura?

Es tracta d’una assignatura de 3r, obligatòria per a tots els graus de la casa, i que conserva el sentit d’antropologia. N’és una continuació, tot i que es concreta en aquestes tres virtuts fonamentals, que han estat reflexionades al llarg dels segles.

“Amb dues assignatures de dues hores a la setmana no canviarem el cor dels nostres estudiants, és obvi. Però jo em conformo si aconseguim que llegeixin un text clàssic que els faci pensar”

La veritat és una qüestió cada cop més en dubte, i que els futurs enginyers han de tenir en compte, i decidir en tot moment si seran professionals de la veritat i generaran confiança al seu voltant, o buscaran l’èxit sense escrúpols. La bondat em sembla l’aspecte més clau de l’ésser humà, i s’haurien de fer més hores d’ètica en la formació d’un individu. I la bellesa és un moment catàrtic de contemplar la bellesa al nostre voltant, en la ciència, les matemàtiques i la vida en general. És una assignatura que amics meus filòsofs al·lucinen quan els explico que la donem a alumnes de tercer d’enginyeria.

  • Combinar la part humanística amb la part científica… sembles un perfil fet a mida per l’EUSS. Per què creus que és important per la formació d’enginyers i enginyeres combinar aquests dos vessants?

Soc poc objectiu al respecte, però diré el que penso, sense embuts. Tots volem una societat millor, que funcioni, que els polítics, empresaris, enginyers i, fins i tot, futbolistes siguin excel·lents. Està bé que es formin tot el possible en la seva especialitat, que dominin el seu espai i es facin respectar pels coneixements obtinguts; però els valors humans bàsics és un mínim a tenir en compte quan formes part d’un equip, i encara més quan el lideres.

Amb dues assignatures de dues hores a la setmana no canviarem el cor dels nostres estudiants, és obvi. Però jo em conformo si aconseguim que llegeixin un text clàssic (és a dir, un text profund, que ha passat pel filtre de la història i se segueix rellegint) i els faci pensar, i utilitzar el seu temps lliure per, en lloc de veure un tiktok, fer una sinapsi neuronal i entrar dins de conceptes profunds, encara que sigui per un moment. A la vegada, m’interessa que se sentin acollits, en un món hostil com el que hem construït cal trobar espais de confort.

  • Tot just aquest curs ha fet tres anys que ets professor a la universitat, quins aprenentatges creus que t’emportes d’aquest temps a l’EUSS?

Molts. La vida m’ha canviat molt aquest temps. Especialment perquè he estat pare, i dues vegades! L’EUSS m’aporta fertilitat (i felicitat)! Respecte al que depèn pròpiament de l’EUSS, m’emporto els moments en els quals aprenc dels alumnes. M’agrada escoltar quan proposen teories, quan es buiden, i he tingut grups en els quals s’han dit grans barbaritats, però de les bones! La creativitat i originalitat de la gent jove ens ha de contagiar, i aquesta feina permet que rejovenim esporàdicament. Òbviament, també he après molt amb el personal, des de recepció fins a les classes de Yollypump, passant pels companys de despatx que he tingut i amb qui he compartit assignatures, especialment amb els meus dos amics humanistes (Miguel Ángel Barbero i Carles Rubio), amb qui compartim amor per les dues assignatures que impartim.

  • T’hem vist jugant a ping-pong amb els alumnes i implicar-te en la vida universitària. Com es porta aquest ambient familiar a la universitat?

Aquest és l’altre amor que tinc, el ping-pong. El dia de l’entrevista, esperant al director, recordo veure la taula al pati, i em vaig dir… soc a casa! A part d’entrenar a un club, cada dimarts vespre competeixo a ping-pong, i és un món en el qual tinc molts amics i algunes victòries. Cada any aprofito l’assignatura d’antropologia per generar reptes a la taula, i jugo contra ells amb la meva agenda com a pala. Agafo una actitud xulesca que no va gaire amb mi, però suposo que trec una part fosca meva que necessito exposar a l’exterior. En realitat, m’ho passo molt bé amb ells, i m’alegra veure que hi dediquen temps, que socialitzen sense la mediació de tecnologies, i que practiquen un esport que és fantàstic a nivell físic i mental (tampoc soc objectiu aquí). I com dius, em permet conèixer-los d’una manera diferent, i riure una mica. Fora de l’aula els alumnes són més autèntics, hauríem de fer més classes fora de l’aula.

  • Et queda algun repte al cap per l’EUSS?

Cada any repensem les dues assignatures d’humanitats, hem anat variant molt l’avaluació per tal d’avaluar els alumnes i no les IA a les quals acudeixen. A la vegada, sempre intentem fer que l’assignatura sigui el més apassionant possible. Soc conscient que l’adjectiu apassionant potser és excessiu, però Aristòtil sempre deia que havíem de buscar l’excel·lència, i en això hi crec molt.

A part, tinc el somni de fer algun projecte outdoor dins alguna d’aquestes assignatures, algun tipus d’activitat que la sentissin seva i que vertebrés aquell semestre. Un cop s’estabilitzi la meva vida en l’àmbit de la criança haig de començar a sedimentar idees inconnexes al respecte. M’agradaria que els alumnes tinguin experiències úniques, però alhora constructives, dins del seu període d’estudiants universitaris.

El personal de l’EUSS debat sobre el paper de la IA generativa a l’aula

Tant el personal docent com l’administratiu i de serveis de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) s’han trobat aquest dimecres 29 d’octubre per parlar sobre el paper de la intel·ligència artificial a l’aula. El treball entorn la IA Generativa s’ha dut a terme en el marc del pla formatiu per al personal de la universitat.

Després de la primera formació en IA Generativa que el personal va rebre l’any passat, aquest curs la universitat ha decidit anar un pas més enllà per començar a definir sobre com ha de ser la presència de la IA a l’aula i quin paper ha de tenir en treballs i d’altres.

Durant la formació, el personal, dividit en assignatures, ha debatut sobre els avantatges i desavantatges que té l’ús de la intel·ligència artificial. El professorat ha mirat de classificar les assignatures en quatre etiquetes diferents respecte a la IA segons les necessitats de cada matèria. Les etiquetes en les quals es podien classificar, seguint la formació del curs passat, han estat: IA generativa prohibida, IA generativa limitada, IA generativa permesa o IA generativa obligatòria.

A continuació, el professorat ha situat les assignatures dins de cada grau per dibuixar una fotografia inicial de quina presència ha de tenir l’IA a la universitat. En aquest sentit, el personal s’ha emplaçat a continuar treballant en aquest àmbit per definir un criteri coherent i vàlid per a totes les assignatures i graus.

Tret de sortida del curs amb el primer claustre de l’equip de l’EUSS

Amb l’arribada del setembre, el personal de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) s’ha retrobat aquesta setmana per arrencar el nou curs acadèmic. El tret de sortida l’ha donat el primer claustre del curs que s’ha celebrat aquest 3 de setembre i que ha servit per presentar l’informe anual de direcció i tractar temes organitzatius i acadèmics.

La reunió ha començat amb les paraules del president del patronat de la Fundació Rinaldi, Orlando González, qui ha donat l’enhorabona a tot el personal per la tasca feta i ha encoratjat a seguir en aquest treball durant el nou curs. González ha demanat al claustre ser “persones d’esperança i referents com Don Bosco” per al nou alumnat.

Un dels punts destacats del primer claustre del curs ha estat la presentació de l’Informe de Direcció. El director de l’EUSS, Ignasi Florensa, ha detallat les xifres de matriculació fins al moment i ha explicat les altes i baixes de personal que hi ha aquest curs a la universitat. Especialment, ha subratllat la baixa del professor Llorenç Servera, que enguany es jubila després de més de 13 anys a la casa.

Un altre dels punts importants d’aquest primer claustre ha estat l’espai de debat que s’ha dedicat per parlar sobre els protocols i normatives a tenir en compte en exàmens. El professorat ha compartit idees i propostes per unificar metodologies a l’hora d’avaluar l’alumnat. A partir de totes les valoracions, es redactarà un protocol final que establirà les bases a seguir per evitar el plagi i la còpia en activitats avaluatives.

El claustre també ha servit per fer seguiment de l’actualització dels graus al Reial decret 822/21; i informar sobre els aspectes acadèmics d’inici de curs.

El personal de l’EUSS rep una formació sobre noves masculinitats

Aquest dimecres 18 de juny el personal de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha rebut una formació sobre noves masculinitats. La formació l’ha impartit Júlia Suriol, de Projectes G-360, qui ja va impartir la formació a la comissió d’assetjament de l’EUSS en el seu moment.

En la formació Suriol ha començat destacant la diferència entre sexe i gènere i ha parlat sobre la masculinitat hegemònica: “Allò que s’espera dels homes socialment pel fet de ser homes”. En aquest context, Suriol ha parlat de quatre mandats que s’atribueixen a aquest tipus de masculinitat: el poder i el control; l’agressivitat davant dels conflictes; la gestió emocional deficitària; i el fet d’assumir riscos.

Davant d’aquesta presentació, el personal ha reflexionat sobre les problemàtiques que comporten aquests mandats i Júlia Suriol ha subratllat la importància de trencar amb aquests esquemes per tal d’abordar temes com les violències masclistes.

Per treballar-ho a l’aula, Suriol ha donat algunes recomanacions al personal docent de la universitat. Ha posat el focus en oferir a l’alumnat nous models de masculinitat; incorporar la perspectiva de gènere des dels continguts; no donar per suposats comportaments dels alumnes; aplica la perspectiva interseccional a l’aula; o no donar per perduts els alumnes amb actituds masclistes.

Al llarg de la formació han sorgit conceptes com la perspectiva interseccional, la idea de veure la realitat des de diversos prismes i no en un sol eix de desigualtat. També s’ha parlat de privilegis, del llindar de la tolerància social o del miratge de la igualtat. Aquest darrer concepte fa referència a la diferència entre la igualtat sobre el paper i la igualtat real o social.

Aquesta formació ha format part del pla formatiu de l’EUSS per al curs 2024-2025.

L’equip de l’EUSS es retroba en el primer claustre del curs

Després d’unes setmanes de vacances, l’equip docent, acadèmic i administratiu de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) s’ha tornat a trobar en el que ha estat el primer claustre del curs 2024-2025. La reunió d’aquest dimecres 4 de setembre ha servit per arrencar l’any universitari, per presentar els primers objectius del nou pla estratègic de l’escola i per tractar temes organitzatius i acadèmics.

La reunió ha començat amb les paraules del president del patronat de la Fundació Rinaldi, Orlando González, qui ha donat l’enhorabona a tot el personal per la tasca feta i ha encoratjat a seguir en aquest treball durant el nou curs. González ha destacat les bones xifres de l’escola en termes de matriculació i satisfacció que evidencien, ha dit, “la feina ben feta”. El president del patronat també s’ha referit al “saber, ser i estar” al servei dels alumnes i de la formació de persones que converteixen la institució en “un centre de referència”.

Un dels punts destacats del primer claustre del curs ha estat la presentació preliminar dels objectius del nou pla estratègic de l’escola per als pròxims anys. El director de l’EUSS, Ignasi Florensa, ha explicat que els primers objectius proposats segueixen la línia de treballar perquè l’EUSS sigui el centre de referència al qual s’ha referit Orlando González. I en aquest sentit, el pla estratègic posa l’accent en l’ensenyament de l’enginyeria industrial aplicada, la formació integral, l’acompanyament i la cura salesiana.

El coordinador de l’Àrea Universitat-Empresa i Innovació Docent, el professor Jaime López, ha presentat les dades de l’Informe OIL EUSS, sobre la situació laboral dels alumnes de la promoció 2016-2017. Unes dades que, entre altres, reflecteixen que el 94,3% dels alumnes de l’EUSS d’aquesta promoció treballen, que el 75% repetiria els mateixos estudis i que el 91% tornaria a triar l’EUSS com a opció pels seus estudis.

En la reunió, Florensa també ha exposat l’Informe de direcció subratllant que enguany s’han rebut 227 matriculacions de primer curs; un nombre que encara és provisional, però que és el més alt de la sèrie històrica de l’escola. Dins el mateix informe, i sobre el personal, Florensa ha destacat especialment la baixa de Miquel Llabrés, que enguany es jubila després de més de 25 anys a la casa.

El claustre també ha servit per exposar i recordar les normatives, documentacions i protocols; fer seguiment de l’actualització dels graus al Reial decret 822/21; i informar sobre els aspectes acadèmics d’inici de curs.