La recerca se centra en com canvien els perfils d’olor de la sang en les primeres 48 hores, un període clau tant en operacions de recerca i rescat com en investigacions criminològiques. L’estudi combina tècniques de química analítica amb assajos reals amb gossos detectors, i revela que els animals tenen més dificultats per detectar sang recent (1–2 hores) però aconsegueixen millors resultats amb mostres de sang més envellides (34–36 hores).
Aquest treball, realitzat conjuntament amb Fantasia Whaley, Valerie Albizu, Rushali Dargan i Lauryn DeGreeff, de la Florida International University, aporta noves dades que poden millorar la formació dels gossos de detecció en contextos de recerca i investigació forense.
Kristina Markulin, professora de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), ha publicat l’article A proposal for inquiry-based learning in accounting using study and research paths a la revista ‘Cogent Education’. Un treball que s’ha fet juntament amb Mònica Martínez, de la Universitat Ramon Llull; i Marianna Bosch, de la Universitat de Barcelona.
En aquest article es descriu el disseny i la implementació dels ‘Recorreguts d’Estudi i Investigació’ en cursos de comptabilitat amb un enfocament basat en l’aprenentatge actiu per indagació.
La metodologia, testada a la Universitat Ramon Llull amb casos realistes entorn als impostos i taxes que s’apliquen a l’acció empresarial, va mostrar una millora significativa en la participació dels estudiants i una comprensió més profunda dels conceptes de l’assignatura.
Aquest model replicable a altres universitats ofereix una alternativa prometedora per modernitzar l’educació comptable i fomentar el pensament crític entre els estudiants.
Escollir uns estudis universitaris sovint és una decisió carregada d’incerteses, però per a l’Alejandro Domingues el grau en Enginyeria d’Automoció a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) ha estat “la millor decisió de la seva vida”. Procedent d’Andorra i amb una passió clara pel món del motor i, especialment, de la Fórmula 1 des que era petit, va trobar en aquest grau un espai idoni per transformar l’interès inicial en una vocació professional.
Malgrat desconèixer l’EUSS fins poc abans de començar, l’ambient proper i la dimensió humana del centre el van convèncer ràpidament que era el lloc adequat per créixer tant acadèmicament com personalment. Al llarg de la seva etapa universitària, l’Alejandro ha viscut experiències que han marcat la seva trajectòria, des de formar part de la primera promoció d’aquest grau i participar a l’EUSSMotorsport, fins a viure estades internacionals i endinsar-se en l’enginyeria aplicada a la competició.
Actualment, desenvolupa la seva carrera professional a Campos Racing, on combina la simulació virtual amb el treball a pista al costat de pilots i enginyers de primer nivell. La seva història, com bé apunta l’Alejandro, reflecteix l’essència de l’ “Engineering by Doing” que caracteritza l’EUSS i posa en valor la passió i la dedicació com a motors per arribar a fer realitat un somni.
L’Alejandro Domingues és el nostre nou candidat al cicle d’entrevistes Open Circuit | Alumni Experiences de l’EUSS.
Per què vas escollir aquest grau?
Jo sí que és veritat que tenia la idea de fer alguna cosa STEM; Science, Technology, Engineering o Mathematics. Alguna d’aquestes anava a fer. I vaig agafar el batxillerat “científic”, tot i que a Andorra funciona una mica diferent, però al final era la idea.
Vaig trobar aquest grau d’automoció, però que només estava a dos llocs. Va ser com: m’interessa, sempre m’ha agradat el món de l’automoció, la Fórmula 1, sobretot, i m’hi vull endinsar. I vaig dir: bé, doncs, Enginyeria d’Automoció. L’agafo perquè té l’atractiu de ser un grau nou… Doncs vinga, amb aquest em quedo.
Què et va cridar l’atenció de l’EUSS?
Realment, l’EUSS es va trobar una mica amb mi, igual que jo amb ella. Jo no vaig conèixer l’EUSS fins dues o tres setmanes abans d’entrar-hi. Perquè jo vinc d’Andorra i coneixia algunes universitats grans de Catalunya, com la UPC o la UAB, però no coneixia el centre en si. Però la veritat és que em va agradar molt. Al principi era una mica estrany, perquè estava a una ciutat nova, amb gent nova, però és un lloc molt acollidor i vaig dir: ostres, m’agrada molt aquest lloc. La veritat és que ha sigut la millor decisió de la meva vida fins al moment, o sigui que estic molt content d’haver agafat a Enginyeria d’Automoció.
Què destacaries de la teva etapa al centre?
Al principi és una mica complicat. T’has de fer a l’entorn, però mai he tingut cap problema per fer amics o fer companys nous a l’EUSS. Jo destacaria sobretot els dos últims anys: tercer i quart d’Automoció. Som la primera promoció, és un grupet petit. Érem 15 persones com a molt. Hi havia gent de molts estils diferents, però vam fer molt bona pinya i ens ajudàvem molt. Les classes eren molt divertides perquè al final tens una mica de confiança amb els professors, saben que ets el primer grup que passa per les noves assignatures, llavors és més divertit.
Tot i que l’automoció té aquest punt de competir entre nosaltres… No tothom acaba en competició, però hi havia molta gent que volíem entrar en aquest món. Llavors teníem aquesta gana de competir entre nosaltres, de tota manera ens ajudàvem molt, era molt cooperatiu.
Com descriuries l’EUSS MotorSport?
No és per a tothom. Jo crec que l’EUSS MotorSport, dins dels estudiants d’Enginyeria d’Automoció, és una manera molt bona de saber si et vols dedicar al món de la competició o no, perquè és un “barrido”. Es fa una filtració de si vols o no, perquè has d’estar-hi molt de temps, has de fer molt equip, has d’estar investigant molt, has d’estar provant molt. És com l’Engineering by Doing de la universitat; es fa allà dins també.
És una experiència molt dura al principi a la qual li has de dedicar molta estona i, al final, es nota que qui està és per passió, per motivació i perquè realment sent el MotorSport. La veritat és que és molt enriquidor.
Et va marcar algun professor? Per què?
Sí, el Pablo Sevilla, que és qui organitzava el grau d’Automoció i també ens va fer l’assignatura de dinàmica. És un professor que es va esforçar molt en què tinguéssim assignatures de qualitat, sempre estava escoltant els nostres comentaris i què poden millorar pels altres anys. És el que té ser els primers. T’ho has de prendre així perquè sempre hi haurà errors, sempre hi haurà coses que es poden fer millor, però el Pablo va estar sempre pendent de nosaltres. Jo el vaig agafar de tutor del TFG perquè sabia que és un enginyer molt competent i que amb pocs comentaris em faria millorar molt.
I la teva assignatura preferida?
Precisament, la va fer el Pablo amb un altre professor. La dinàmica de vehicles, jo crec que va ser el ‘clic’ al meu cap per dir: Guau, això és el que vull fer!
Sí que és veritat que és una assignatura on comencem amb molt verds, no tenim gaire idea. La documentació que hi ha és complicada, és escassa. Però com que vam fer molta pinya ens ajudàvem entre nosaltres. Qui no sabia això, li explicava l’altre que ho sabia… I així anàvem compartint coneixement. Va ser una assignatura que vam aprofitar molt i que té punts molt interessants, perquè hi ha una part més general de dinàmica de vehicles, que són coses que qualsevol enginyer de vehicles ha de saber per fer un disseny d’un vehicle, ja sigui pel carrer o per una pista. Però després també vam fer una part com enginyers de pista, el simulador. Jo això és el que vull fer amb la meva vida i faré tot el que calgui per dedicar-m’hi.
Com va anar el teu Erasmus?
Doncs molt bé, vaig anar a Eindhoven, a Països Baixos, a Fontys, a una universitat de tecnologia i vaig fer un semestre de mecatrònica. No tenia res a veure amb automoció, va ser com fer un canvi una mica dràstic. Vaig deixar de veure pneumàtics i suspensions de cotxe i coses per l’estil per passar a veure motors elèctrics, sistemes de control i models dinàmics… Va ser una manera d’agafar una altra branca de l’enginyeria que podria tenir molta importància dins l’automoció i endinsar-m’hi una mica.
Vaig aprendre moltíssim, em vaig quedar amb moltes ganes d’estar més temps als Països Baixos, va ser un lloc que vaig gaudir molt. A nivell d’enginyeria vaig aprendre molts coneixements de control, de modelització, que ara m’estan ajudant en la meva feina.
Una anècdota que t’agradaria compartir?
Jo sempre recordaré el viatge que vam fer a Madrid, a tercer de carrera. Vam anar a l’exposició de la Fórmula 1, que es feia a IFEMA. Deien que durava una hora i quart, però nosaltres vam estar-hi fins a quatre hores perquè ho anàvem mirant tot amb detall. Va ser molt bonic, anàvem amb tot el grup d’alumnes i algun grup de professors que també estaven al nostre costat, aprenent amb nosaltres també pels futurs alumnes d’Automoció. A més, va ser idea nostra, dels alumnes, anar a l’exposició de Fórmula 1.
Quina va ser la teva primera feina com a enginyer?
Vaig estar fent pràctiques a una enginyeria que treballa per SEAT. Diguem que vaig començar a la indústria de l’automoció més tradicional. Feia de validador d’electrònica i va ser una feina interessant per començar a veure de què va aquest món. Jo vaig considerar que, tot i que de primeres no estava entrant al que jo semblava que volia fer, era important saber de què es compòn la indústria. Sobretot, em va servir per saber si volia dedicar-me a això o no. Clarament, no era la meva via principal. Jo sabia que la indústria no era la meva raó per estar aquí, però era important ser-hi i experimentar i veure com una altra branca de l’automoció està feta.
En què consisteix la teva feina a Campos Racing?
A Campos faig moltes coses. La qual cosa és molt interessant i molt guai, perquè jo arribo i, tot i que ara sí que tinc un rol més definit, cada dia faig alguna tasca diferent o ajudo a algú diferent.
Vaig començar fent d’operador al simulador, que bàsicament consisteix a fer que els simuladors que tenim a Campos, hem de saber preparar-los, posar-los a punt per als pilots… I també té la part de conviure amb els pilots. No tots els pilots porten el seu propi enginyer i aleshores passes tu a ser-ho.
Després, també vaig passar a fer d’enginyer de suport a altres categories. Quan hi ha un cap de setmana de Fórmula 1 on hi ha Fórmula 2 i Fórmula 3, que són les categories que tenim nosaltres, jo des de l’oficina faig tota la part de suport. També tinc el meu rol d’enginyer de software. El que estic fent, principalment, són models virtuals del cotxe per poder fer simulacions que ens ajudin a tenir més informació i poder triar la posada a punt del cotxe. I també sóc un substitut del performance, que bàsicament és l’enginyer que sap com van tots els cotxes, el que ha d’ajudar a que tothom ho faci el millor possible.
Què és el que més t’agrada de la teva feina?
Jo estic molt agraït d’aixecar-me cada dia i tenir ganes d’anar a treballar a Campos. És un somni, pràcticament, poder dir això. El que més m’agrada és que estic en contacte amb gent que és brillant al món de l’enginyeria. Hi ha tant enginyers de Fórmula 1 com altres que han estat 20 anys a la competició…
On et veus en 10 anys?
No sé a quin equip, no sé amb quin rol, però el que tinc molt clar és que vull estar a la pista, vull estar als circuits, vull estar amb els pilots, vull estar en aquest ambient tot el temps que pugui. O sigui, és on em veig. És el meu món, és la meva dedicació. Espero poder estar-hi molts anys.
Amb l’arribada del setembre, el personal de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) s’ha retrobat aquesta setmana per arrencar el nou curs acadèmic. El tret de sortida l’ha donat el primer claustre del curs que s’ha celebrat aquest 3 de setembre i que ha servit per presentar l’informe anual de direcció i tractar temes organitzatius i acadèmics.
La reunió ha començat amb les paraules del president del patronat de la Fundació Rinaldi, Orlando González, qui ha donat l’enhorabona a tot el personal per la tasca feta i ha encoratjat a seguir en aquest treball durant el nou curs. González ha demanat al claustre ser “persones d’esperança i referents com Don Bosco” per al nou alumnat.
Un dels punts destacats del primer claustre del curs ha estat la presentació de l’Informe de Direcció. El director de l’EUSS, Ignasi Florensa, ha detallat les xifres de matriculació fins al moment i ha explicat les altes i baixes de personal que hi ha aquest curs a la universitat. Especialment, ha subratllat la baixa del professor Llorenç Servera, que enguany es jubila després de més de 13 anys a la casa.
Un altre dels punts importants d’aquest primer claustre ha estat l’espai de debat que s’ha dedicat per parlar sobre els protocols i normatives a tenir en compte en exàmens. El professorat ha compartit idees i propostes per unificar metodologies a l’hora d’avaluar l’alumnat. A partir de totes les valoracions, es redactarà un protocol final que establirà les bases a seguir per evitar el plagi i la còpia en activitats avaluatives.
El claustre també ha servit per fer seguiment de l’actualització dels graus al Reial decret 822/21; i informar sobre els aspectes acadèmics d’inici de curs.
El monoplaça és 100% elèctric i debutarà aquest estiu a les competicions de Portugal i d’Espanya.
Una versió millorada del monoplaça elèctric, amb un 260% més d’eficiència aerodinàmica i que mira cap al futur de la competició. Així és l’EM-05, el nou vehicle desenvolupat per l’equip d’EUSS MotorSport que ha presentat aquest divendres al centre educatiu.
L’equip, format per una cinquantena d’estudiants d’enginyeria de l’Escola Universitària Salesians de Sarrià (EUSS), han donat a conèixer les particularitats del cinquè monoplaça i el segon íntegrament elèctric en un acte amb la presència d’empreses del sector, alumnat i personal de l’EUSS. Un dels principals reptes per a la concepció del nou monoplaça ha estat el relleu generacional que ha viscut l’equip aquesta temporada. Amb tot, l’equip de coordinadors i coordinadores d’EUSS Motor Sport expliquen que han aplicat “els coneixements adquirits amb l’EM-04, l’anterior model, i l’experiència a la competició de l’any passat consolidant així un equip renovat i motivat per continuar creixent”.
L’EM-05 és el nou exemplar de vehicle monoplaça d’EUSS MotorSport 100% elèctric. Aquest automòbil representa un pas endavant en l’aposta per la innovació i la sostenibilitat en el marc de la Formula Student, una competició universitària internacional que desafia més de 800 equips formats per estudiants d’enginyeria a materialitzar vehicles de competició d’estil fórmula. Amb l’aposta per l’energia elèctrica, els i les alumnes s’avancen un cop més a la normativa que es vol implementar des de Formula Student Germany (FSG), la més prestigiosa dins d’aquestes competicions automobilístiques, que ja no acceptarà vehicles propulsats per motors de combustió interna.
Aquest nou prototip incorpora, a nivell tècnic, millores substancials respecte a l’anterior model base, l’EM-04, també desenvolupat per EUSS MotorSport. El sistema elèctric ha reforçat la seguretat amb noves plaques més fiables i s’ha implementat una gestió millorada de BMS per part de Wattius. A més, l’equip ha aconseguit un acord de patrocini amb Tesla, que promet obrir noves i esperançadores perspectives de futur. Pel que fa a la mecànica i amb el repte d’aplicar nous softwares de simulació, s’ha apostat per una nova geometria de suspensió posterior i s’ha optimitzat el sistema de refrigeració del conjunt motor-inversor. Així mateix, s’ha simplificat l’estructura general del xassís, com el packaging i la distribució dels subensamblatges del vehicle, per tal d’aconseguir la rigidesa torsional adequada. Per últim, també destaca el nou paquet aerodinàmic, amb un 260% de millora respecte a l’anterior vehicle, gràcies a correccions en el disseny i a la recuperació de l’equip especialista després de quatre anys.
Formar part d’aquest equip que es va fundar l’any 2017 és “tot un repte per formar-se i adquirir una visió més àmplia i integral del sector”, expliquen des de l’equip, que està format per alumnes de diverses especialitats d’enginyeria i cursos de la universitat.
Amb aquest segon exemplar de monoplaça elèctric, EUSS MotorSport preveu assistir al Formula Student de Castelo Branco (Portugal) del 27 de juliol a l’1 d’agost i al Circuit de Barcelona-Catalunya, a Montmeló, del 4 al 10 d’agost. Aquests seran dos escenaris clau per presentar l’inèdit i flamant EM-05, que marca un punt d’inflexió per continuar fent créixer un projecte que combina aprenentatge pràctic, innovació i treball en equip, fidel a l’esperit ‘Engineering by Doing’.
Podeu recuperar totes les fotografies de l’acte aquí.
