Entrevista amb el Roger Amat, enginyer en organització industrial, Business Developer a Toyota Material Handling

A l’#OPENCIRCUIT Alumni Experiences coneixerem millor el Roger Amat, graduat en Enginyeria en Organització Industrial a l’EUSS. Va ser un dels fundadors de l’EUSS MotorSport, i actualment treballa com a Business Developer a Toyota Material Handling.

Quines són les seves responsabilitats a Toyota?

El Roger explica que a Toyota Material Handling desenvolupa la feina de Business Developer. «Té tres pilars: la gestió de la flota de demostració, sóc el manager que s’encarrega de la funció de totes aquestes màquines, demostració que van per diferents clients de tota la Península; la gestió i lideratge de diferents projectes de millora del departament de vendes; i tot el tema relacionat amb dades, amb generació d’informes que permetin als directius prendre les millors decisions».

Quina ha estat la seva trajectòria professional?

Tot just en acabar la carrera, el Roger va trobar feina a Luxottica, una multinacional dedicada al sector de les ulleres. «Poc temps després em van trucar de Toyota per incorporar-me al seu projecte. Em va cridar molt l’atenció poder formar part d’una empresa que havia estat estudiant durant la carrera, tot el tema del Lean Manufacturing, així que hi vaig entrar amb moltes ganes de desenvolupar diferents projectes».

Què li agrada més de la feina?

De les seves responsabilitats, «el que més m’agrada és fer projectes, poder-los desenvolupar i, un cop implementats, comprovar que han obtingut un retorn, que han arribat als objectius que es volien aconseguir, i fer el PDCA, l’anàlisi contínua d’aquests projectes per anar-los millorant dia a dia».

Com va sorgir la idea de participar en la Fórmula Student?

El Roger Amat és un dels fundadors de l’escuderia EUSS MotorSport, que recentment va presentar el tercer prototip de carreres, l’EM-03. Recorda que l’origen de la iniciativa parteix de la visita d’uns estudiants de la UPC de Vilanova. «Van venir a fer-nos una xerrada sobre què era la Fórmula Student, i un grup de deu alumnes vam dir “tenim els coneixements i ens agrada el món del motor. Per què no provem?”». Compartien la passió per l’automoció i l’enginyeria, i tenien «moltíssima il·lusió per participar en un projecte així, de manera que va tirar endavant, i la veritat és que ha estat una experiència boníssima».

Els records de l’etapa a l’EUSS

Dels records d’estudiant a l’EUSS, el Roger destaca «la facilitat per accedir als professors quan tenies qualsevol dubte, tant al despatx o a través del correu. Estaven a la teva disposició, i si hi havia alguna cosa que no et sortia et dedicaven l’estona que fes falta per resoldre el dubte. La proximitat amb el professorat era una cosa molt bona».

Altres moments inoblidables van ser «l’experiència del Fórmula, que a nivell personal va ser molt enriquidora, i una sensació molt bona va ser, mentre feia la presentació del TFG, pensar que un cop l’acabés ja em convertia en enginyer. És una sensació molt especial».

Sobre els estudis d’enginyeria en el context actual

El Roger Amat està convençut de la utilitat dels estudis d’enginyeria, «i més en aquests entorns tan canviants. Tenir una formació bona, una bona base, que t’ensenyi tant a pensar com a tenir molts coneixements i a saber com buscar-los, és una opció molt bona de cara al futur, de cara a tenir una bona carrera laboral i una progressió». Respecte a les sortides laborals, «tenim sort que aquí al voltant hi ha moltíssimes empreses, i sortim amb una molt bona formació també per marxar fora. L’enginyeria és una molt bona opció», conclou.

La Jornada de Portes Obertes de l’EUSS inclourà una visita en streaming a les instal·lacions

  • La sessió, oberta a tothom, tindrà lloc el 21 de febrer en format online a causa de les restriccions de mobilitat per la situació sanitària.
  • Com a centre adscrit, l’EUSS participarà el 12 i 13 de febrer en les Jornades de Portes Obertes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) prepara la Jornada de Portes Obertes del 21 de febrer en format online. La novetat principal serà la retransmissió en streaming de la visita a les instal·lacions. Les restriccions de mobilitat a causa de la situació sanitària impedeixen el desenvolupament habitual d’una sessió que serveix per presentar a les persones interessades en els estudis d’enginyeria, l’oferta de graus del centre adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), així com l’estil d’ensenyament propi, l’Engineering by doing, en què l’aplicació pràctica dels coneixements té un pes molt important.

En el darrer any, l’EUSS ha dut a terme un procés molt profund d’adaptació de tota l’activitat a la situació de pandèmia, cosa que ara li permet mantenir una oferta educativa de qualitat que combina el format virtual amb el presencial. Així, la Jornada de Portes Obertes l’obrirà la presentació de l’oferta de graus, la metodologia de treball —caracteritzada per l’ensenyament pràctic, els projectes en equip i els grups reduïts—, i els serveis a disposició de l’alumnat, com el programa de beques de la Fundació Rinaldi; i continuarà amb la visita online a les instal·lacions. A cada laboratori hi haurà professorat per explicar els aspectes més destacats de cada grau i dels espais de treball.

«L’any passat vam fer algunes sessions informatives online i vam veure que és un format amb els seus punts forts, com el fet que facilita que més persones ens puguin conèixer», indica el director de l’EUSS, Andreu Moreno.

Al llarg de l’últim any, l’escola universitària especialitzada en estudis d’enginyeria ha virtualitzat les classes teòriques i ha mantingut en format presencial les sessions pràctiques i les avaluacions, sempre adoptant les mesures de prevenció sanitària. «Ha estat un repte, però creiem que ens n’hem sortit prou bé, i així ens ho ha reconegut l’alumnat en les enquestes de satisfacció que fem al final de cada semestre», destaca l’Andreu Moreno.

L’esforç d’adaptació permet l’EUSS mantenir l’aposta per l’ensenyament pràctic, que és una de les seves senyes d’identitat. «Que el nostre model educatiu tingui un 50% de sessions pràctiques ens ha permès aplicar un balanç força equilibrat entre classes online i presencials, i no hem caigut a realitzar pràcticament totes les sessions online, com sí què han hagut de fer altres centres universitaris», assenyala el director.

L’EUSS és una escola d’enginyeria constituïda com a fundació sense afany de lucre, i està adscrita a la UAB. «Aquest model ens singularitza, perquè ens permet desenvolupar un model educatiu diferent alhora que l’estudiant té la garantia de qualitat acadèmica que dona trobar-nos sota el paraigua d’una de les millors universitats de l’Estat Espanyol», conclou Andreu Moreno.

Aquesta associació permet l’EUSS participar en les Jornades de Portes Obertes de la UAB aquest divendres i dissabte, 12 i 13 de febrer, amb quatres sessions informatives per dia: a les 10, 12, 16 i 18 hores.

L’oferta de titulacions de grau de l’EUSS la componen: Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, Enginyeria Mecànica, Enginyeria en Organització Industrial, Enginyeria en Energies Renovables i Eficiència Energètica, i Enginyeria d’Automoció.

L’EUSS obté els millors resultats de satisfacció dels graduats i graduades en tecnologies industrials entre les universitats catalanes

  • Més d’un centenar de titulats i titulades en graus d’enginyeria a l’EUSS han participat en la setena edició de l’estudi que coordina l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
  • Un 93% dels enquestats repetirien carrera a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià, que aconsegueix la millor nota en satisfacció global de l’alumnat.

L’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) obté la primera posició en els indicadors globals de satisfacció dels graduats i graduades en estudis de tecnologies industrials, segons revela la setena edició de l’estudi que coordina l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).

La iniciativa respon a l’interès de les universitats catalanes públiques i privades, els centres adscrits i els centres d’ensenyaments artístics superiors per disposar d’informació sobre la valoració que fan els graduats i graduades dels estudis rebuts, de la seva utilitat un cop els han d’aplicar a l’àmbit professional, així com sobre la qualitat de la seva inserció laboral.

L’EUSS aconsegueix una valoració molt alta en tots els indicadors recollits, tant pel que fa a la satisfacció amb els estudis i els serveis que ofereix el centre, com amb el seu trasllat al món laboral.

Algunes de les valoracions més destacades són les que fan referència a la satisfacció amb l’ensenyament i l’aprenentatge, en què l’EUSS ocupa la primera posició, amb un 7,2 sobre 10 de mitjana; igual que amb el suport a l’alumnat (7,7). Un 93% dels titulats i titulades enquestats repetirien grau i es mostren satisfets amb els estudis a l’EUSS, cosa que la situa al capdavant dels centres catalans agrupats entorn de les tecnologies industrials. La mitjana de satisfacció se situa en el 69,5%.

Pel que fa als indicadors d’estatus i adequació a l’àmbit laboral, l’EUSS es troba dins la mitjana, molt alta en general, amb més d’un 93% de graduats i graduades ocupats. Un dels índexs de satisfacció de referència és l’IQO (Índex de Qualitat Ocupacional), en què l’EUSS obté un 78,9, només per darrere de la Universitat de Vic. Aquesta classificació es repeteix en els guanys bruts mensuals: els titulats i titulades per l’EUSS guanyen un sou proper als 2.800 euros. Un cop acabada la carrera, el 78% troben feina en menys de tres mesos, i un 89% treballen a Barcelona.

Altres dades interessants són les referides a les competències assolides, tant a nivell teòric com pràctic, la seva utilitat per aplicar-les a la feina, les competències interpersonals i les instrumentals. En totes elles, els enginyers i enginyeres sorgits de l’EUSS atorguen una puntuació molt alta al centre.

El cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent, Ignasi Florensa, assenyala que «les persones graduades de l’EUSS són les més satisfetes amb la utilitat de la formació pràctica rebuda. També és destacable la satisfacció relativa a les competències transversals: tant el nivell com la utilitat de la formació en expressió oral, en treball en equip, en gestió i en informàtica són els més alts de tots els graus catalans de l’àmbit de les tecnologies industrials».

Una altra dada rellevant és que «l’EUSS és el centre on el percentatge d’alumnes que treballa mentre estudia és més elevat: un 73,3%, respecte a una mitjana del 64,4%», indica Florensa.

El valor de l’estudi de l’AQU radica en el fet que «és una avaluació externa que situa l’EUSS a un nivell molt elevat en el context de les escoles de formació en tecnologies industrials».

La setena edició de l’enquesta es va dur a terme l’any passat i va comptar amb la participació de més de 24.000 titulats i titulades: 13.902 estudiants de graus presencials, 947 de no presencials i 9.477 de màsters.

Per part de l’EUSS, hi van participar 107 graduats i graduades: 15 d’Enginyeria Elèctrica, 17 d’Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica, 37 d’Enginyeria Mecànica, i 38 d’Enginyeria en Organització Industrial.

Entrevista amb l’Ignasi Florensa, cap de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent

  • Canvies la direcció del Departament de Mecànica per la de l’Àrea Universitat – Empresa i Innovació Docent. Com afrontes aquesta nova etapa?

Doncs per una banda amb molta il·lusió per la nova responsabilitat. Tinc ganes de fer propostes, d’estudiar possibles projectes…. Però, d’altra banda, amb una mica de vertigen. Es tracta d’una àrea totalment nova per a mi i, a més, té molts fronts: la gestió de les pràctiques, establir i mantenir relacions amb empreses, l’organització de les jornades (Cultura Emprenedora, Pre-Ocupa’t i l’ Activat’t i Actua), interacció amb l’ alumni…, són molts aspectes a tenir en compte!

  • Quins objectius t’has marcat?

Jo diria que són diversos objectius que ja aquest any comencen a incorporar-se al pla operatiu. En primer lloc, m’agradaria estudiar la possibilitat de crear un consell assessor d’alumni. És a dir, més enllà d’escoltar la veu de les empreses penso que té molt valor per a nosaltres escoltar la veu dels i de les alumni que s’han integrat en el teixit empresarial. En segon lloc, m’agradaria estudiar la possibilitat d’implantar la formació dual en alguna de les titulacions de l’EUSS. Penso que aquesta modalitat encaixa molt bé amb la nostra filosofia i que, existint la possibilitat en el context universitari, n’hem d’estudiar la viabilitat. Finalment, penso que és molt important teixir aliances amb el teixit empresarial de l’àmbit dels nous graus: eficiència energètica, renovables i automoció.

  • A més, t’has incorporat a l’Equip Directiu. Què suposa aquesta nova responsabilitat?

Em genera un sentiment ambivalent. D’una banda, sento molta responsabilitat: a l’Equip Directiu es prenen decisions importants que afecten el futur de l’EUSS. Em preocupa ser capaç d’encertar les decisions, tenir en compte l’opinió i visions diverses de tota la comunitat EUSS. D’altra banda, m’ho prenc com una gran oportunitat per poder proposar idees i projectes que penso que poden aportar valor. Ja abans de formar-hi part, proposava moltes coses, ja que em sembla que la mida de l’EUSS fa que, en certa manera, estiguem més a prop dels òrgans de decisió que en altres institucions universitàries. Ara que sóc dins de l’Equip Directiu, us asseguro que m’hauran de fer callar en alguna reunió.

  • La teva incorporació a Universitat – Empresa coincideix amb l’ampliació de la denominació del departament, que afegeix Innovació Docent? A què respon aquesta modificació?

Em sembla que no és res nou, es tracta d’una qüestió de visibilització. Penso que fer explícit aquest àmbit en el qual l’àrea ja fa temps que hi desenvolupava tasques ajudarà a fer visible molta feina que l’Andreu i el Salvador van iniciar i que crec que, sovint, no encaixava amb l’àmbit “universitat-empresa”. En segon lloc, crec que la innovació docent fonamentada en la recerca ha tingut i sembla que tindrà un paper rellevant a l’EUSS. L’àrea pot tenir un paper important en fomentar, sistematitzar i coordinar aquestes accions. Finalment, penso que pot ajudar a l’equip docent de l’EUSS a repensar i qüestionar les seves assignatures en col·laboració estreta amb el teixit empresarial del nostre entorn. M’agradaria, per exemple, crear equips amb docents i l’empresariat per a repensar pràctiques en assignatures.

  • Quina importància té la innovació en la docència tenint en compte els canvis que està obligant a fer la pandèmia de la Covid-19?

Està clar que la pandèmia ens ha fet canviar de manera bestial les pràctiques en moltes assignatures, però també ha estat així als serveis: em sembla que no hi ha cap persona a l’EUSS que pugui dir que la seva feina no ha canviat de manera sensible.

Respecte a la innovació docent, en aquest context em sembla que l’inici de la pandèmia va ser una situació d’urgència: vam aconseguir passar de docència presencial a una virtual d’un dia per l’altre. Vam innovar tot el conjunt de l’EUSS, però per supervivència i sense cap reflexió massa profunda. L’inici del curs 2020-21 ja s’ha fet de manera més reflexiva i em sembla que estem incorporant progressivament una manera de treballar que abans ens podia semblar molt llunyana. Quan puguem seria interessant reflexionar sobre les noves pràctiques docents que hem incorporat, les que hem deixat de banda…

  • I quina relació hi ha entre la innovació docent i potenciar els vincles amb les empreses dels sectors de les titulacions que ofereix l’EUSS?

Com he dit abans, em sembla que incorporar empreses a processos de reflexió epistemològica sobre els continguts a ensenyar és una gran oportunitat per a l’EUSS. Vull dir que, sovint, els  i les docents d’universitat sentim que ens han forçat a donar un contingut determinat en les nostres assignatures, però que aquest contingut ens “l’autoimposem”. De fet, la manera com tenim redactat el “currículum” en termes de competències ens dona molta més llibertat de la que prenem. Com a docents ens hem de sentir amb legitimitat per qüestionar l’ organització de continguts d’una assignatura. En aquest context, apareix una oportunitat clara: aprofitar aquesta llibertat per incorporar activitats d’ensenyament-aprenentatge relacionades amb les funcions pròpies de l’enginyeria al lloc de treball.

  • Com valores aquesta relació amb el món empresarial que es fomenta des de l’Àrea Universitat – Empresa?

Em sembla imprescindible que les empreses tinguin presència a l’EUSS. El nostre alumnat s’incorporarà al teixit empresarial i cal tenir en compte les seves necessitats per incorporar-les en la formació que impartim. Però em sembla que la col·laboració pot anar molt més enllà: les empreses també poden jugar un paper important en la formació del nostre alumnat en el marc de les pràctiques i m’agradaria també que en el marc de projectes reals en assignatures concretes.

  • En el darrer estudi d’inserció laboral que coordina l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), l’EUSS obté una valoració molt alta dels graduats i graduades en quasi tots els indicadors, cosa que la situa en els primers llocs del rànquing. Quines dades destaques com a més significatives?

Efectivament, els resultats són molt satisfactoris. Van en la línia d’anteriors enquestes on ja obteníem bons resultats, però en aquesta enquesta encara sortim més ben parats. Em sembla que és important que tot el personal de l’EUSS trobi un moment per mirar-la i gaudir dels resultats obtinguts gràcies a l’esforç de totes i tots. És bo veure que la feina dona fruits.

Pel que fa a els resultats concrets, em sembla destacable que les persones graduades de l’EUSS són les més satisfetes amb la utilitat de la formació pràctica rebuda. També és destacable la satisfacció relativa a les competències transversals: tant el nivell com la utilitat de la formació en expressió oral, en treball en equip, en gestió i en informàtica són els més alts de tots els graus catalans de l’àmbit de les tecnologies industrials.

També és important destacar que l’EUSS és el centre on el percentatge d’alumnes que treballa mentre estudia és més elevat: un 73,3% respecte a una mitjana del 64,4%.

  • Quina rellevància té un estudi d’aquesta mena?

Nosaltres li donem molt valor: és una avaluació externa que situa l’EUSS a un nivell molt elevat en el context de les escoles de formació en tecnologies industrials. En certa manera, és un indicador que algunes coses les fem bé.

  • La situació que vivim està canviant la relació entre el món universitari i l’empresarial?

La veritat és que la meva incorporació al càrrec ha estat ja en plena pandèmia i se’m fa difícil dir si ha canviat molt. Efectivament, la majoria de trobades amb empreses les hem tingut via Meet o Zoom, però en seguim tenint moltes. La Sílvia Nacenta, a qui vull agrair tota l’ajuda en aquesta fase d’aterratge a l’àrea, també m’indica que les demandes de pràctiques baixen sensiblement, però que, en canvi, les ofertes laborals es mantenen.

  • Cap a on anem o hauríem d’anar?

Pel que fa a l’àrea, em sembla que un punt important és incorporar els i les alumni com una de les veus que escoltem del món empresarial. Són persones que han passat per l’EUSS que hi tenen una implicació emocional i això ens pot donar una informació valuosa. També penso que hem de tendir a incorporar les empreses en el dia a dia de l’EUSS: implicant-les en assignatures, en projectes que desenvoluparan les empreses. Esperem que puguem fer-ho.

Celebrem la festivitat de Don Bosco envoltats d’art

El passat 29 de gener amb motiu de la festivitat de Don Bosco, fundador de la congregació i de l’Obra Salesiana, tot el professorat i PAS de l’EUSS va participar en la jornada de formació “Art i provocació”.

Enguany, a causa de la pandèmia sanitària, aquesta jornada es va celebrar de manera virtual, a través de l’aplicació Zoom.  La formació tenia com a objectiu apropar-nos al món de l’art, i més concretament, posava l’atenció a la provocació expressada a través de la pintura.

Patricia Pérez, directora de Cuéntame un cuadro i professora d’història de l’art, va ser l’encarregada de presentar-nos algunes de les obres més provocadores d’ El Bosco, de Pierre-Auguste Renoir, de Miguel Ángel, d’El Greco, de Caravaggio, de Goya, entre d’altres.