Estudiants d’Enginyeria es posen en la pell de pilots de Fórmula 1 amb un simulador de competició

•  L’objectiu és consolidar coneixements teòrics en el camp de l’automoció d’una manera que resulta més atractiva per a l’alumnat.
•  El seu ús està pensat per a assignatures del grau en Enginyeria d’Automoció, encara que s’obre a tota l’escola universitària.

Potenciar el coneixement dels i les estudiants en el funcionament d’un vehicle, els seus mecanismes o la suspensió. Aquest és l’objectiu de l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS) amb el nou simulador de competició que estrenen aquest curs, a través del qual esperen que els futurs enginyers i enginyeres aprenguin a optimitzar paràmetres per a aconseguir millors resultats en velocitat, consum o seguretat. “Estem interessats en la part enginyera del món de la simulació”, explica Pablo Sevilla, cap del Departament de Mecànica de l’EUSS. El nou simulador és una de les novetats que s’han incorporat al seu recentment estrenat laboratori de Mecànica i Materials.

Posar-se en la pell del pilot amb la visió d’un enginyer

“El més interessant d’aquesta eina és que s’usen programes per a extreure les dades i càlculs que realitza el simulador, de manera que després de conduir una volta es poden observar i modificar per aconseguir un millor resultat” explica Sevilla, “això permet entendre millor el comportament d’un vehicle i, per tant, segueix la nostra filosofia de l’Engineering by doing: aprendre a través de l’experiència pràctica”. El sistema ofereix la possibilitat de tenir circuits de proves i infinitat de vehicles virtuals per a poder analitzar aspectes com els límits, la velocitat, la dinàmica o la seguretat.

El nou simulador consta de dues parts diferenciades: d’una banda, el hardware, amb un ordinador d’última generació, una pantalla corba de gran amplitud i els components per a la conducció, com el volant, el seient i els pedals, que s’integren en una mateixa estructura; d’altra banda està el software o programari.

Noves tècniques d’aprenentatge per a les noves generacions digitals

Sevilla també ha apuntat que la gamificació és una tècnica d’aprenentatge ideal perquè molts dels i les estudiants són aficionats al simracing i té un al·licient motivador. “Està tenint molt bon acolliment entre l’alumnat i, encara que està pensat per a usar-se en assignatures del grau en Enginyeria d’Automoció, s’ha obert a tota l’escola universitària”, explica. L’èxit ha estat tal que fins i tot han valorat la possibilitat de crear un equip d’esports-racing de l’EUSS.

De fet, la universitat ja compta amb un equip de competició universitària internacional que participa en el Formula Student. Es tracta de l’EUSS MotorSport, un projecte en el qual participen els futurs i enginyers i les futures enginyeres de l’escola per al qual aquest simulador és més que un entreteniment. En aquest cas, l’objectiu és dissenyar, construir i fer córrer un cotxe de carreres que, com a novetat, enguany serà elèctric. Per a millorar els seus resultats, han dissenyat una versió digital del seu nou monoplaça que els permet provar diferents configuracions i entrenar als seus pilots directament amb el nou simulador.

Satisfacció de l’estudiantat amb la docència i els serveis 2n semestre del 2021-2022

La setmana del 16 al 20 de maig es va procedir a recollir la satisfacció de l’estudiantat amb la docència i els serveis, durant el segon semestre del curs 2021-2022. Per fer-ho es va llençar una doble enquesta: una per valorar cada docent de cada assignatura cursada i una altra per valorar els diferents serveis de l’Escola.

En aquest cas es va tornar al format tradicional de l’enquesta en paper passada a l’aula, degut a la tendència a la baixa de la participació en els darrers semestres. Així, la participació va ser del 63,5% en l’enquesta de docència (38,5% el semestre anterior) i del 58,8% en la de serveis (28,9% el semestre anterior).

La satisfacció mitjana de l’alumnat amb el professorat va ser de 7,8 (sobre 10) i amb els serveis de 7,5 (sobre 10). Tots dos valors es mantenen a nivell de notable i estan alineats amb els resultats dels darrers anys.

Analitzant els resultats de l’enquesta de satisfacció amb la docència, s’aprecia que la mitjana a totes les preguntes se situa en un interval força alt, va de 6,84 a 8,71 (sobre 10).

La mitjana superior s’ha obtingut, per quart semestre consecutiu, en la pregunta “El/la professor/a porta preparada l’assignatura a classe”, amb 8,71. La pregunta amb mitjana inferior ha estat “A l’inici de la classe, la majoria d’estudiants hi són presents”, amb 6,84, per segon semestre consecutiu.

Entrevista a Patricia Zapata, graduada en Enginyeria en Organització Industrial

La Patricia Zapata és Digital Business Analyst a VMLY&R, una agència creativa de consultoria digital. Una feina que avui s’allunya una mica del grau en Enginyeria en Organització Industrial que va estudiar a l’Escola Universitària Salesiana de Sarrià (EUSS), tot i que encara hi troba nexes en comú. “A un enginyer se li planteja un problema per al qual ha de buscar una solució. I això també és una mica el que faig ara”, assegura. Encara que actualment gaudeix del què fa, espera que en un futur l’enginyeria torni a tenir major presència en la seva vida.

La Patricia ens explica la seva experiència laboral en una nova entrevista de la sèrie #OPENCIRCUIT Alumni Experience.

Per què vas triar estudiar Enginyeria en Organització Industrial?

L’enginyeria sempre m’havia cridat l’atenció. Vaig estudiar el batxillerat tecnològic i era una de les opcions que tenia. Però no em veia en una enginyeria que fos purament tècnica. Aleshores vaig trobar el grau en Enginyeria d’Organització Industrial, en el qual es barrejaven altres conceptes que no eren purament tècnics. I em va cridar l’atenció.

Tenia poques expectatives de la carrera, va haver-hi una mica de “a veure què em trobo”. Però sí que es va complir això d’equilibrar la part més científica, més tècnica, amb petites assignatures que tenien un contingut més humanístic o comptaven amb una perspectiva més empresarial.

Quins records tens del teu pas per l’EUSS?

Tinc un molt bon record. Continuo passant per aquí i de tant en tant entro a saludar a la gent que segueix a l’escola. També tinc un parell d’anècdotes que recordo i que són gracioses. La primera, el moment en el qual m’oblido de fer la matrícula a segon de carrera i em diuen que ja no queden places per al torn de matins. Em va caure el món a sobre en aquest moment! Però anar a la universitat a la tarda va acabar sent un dels meus millors anys, perquè hi havia un ambient molt “guai” i vaig conèixer a gent que d’una altra manera no hagués conegut. I la segona, suposo que la graduació. Va ser un moment molt emocionant que va servir per a tancar la meva etapa en l’EUSS.

Com valores l’experiència de viure un programa de Mobilitat?

Vaig tenir la sort de poder anar-me’n a Sant Diego i va ser una experiència brutal. Realment, va ser un altre dels moments més destacats de la meva carrera. Em va encantar tot. I poder veure el que era la universitat americana, que a vegades fa que et sentis com en una pel·lícula, també em va agradar.

Com et va afectar la pandèmia estan estudiant a l’estranger?

Va tancar la Universitat i vaig haver de prendre una decisió: Podia quedar-me allí [els EUA] però amb tot tancat, o tornar. Però no vaig tornar precisament a Barcelona… me’n vaig anar a Mèxic! Estava més a prop i tenia un viatge programat. Com en principi havien de ser dues setmanes, vaig pensar que si podia tornar a la Universitat, estaria més a prop que si tornava directament a casa. Vaig ser allà un mes, però després ja vaig tornar a Barcelona.

Què et va portar a la consultoria de negoci?

Vaig trobar unes pràctiques en una consultora de negoci i, la veritat, em va agradar sobretot el fet de poder canviar de projecte i conèixer com funcionen altres empreses. A partir d’aquí, vaig seguir per la via de la consultoria i vaig acabar en l’empresa on estic ara.

A què et dediques actualment?

Actualment, treballo a VMLY&R, que és una agència creativa digital. L’empresa en si fa moltíssimes coses relacionades amb el món del màrqueting i de marca. La meva part de la feina és centrar-se molt en el que és l’experiència de l’usuari amb productes digitals, com poden ser aplicacions mòbils o web. Concretament, fem anàlisi de tota l’experiència de l’usuari durant la seva interacció amb aquests productes.

Al final, els enginyers el que fan és solucionar problemes. I, d’alguna manera, el que jo faig en el meu dia a dia és buscar la manera de solucionar els problemes que se’m plantegen. Per tant, alguna cosa en comú podríem trobar amb el que he estudiat.

Creus que en un futur tornaràs a l’enginyeria?

Jo crec que sí, a mi m’agradaria. No sé si com a professora d’enginyeria o treballant per alguna empresa. M’agradaria tirar cap a l’anàlisi de dades i crec que, d’alguna manera, s’acabaran entrellaçant aquests camins. Al final sóc enginyera i m’agradaria que en un futur l’enginyeria tingués més presència en la meva vida.

Entrevista a Carles Rubio, director de l’EUSS entre el 2002 i el 2014.

Pels Salesians de Catalunya, l’EUSS va representar el gran repte de donar resposta a les necessitats dels joves universitaris”, explica el Dr. Carles Rubio, qui va ser director de l’escola universitària durant dotze anys. L’EUSS acaba de celebrar el seu primer quart de segle, amb dos anys de retard a causa de la Covid, i continua treballant per formar enginyers i enginyeres amb un sistema de qualitat i sense perdre la seva essència: els valors i el tracte familiar.

Actualment, el Dr. Carles Rubio és coordinador de referència de les escoles salesianes de la zona nord de l’Inspectoria Maria Auxiliadora i dona classe a l’EUSS de les assignatures d’Antropologia i de Veritat, Bondat i Bellesa. Amb ell hem anat a parlar sobre el passat, present i futur de l’EUSS.

  • Com recorda els inicis de l’EUSS? Què va impulsar la seva creació i què va suposar per a la comunitat salesiana?

Els que vam iniciar l’activitat acadèmica de l’EUSS som hereus dels professors de les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià que van generar el somni d’estendre la proposta educativa i pastoral de les escoles de Don Bosco a l’àmbit universitari.

El primer equip docent de l’EUSS era reduït en número, però gran en il·lusió i en desig de fer realitat a través de la docència, la recerca i la formació continuada, que l’EUSS promogués el desenvolupament integral del jovent. Vam ser molt agosarats de fer-nos presents en un camp desconegut fins aleshores, com era la universitat, però ho vam fer actuant des de la fermesa de les nostres arrels i conviccions i amb la voluntat d’aportar un enfocament “pràctic” a la formació d’enginyers. Partíem del convenciment de voler contribuir a col·laborar en la construcció d’un món més just i solidari, un món més humà, des d’una escola d’enginyeria.

  • Quins creu que van ser els principals reptes dels seus anys com a director?

El principal repte d’ahir i d’avui és aportar valor a les persones que confien en nosaltres: l’alumnat, les seves famílies i la societat en el seu conjunt. I fer-ho generant una comunitat universitària que sigui comunitat d’aprenentatge i escola de fraternitat i d’esperança. Fer tot això adaptant-se als canvis permanents, aquest és el repte.

En el meu temps de director va ser adaptar-se al paradigma competencial de l’espai europeu d’ensenyament superior. L’altre gran repte va ser, i és, fer créixer en la comunitat l’esperit universitari d’indagació original planificada que persegueix descobrir nous coneixements i l’aplicació dels resultats d’aquests a la millora de les condicions de vida de les persones.

  • Quins records guarda d’aquella època?

Com pots imaginar-te són molts, la major part dels quals molt satisfactoris. Totes les experiències viscudes en aquella època han fet de mi la persona que avui soc. Si he de seleccionar records, em quedo amb la dinàmica de relacions amb les persones amb les quals he tingut la fortuna de compartir el camí.

  • Com creu que ha canviat l’escola des d’aleshores?

L’Escola ha crescut en experiència, en coneixement i en saviesa. Són ja un bon grapat d’anys en els quals l’escola ha ampliat i diversificat la seva oferta i s’ha consolidat en el món de les enginyeries industrials.

L’equip humà també s’ha ampliat encertadament, incorporant joventut, vitalitat i noves perspectives. Els equipaments i els laboratoris, els canvis en les instal·lacions, les millores… tot parla d’adaptació, de millora contínua, d’actualització i de vida.

  • Es mantenen aquells valors que van forjar la creació de l’EUSS?

Fins i tot diria que s’ha guanyat en consciència que aquells valors que van escriure a la nostra missió (la llibertat, la justícia, la solidaritat, la tolerància, la pau, la sostenibilitat…) són més necessaris que mai. Amb els anys hem anat clarificant-los i hem estat capaços de treballar-los intencionalment amb el nostre alumnat Aquest és i ha de ser un fet diferencial nostre.

  • Creu que aquesta essència és la que ha consolidat l’EUSS com un centre de referència per a la formació d’enginyers i enginyeres?

Les essències s’han d’encarnar en existències. I això es fa a l’EUSS a través de cadascuna de les persones que configuren la comunitat educativa. No es tracta d’elaborar discursos o de fer bons documents o presentacions, sinó d’acompanyar als joves en el seu procés de creixement com a enginyeres i enginyers i com a persones.

  • Actualment, també és professor de l’assignatura Antropologia i de Veritat, Bondat i Bellesa. En una carrera tan tècnica com és una enginyeria, quin valor creu que aporten assignatures com aquestes?

Tota persona necessita el silenci, la reflexió i la paraula per a construir-se. És inherent a l’ésser humà buscar la veritat i anhelar la Bellesa. A més a més, l’enginyeria utilitza coneixements de les ciències i els aplica amb criteri, amb consciència, amb responsabilitat social i amb una conducta ètica per a benefici de la humanitat.  Com podem transformar el món perquè sigui més humà si no ho fem amb la nostra intel·ligència (Veritat), en relacions fraternes amb els altres (Bondat), transcendint els nostres egoismes i orientats a viure una Vida bella i plena?

  • Quin creu que són ara els desafiaments del futur per una escola com l’EUSS?

Seria molt agosarat si em permetés ser profeta i predir el que necessita l’EUSS per a preparar el futur. Això no obstant, puc expressar un repte al qual, humilment, considero que l’EUSS ha de fer front: ser fidel a les seves especificitats, que ja hem comentat al llarg de l’entrevista. Una fidelitat que en cap cas és immobilitat sinó, ben al contrari, capacitat hermenèutica per a llegir els signes dels temps i aprendre a encarnar en la realitat de cada dia, que és canviant, la seva ferma convicció de fer de l’exercici de l’enginyeria una pràctica de construcció d’un futur més humà i per a tothom. L’EUSS ha de fer palès que hem d’aprofitar la riquesa de la diferència per a reconstruir l’esperança dia rere dia, amb esforç i constància, dotant de sentit a la nostra història.

El Dr. Carles Rubio durant l’acte de commemoració dels 25+2 anys d’història de l’EUSS