El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha publicat la 2a edició del Rànquing de les 8.000 investigadores espanyoles més destacades, segons les dades públiques de Google Scholar, un motor de cerca especialitzat en contingut i bibliografia científica.
El rànquing ordena, en primer lloc, les investigadores pel seu índex h (una mesura que té en compte la quantitat i qualitat de les citacions que han rebut els seus articles científics) i, en segon lloc, el nombre de cites que han rebut. Per ser incloses en el rànquing, les investigadores han de tenir un índex h de com a mínim 18.
En el rànquing hi figura la Dra. Elena Bartolomé, cap del Departament de Recerca de l’EUSS, a la posició 6717 amb un índex h de 20 i 1236 citacions.
L’objectiu del rànquing és incrementar la visibilitat de la feina que duen a terme les investigadores i forma part de les polítiques de compromís amb la igualtat de gènere del CSIC, institució a la qual pertany el Cybermetrics Lab, que ha elaborat el rànquing.
Del 27 al 30 de juny el Jordi Cruz va estar presentant un pòster amb títol “COMPARISON OF DIFFERENT SPECTROSCOPIC DATA AND CHEMOMETRIC TOOLS FOR DETERMINING CITALOPRAM CONTENT IN PHARMACEUTICAL TABLETS” a l’11è Colloquium Chemiometricum Mediterraneum (CCM XI 2023) a Pàdua (Itàlia), entre col·legues d’Itàlia, França i altres països. El pòster va ser realitzat amb col·laboració de Georgi Gergov de la Bulgarian Academy of Science.
En el pòster es presenta com fusionar dades NIR i Raman, tècniques per a seleccionar pretractament adequat de les dades, tècniques de filtratge de dades Raman i selecció de variables rellevants que ens ajudin a la determinació de citalopram en comprimits.
La professora Dra. Elena Bartolomé acaba de publicar un article a la prestigiosa revista Advanced Materials Interfaces, amb un índex de impacte de 6.4, titulat “Surface Deposition Induced Reduction of the Ground State Spin in Cr10 Wheel”. Aquest treball ha estat fruit d’una extensa col·laboració amb personal investigador del Instituto de Nanociencia y Materiales de Aragón (INMA-CSIC), la Universitat de Pàdua, el ICN2 i el Sincrotró ALBA de Barcelona. L’article es troba disponible en Open acces.
L’objectiu de desenvolupar materials magnètics de baixa dimensionalitat per a diverses aplicacions com ara la espintrònica molecular o la computació quàntica, ha despertat l’interès en els darrers anys per depositar imants moleculars en superfície i estudiar les seves propietats, les quals poden diferir de manera significativa respecte al material massiu.
En aquest treball es presenta el depòsit i caracterització de monocapes i multicapes de rodes moleculars de crom {Cr10} depositades per sublimació sobre substrats monocristal·lins d’Au(111) i Cu(111), combinant diverses tècniques com ara microscòpia STM, i magnetometria XAS-XMCD realitzada en el sincrotró ALBA (Figura a-c).
En un treball anterior, s’havia demostrat que les rodes de {Cr10} en estat massiu mostren anisotropia magnètica axial i un espí total alt (S = 9), originat per un esquema de interaccions moleculars atípic: la roda es composa de dues semicorones de quatre ions Cr3+ acoblats ferromagnèticament, separades entre sí per dos ions Cr3+ acoblats antiferromagnèticament.
Les mesures magnètiques d’una monocapa (1ML) de {Cr10} sublimades sobre Ag(111) i Cu(111) mostren una dependència de la magnetització amb el camp magnètic aplicat molt suau. Aquesta dependència es va aproximant a la corba de magnetització del material massiu a mesura que augmenta el nombre de capes depositades. A més, s’observa una lleugera diferència entre les corbes de monocapes de {Cr10} sublimades sobre els dos substrats diferents (Figura d).
Es van realitzar simulacions de Montecarlo que van permetre comprendre les corbes de magnetització de les monocapes, en termes d’una reducció de l’espí total de l’estat fonamental del clúster, S = 3 o S = 6, com a conseqüència de les variacions en les interaccions en la roda induïdes per la deposició en la superfície (Figura e). La sensibilitat de la configuració magnètica de {Cr10} a les distorsions menors de la conformació intramolecular podria ser explotada per controlar el magnetisme mitjançant estímuls externs per a diverses aplicacions.
Figura. (a) Estructura de la roda molecular {Cr10}, (b), (c) imatges STM de una sola monocapa de {Cr10} depositada sobre Cu(111), (d) corbas de magnetització de 1ML, 14ML i material massiu, (e) models d’interacció magnètica.
Referència: “Surface Deposition Induced Reduction of the Ground State Spin in Cr10 Wheel”, Elena Bartolomé, Ludovica Ferrari, Francesco Sedona, Ana Arauzo, Javier Rubín, Javier Luzón, Julia Herrero-Albillos, Mirco Panighel, Aitor Mugarza, Marzio Rancan, Mauro Sambi, Lidia Armelao, Juan Bartolomé, Fernando Bartolomé, doi.org/10.1002/admi.202300146, Advanced Materials Interfaces (2023). Disponible online: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1002/admi.202300146
El professor Dr. Ignasi Santín acaba de publicar un article a la revista indexada Journal of Water Process Engineering, titulat “Nitrous oxide reduction in wastewater treatment plants by the regulation of the internal recirculation flow rate with a fuzzy controller”. Aquest treball ha estat realitzat en col·laboració amb investigadors del Departament de Telecomunicacions i d’Enginyeria de Sistemes, de la Universitat Autònoma de Barcelona, i el Departament de Control Automàtic i Enginyeria Electrònica de la Universitat de Galati (Romania).
La reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle per causes antropogèniques és un dels principals reptes del món per fer front al canvi climàtic. Les plantes de tractament d’aigües residuals són necessàries per millorar la qualitat d’aquestes abans que siguin abocades al medi receptor, però tenen el inconvenient de generar emissions d’òxid nitrós durant el tractament biològic, que és un potent gas d’efecte hivernacle. Evitar la nitrificació parcial mitjançant l’augment d’oxigen dissolt és una de les maneres de reduir aquestes emissions.
En aquest treball es proposa fer front a la reducció de les emissions d’òxid nitrós mitjançant la reducció d’oxigen als nivells mínims, causant que els microorganismes heteròtrofs redueixin l’òxid nitrós a dinitrogen. Per aconseguir aquest objectiu, el present treball proposa regular la taxa de flux de recirculació interna del tractament biològic mitjançant un controlador difús. Aquesta regulació s’afegeix a una estratègia de control habitual en les plantes de tractament d’aigües residuals, que aconsegueix resultats satisfactoris pel que fa a la qualitat de l’aigua i els costos operatius, però que genera altes emissions d’òxid nitrós. S’utilitza el Benchmark Simulation Model no.2 com a escenari de treball, que inclou les dues principals vies d’emissió d’òxid nitrós: la desnitrificació heteròtrofa i la desnitrificació dels bacteris oxidants d’amoni. Es demostra que la manipulació de la recirculació interna proposada aconsegueix reduccions d’òxid nitrós del 26,70% i el 30,83% en diferents períodes de temps, amb una lleugera millora en la qualitat de l’aigua de l’efluent i una reducció dels costos d’operació.
“Nitrous oxide reduction in wastewater treatment plants by the regulation of the internal recirculation flow rate with a fuzzy controller”, I. Santín, M. Meneses, C. Pedret, M. Barbu, R. Vilanova, Journal of Water Process EngineeringVolume 53, July 2023, 103802
La Dra. Elena Bartolomé, cap de Recerca de l’EUSS, va realitzar del 25 al 28 de maig un experiment al Sincrotró ALBA de Barcelona, en col·laboració amb el Dr. David Aguilà i el Dr. Guillem Aromí, del Grup de Magnetism i Materials Funcionals (GMMF) del Departament de Química Inorgànica de la Universitat de Barcelona, i amb el suport de en Dr. Javier Herrero i Dr. Manuel Valvidades de la línia BOREAS de ALBA. L’objectiu de l’experiment era investigar les propietats magnètiques de molècules heteronuclears de lantànids amb aplicació en Computació Quàntica.
Experiment de Sincrotró a la línea Boreas del Sincrotró ALBA de Barcelona, realitzat per la Dra. Elena Bartolomé (EUSS) amb la participació de Dr. David Aguilà (UB).
